La Malvasia de Sitges i el patrimoni

A tots els sitgetans i sitgetanes ens queda relativament clar que el conjunt museístic del Cau Ferrat i del Palau de Maricel és un patrimoni que cal conservar i protegir; o més recentment, la declaració de Festa Patrimonial d’Interès Nacional de la Festa Major de Sant Bartomeu i Santa Tecla ens ha fet créixer la consciència sobre el patrimoni festiu sitgetà. I és que de fet, la paraula patrimoni és una constant, un leitmotiv, un pal de paller de totes les manifestacions culturals, artístiques, folklòriques i festives que ens envolten.

Els més radicals o sentimentals són capaços de tatuar-se La Punta; els més actius ho deixen tot per preparar disfresses o assajar el Ball de les Gitanes; els  més reivindicatius es preocupen per la conservació de l’arquitectura; i els més orgullosos són ambaixadors del xató allà on van. Però tots i totes es mouen per un mateix motor: el sentiment de pertinença d’un col·lectiu identitari comú que es manifesta de manera diversa i polièdrica a través dels elements patrimonials sitgetans.

Ja fa quasi deu anys, al 2008, que l’Ajuntament de Sitges va encarregar a la Diputació de Barcelona l’estudi1 de tots els elements de patrimoni cultural presents a la nostra localitat. Val a dir que es van identificar més de vuit-cents, posicionant Sitges com un dels municipis amb més quantitat; per no dir que possiblement sigui la població catalana més petita en nombre d’habitants però amb més quantitat de béns patrimonials.

Però què entenem per patrimoni cultural? Segons la llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català es defineix com “…un dels testimonis fonamentals de la trajectòria històrica i d’identitat d’una col·lectivitat nacional. Els béns que l’integren constitueixen una herència insubstituïble, que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures. La protecció, la conservació, l’acreixement, la investigació i la difusió del coneixement del patrimoni cultural és una de les obligacions fonamentals que tenen els poders públics”2.

Tots aquests béns conformen la realitat patrimonial de cada municipi. I seguint la tendència de classificar-ho tot, podem separar-los segons la tipologia: patrimoni arqueològic (la Cova del Gegant o el jaciment romà del costat del Santuari del Vinyet), patrimoni arquitectònic (un dels més extensos, amb tots els immobles d’edificis públics com el Mercat Vell, o el Casino Prado Suburense, com també els immobles privats dels americanos), patrimoni moble i documental (el monument de El Greco, les creu de Santa Bàrbara, el drac i l’àliga o col·leccions documentals de publicacions periòdiques locals), patrimoni etnològic immaterial (la festivitat del Corpus, la sardana d’Enric Morera La Festa Major, o les escumes de Sitges) i patrimoni natural (com la riera d’Aiguadolç o les posidònies).

Nosaltres, els sitgetans i sitgetanes, estem units per un fort vincle d’identitat que s’ha anat construint a través de tots aquests elements patrimonials. Amb menor i major consciència, hem anat consolidant una diversificació i una riquesa patrimonial. El patrimoni cultural sitgetà no només es pot conformar en ser una atracció turística o una estratègia de posicionament; sinó que s’ha de consolidar com el vincle que uneix territori i ciutadans.

Molts d’aquests elements patrimonials tenen una salut de ferro; altres, però, necessiten de l’ajuda dels sitgetans i sitgetanes per no difuminar-se i acabar perdent-se en el transcurs del temps. També hem de tenir en compte la feina que cal recolzar d’entitats públiques, privades i pseudopúbliques, al voltant del patrimoni cultural sitgetà. Sense anar més lluny, actualment s’està actualitzant el catàleg local de Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic del 1991 (PEPPAC)3. I tot i que la majoria de béns són immobles (és a dir, patrimoni arquitectònic) i mobles, s’estan afegint altres registres patrimonials com els naturals, els paisatgístics o els festius, arribant a més de mil elements catalogats.

Entre tots ells, hi ha uns seleccionats que per les seves característiques es poden catalogar com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), nivell de protecció que atorga la Generalitat de Catalunya. Ho són el Museu Romàntic, el conjunt museístic del Cau Ferrat o el Castell de Miralpeix. També es poden protegir els béns com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Aquesta segona catalogació és competència municipal segons la llei 9/1993.  L’article 17 diu: “La competència per a la declaració de béns culturals d’interès local correspon al ple de l’ajuntament, en els municipis de més de cinc mil habitants, i al ple del consell comarcal, en els municipis de fins a cinc mil habitants. La declaració s’ha de dur a terme amb la tramitació prèvia de l’expedient administratiu corresponent, en el qual ha de constar l’informe favorable d’un tècnic en patrimoni cultural”. Per exemple, el ple de l’Ajuntament va protegir el passeig Marítim com a BCIL l’any 2014.

Tot i que la majoria dels béns protegits com a BCIN o BCIL són de tipus immoble o natural, és possible pensar en termes patrimonials de protecció al voltant d’altres elements sitgetans. Fem una prova: quin element catalogarien vostès com a Bé Cultural Interès Local?

Estic segura que a molts de vostès han pensat la Malvasia de Sitges com un dels punts patrimonials més autèntics de la nostra cultura local. Seria possible, doncs, catalogar, i protegir, la Malvasia de Sitges com a BCIL?

Jo m’atreveixo a dir que la Malvasia de Sitges és un dels ingredients patrimonials més autòctons, més genuïns, més valuosos. Pot presumir de tenir multiplicitats de manifestacions culturals: és patrimoni etnològic immaterial, de quan Sitges vivia de la producció vitivinícola; és patrimoni natural, per conservar una espècie de vinya autòctona i genuïna de la zona, present al terme municipal a Aiguadolç i a l’Hospital; és patrimoni gastronòmic, per ser el vi dolç per excel·lència de la cuina sitgetana; és patrimoni artístic, per fer-se servir com a font d’inspiració d’artistes i il·lustrats; en definitiva, és patrimoni local, essent un dels ingredients clau per entendre la identitat cultural sitgetana i representant del patrimoni col·lectiu cultural del nostre poble. Però, quin reconeixement institucional, acadèmic i públic té actualment? És suficient?

La Malvasia de Sitges: el nou BCIL?

Per tant, la Malvasia de Sitges i tot el seu univers patrimonial es podria declarar pel ple de l’Ajuntament com un dels pròxims BCIL. Al darrera d’aquesta afirmació, a priori, agosarada, hi ha un seguit de raons que ho expliquen.

Patrimoni cultural. Primer, tenim un patrimoni cultural que va molt més enllà del estrictament patrimoni enològic i etnogràfic, el qual ja és prou important i té suficient notorietat per si sol.

La Malvasia de Sitges és més que un vi dolç. Representa el nostre passat medieval més romàntic connectant la terra catalana amb el bressol grec d’aquests vins. Ha simbolitzat l’opulència i la riquesa de corts europees durant més de dos segles. Ha esdevingut luxe i distinció, enamorant a viatgers i romàntics. Valentí Mongay ens posava l’exemple de Joseph Townsed, viatger anglès que va ser a Sitges a finals del segle XVIII i va deixar per escrit les impressions que la Malvasia li van provocar a la seva estada al nostre poble4. En definitiva, posicionava la localitat de Sitges molt abans que ho fes el turisme, el cinema o el Carnaval.

El món de la malvasia ha servit per estructurar tot un imaginari col·lectiu sitgetà encabit dins del patrimoni penedesenc, i ha inspirant manifestacions literàries, artístiques i intel·lectuals. Vinyet Panyella en una conferència el passat  mes de maig, titulada La Malvasia (de Sitges) en l’imaginari artístic i cultural (de Sitges)5, ens va mostrar tot un seguit d’exemples de com aquest vi ha suposat font d’inspiració per a manifestacions artístiques i culturals.

Sota els cànons de La Renaixença de finals del XIX, trobem la llegenda sobre l’origen de la malvasia en el nostre territori,  recollida al llibre de Teodor Creus i Coromines titulat Set contallas del temps vell (1888). O un altre exemple és el famós quadre de l’escola Luminista de Sitges Recol·lecció de la Malvasia de Joaquim de Miró i Argenter (1895); o l’obra de teatre titulada La Malvasia de Sitges (1866) de Francisco de Sales Vidal.

En aquest sentit, tradició oral, folklore i romanticisme són ingredients d’una recepta on la malvasia n’és l’aliment principal. Però més enllà dels almogàvers i del seu viatge des de Grècia, si la Malvasia de Sitges vol reivindicar un lloc bàsic en el paraigua patrimonial cultural sitgetà (un lloc que ja el té guanyat però que cal fer-lo públic), encara hi ha feina a fer.

Estudis sobre el passat. Segon, existeix la possibilitat que a curt termini s’iniciïn nous estudis històrics i socials al voltant de la realitat d’aquest vi i del passat vitivinícola del nostre municipi.

Existeixen diferents actors que estan activant possibles línies d’investigació que poden aportar llum nova sobre el que ja sabem de la Malvasia de Sitges i ampliar el discurs històric del seu univers.

En articles anteriors d’aquesta mateixa revista, Valentí Mongay ja avisava que la historiografia sitgetana estava, i segueix estant, en deute amb aquest vi i tot el valor patrimonial que ha generat al seu voltant.

Val a dir que durant els últims anys, han aparegut estudis que han investigat el seu origen, la seva composició química, els diferents agents implicats en la fabricació i comercialització, entre d’altres. Però que els dos llibres íntegrament dedicats a La Malvasia de Sitges estiguin publicats a finals del segle XIX no és casualitat6. I és que l’estudi del procés històric d’aquest vi va estar marginat pels historiadors sitgetans fins fa relativament poc temps.

Actualment, no existeix cap obra de referència que englobi tot el que coneixem sobre la producció i la comercialització d’aquest vi: des de la seva arribada a Catalunya al segle XV, passant per l’època d’or durant els segles XVI, XVII i XVIII, i acabant pel declivi que va patir als segles XIX i XX. Des de inicis del segle XXI, s’han realitzat diferents estudis i articles, molt valuosos i reveladors; però aquests estan dispersos en cronologia i suport, i per tant, existeix un buit historiogràfic que expliqui tot aquest procés.

Què és el que coneixem fins ara? Intel·lectuals i estudiosos de la cultura sitgetana com Josep Maria Matas, Valentí Mongay o Roland Sierra, van començar a aixecar la tapa d’un camp infinit per ser estudiat. I és gràcies a ells que sabem que ja era present al segle XV; o que la família productora Llopis va donar en llegat les últimes vinyes de malvasia dins del terme municipal sitgetà, a l’Hospital Sant Joan Baptista. També sabem que durant el segle XVII i XVIII el nostre vi va ser exportat per tot Europa, i fins i tot a Sud-Amèrica, construint-se una fama mundial entre els vins dolços.

Però encara hi ha molts interrogants sobre la taula, i la seva resposta ajudarà a avaluar la importància qualitativa i quantitativa de la Malvasia de Sitges dins del món de les malvasies.

Per donar un coixí acadèmic al patrimoni sitgetà de la Malvasia de Sitges, cal endreçar, ampliar i universalitzar els coneixements que existeixen sobre la producció d’aquest vi. Si en un futur pròxim, s’aporta més llum al passat vitivinícola sitgetà s’aconseguiran dues fites clau: per una banda, reivindicar el passat vitivinícola de Sitges i la seva pertinença en una realitat penedesenca aglutinadora; i d’altra banda, es consolidaran les bases per considerar la Malvasia de Sitges un bé patrimonial que cal ser protegit.

Comercialització. Tercer, tenim unes institucions que vetllen per la conservació d’aquest món vitivinícola sitgetà i que estan treballant perquè les varietats d’aquest vi segueixin comercialitzant-se en el mercat enològic actual.

És sabut que el dia a dia de la producció i comercialització de la Malvasia no és fàcil. L’any que deixem enrere ens ha deixat diferents mostres de les dificultats que pateix. Però alhora ens ha deixat veure el compromís i la voluntat de la Fundació de l’Hospital de Sant Joan té vers aquest vi.

Per entendre com i on ens trobem ara, cal dibuixar el paraigua on ha sobreviscut la producció i la comercialització durant tot el segle XX fins arribar als nostres dies. Gràcies a estudis de Sierra i Mongay, sabem que les últimes vinyes de malvasia del municipi (les famoses i privilegiades vinyes d’Aiguadolç i les del recinte de l’Hospital de Sant Joan) van ser donades en llegat a la Fundació de l’Hospital de Sant Joan Baptista per Manuel Llopis de Casades en el seu testament, el 15 de febrer de 19357.

Des d’aleshores, aquesta institució pseudopública ha vetllat per la conservació tant de les vinyes com de la producció del vi dolç. I per fer-ho, la fundació ha hagut d’establir contractes amb altres productors fora del terme municipal de Sitges, dins de l’àmbit geogràfic del Penedès, ja que amb les vinyes del llegat, unes dues hectàrees en total, no es pot treure al mercat cap tirada de vi.  Podríem dir que les vinyes dins del nostre terme són el reducte que vincula Sitges i el vi.

Paral·lelament a la producció, a l’antic Corral de la Vila, darrera de l’edifici residència de la Fundació de l’Hospital, fins fa ben poc es guardaven les bótes de vi que la Fundació guardava com a part del llegat Llopis. Actualment, la majoria d’elles estan a Pacs del Penedès i sobre la taula hi ha diferents projectes sobre el seu futur, pendents de decidir quin és el més  adequat per la seva execució.

Així doncs, de la Malvasia de Sitges s’ha teixit en part gràcies a tres fronts complementaris: les vinyes i les bótes de vi representant el llegat com a tresor patrimonial; la Fundació Hospital de Sant Joan com a responsable empresarial de la comercialització del vi, i els productors de les vinyes necessàries per a l’elaboració del vi.

Aquesta relació triangular va trontollar a la primavera d’aquest 2016, ja que el principal productor de la varietat malvasia que proveïa de vi a la Fundació de l’Hospital va deixar de se-ho per voluntat pròpia. Com a conseqüència, la producció i comercialització de Malvasia de Sitges va estar en perill.

Aquest fet va alertar els més compromesos amb la causa d’aquest vi sitgetà i l’opinió pública va aixecar totes les alarmes. En aquest punt es va crear una Comissió transversal d’experts, per dissenyar un pla estratègic que desenvolupi un marc d’acció de i per a la Malvasia de Sitges en totes les seves multiplicitats: conreu, producció, comercialització, història i difusió patrimonial.

Al mateix temps, la Fundació es va posar a treballar per redreçar la situació i poder mantenir la producció. Finalment, a la tardor, la notícia d’un nou productor de malvasia vinculat amb un acord a llarg termini, la finca de Viladellops, va deixar la situació en calma latent.

Tenint la producció de la varietat que abasteix l’Hospital sota un acord firmat, sobre la taula hi ha diferents projectes oberts on La Malvasia és la protagonista. El projecte d’un possible Centre d’Interpretació de la Malvasia a l’antic Corral de la Vila, sembla ser que deixa de ser una projecció enèsima que sobresurt de manera constant de tan en quan; i passa a ser un punt cardinal on la Fundació de l’Hospital de Sant Joan ha dirigit el rumb d’aquesta nova etapa.

Però els projectes no s’acaben aquí. Des del Consorci del Patrimoni de Sitges, la rehabilitació i la museïtzació de Can Falç està avançant amb pas ferm. El celler d’aquest espai ja va poder ser descobert el passat any, i el futur procés de museïtzació de la resta de l’edifici culminarà el 2018. Un dels objectes d’aquest museu sembla ser que podrà anar al voltant de la realitat vitivinícola de la família dels Falç: la producció i la comercialització de vi. I és que el celler de Can Falç serà una de les joies de la corona d’aquest nou espai museístic.

No podem oblidar, el celler, recentment rehabilitat, del Museu Romàntic, l’antiga casa dels Llopis, l’altre família vitivinícola sitgetana per excel·lència ja citada en aquest article. Aquest museu, serà reinaugurat al 2017 amb les obres de rehabilitació finalitzades.

Aquests dos cellers, juntament, amb el celler que la fundació tenia i que vol recuperar al Corral de la Vila, estan establint ponts per elaborar una oferta d’oci cultural nova a Sitges: La ruta dels tres cellers.

Sensibilització pública. I Quart, possiblement resultat d’aquests tres primers factors, tenim una sensibilització pública creixent vers la qualitat vitivinícola d’aquest vi i la seva pertinença en el territori sitgetà.

Per exemple, coneixen la Setmana de la Malvasia? Enguany ja es va celebrar la IV edició, organitzada pel Gremi d’Hosteleria de Sitges i per la Fundació de l’Hospital de Sant Joan. Es tracta d’activitats participatives al voltant del nostre vi. Cellers, restaurants i bars ofereix experiències gastronòmiques on el públic gaudeix d’aquesta varietat. Tot i que encara no hi ha un sector enoturísic especialitzat i consolidat, podríem dir que la Malvasia de Sitges és un atractiu més pels que ens vénen a visitar i pels que vivim aquí.

A més a més, aquesta passada edició va coincidir amb les Jornades Internacionals de la Malvasia, aquesta vegada celebrades per primer cop a Sitges, al Palau Maricel. Amb el títol Malvasies del Mediterrani8, organitzat per l’ Institut Català del Vi (INCAVI), i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sitges, el Gremi d’Hostaleria de Sitges, l’Hospital Sant Joan Baptista i el suport d’Agisitges, es van obrir espais d’intercanvi de coneixement científic al voltant del vi elaborat amb varietat malvasia, reunint a més d’una vintena d’investigadors científics de diferents països.

Cada vegada són més els que es preocupen pel futur a curt i a llarg termini d’aquest vi. A més a més, existeixen més cellers que estan apostant per fer vins amb la varietat de malvasia, tant a la zona d’influència del Penedès com en territoris més llunyans que també han adaptat aquesta varietat. Enmig de tot aquest mar de vins de malvasia, aquí a Sitges tenim la singularitat de ser el bressol d’aquest vi, posseïm el romanticisme de la seva llegenda, representem la literatura i l’art que s’ha creat al seu voltant.

Tot i que sembli una redundància lèxica, la producció de la Malvasia de Sitges, a Sitges, és un dels tresors que hem de cuidar aferrissadament. Iniciatives com la Comissió de la Malvasia mostren que hi ha preocupació i que, per tant, la situació no és fàcil; però alhora hi ha voluntat de conservar el patrimoni al seu voltant, una voluntat liderada per la Fundació de l’Hospital de Sant Joan. És per això que aquests quatre argumentaris no tenen sentit si no ens fem tots partícips.

L’Administració pública pot protegir tot el valor patrimonial introduint la Malvasia de Sitges dins del catàleg de BCIL. Però el compromís de seguir brindant amb aquest vi dolç ha de ser nostre.

Malvasia és patrimoni, és identitat, és art, és territori, és romanticisme, és folklore; Malvasia és Sitges, és Penedès. Entre tots, doncs, tirem endavant la responsabilitat de fer de La Malvasia de Sitges un dels Béns Culturals d’Interès Local ambaixadors de la nostra cultura més genuïna.

NOTES

1 Velasco, Núria, coord. (2008): Inventari Patrimonial Cultural de Sitges, Memòria tècnica. Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona.

http://patrimonicultural.diba.cat/uploads/08270/memoria.pdf

2 Llei 9/1993, de setembre, del patrimoni cultural català el patrimoni cultural. (DOGC núm. 1807, d’11.10.11993).

https://www.paeria.es/arxius/ordenances/Document_cat_101.pdf

3 Per a més informació, visitar:

http://www.sitges.cat/html/sitges_tema_a_tema/urbanisme/urbanisme/peppac.html

4 Mongay i Castro, Valentí (2005). “Any de la Malvasia i els almogàvers”. Conferència en els actes de commemoració dels set-cents anys de la presència almogàvers a Grècia. Sitges.  ICEA.

5 Per a més informació, visitar el blog de Vinyet Panyella:

http://coralliambre.com/quaderndeterramar/malvasia-per-corpus/

6 Les dues publicacions són:

– Dalmau i de Querol, Lluis. “Historia y cultivo de la Malvasia en la Villa de Sitges”. Dins de Certamen científic literari de Sitges. Revista La Renaixença, 1886.

– Guillen-García, Guillem J. de. “La Malvasía”. Dins de Certamen científic literari de Sitges. Revista La Renaixença, 1886.

7 Sierra i Farreras, Roland (2004). “El Llegat Llopis i la malvasia de L’Hospital”. Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans. Núm. 109, Sitges, 2004. Pàg. 3.

8 Per a més informació:  http://incavi.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Inscripcions-obertes-al-cinque-Simposi-Malvasies-del-Mediterrani-26-i-27-de-maig-2016

Alba Gràcia Panyella

Comments are closed.