Impressions de Joan Puig i Mestre

Un capítol de la història de la impremta a Sitges

La revolució del llibre va ser cosa important a Catalunya. A partir de l’aparició de la impremta, els catalans s’introdueixen als nous cànons tipogràfics i poden començar a gaudir de diferents exemplars d’una mateixa edició, amb les noves tècniques de realització del llibre, allunyant-se de les anteriors formes de producció manuscrita i de tot allò que de nou plantejava la nova tècnica d’impressió.

Tenim documentat que el primer tipògraf català va ser Pere Posa i que la seva primera publicació va ser el 1481. Tanmateix, no sabem com ni quan a Catalunya es va rebre l’invent, i es creu que ja s’havien difós algunes publicacions de la mà d’impressors alemanys des d’almenys l’any 1473, o fins i tot abans.

Amb tot, la impremta barcelonina no va deixar de regir-se per unes característiques concretes i un desenvolupament propi: amb l’arrelament de la nova manera de difondre, de comunicar-se i de transmetre, va aplegar recursos fins aleshores limitats als manuscrits, a l’oralitat i a certes pràctiques xilogràfiques; es va sumar a d’altres cultures en un procés de sociabilitat; i, tot i que no podia competir amb els grans centres editorials de l’estranger, va assolir amb èxit el mercat local.

Gràcies a la Revolució Industrial, va ser possible entrar en una nova etapa, iniciada a principis de segle XIX, on es perfeccionaven els aparells, a partir d’utilitzar paper continu, de manera que tecnològicament es va anar desenvolupant el periodisme de masses.

El primer imprès sobre Sitges data de 1618: Iuris responsum pro Pia Elemosina insignique Capitulo Ecclesiae Barcinonensis contra procuratorem fiscalem patrimonialem et Syndicum oppidi de Sitges. Super – praetensa reductione iurisdicionis dicti oppidi ad coronam Regiam. Barcinone, Laurentius Deu, 1618.

I tot just fa 200 anys, es va publicar el que va ser el primer llibre imprès a Sitges. Es tracta d’un fulletó de vint pàgines: Carta del señor Maestro Cosme cirujano de Bolina, pueblo de la montaña, al doctor Don Josef Soler, ex-cirujano, etc., sobre su papel titulado Respuesta – en contextacion al Oficio, etc. Va ser realitzat a la impremta de Francesc Vilalta, el 1813. No és fins setanta anys més tard que trobem que, al març de 1888, apareix la impremta de El Eco de Sitges, setmanari del qual es funda dos anys abans, el 1886 i que s’imprimia a la impremta de Josep A. Milà i Ramon Raldua, que temporalment van estar instal·lats a la nostra vila. A més de realitzar setmanalment el diari, entre 1890 i 1930, El Eco de Sitges va funcionar com una editorial, imprimint llibres i opuscles que són fets amb autèntic ofici i coneixement.

La Puntual de Joan Puig i Mestre, impressor

Joan Puig i Mestre, que de ben jove va treballar com a aprenent a la fusteria de Joan Marsal, va poder observar de manera privilegiada el procés de construcció del Maricel, veient la transformació d’aquell barri de pescadors, amb les seves antiquíssimes cases blanques, en el palau que es va convertir, de nom Maricel, i que tot just per aquestes dates té lloc el centenari d’aquella efemèride.

Ell, que provenia d’una família treballadora, de seguida va anant aprenent de forma autodidacta tota la producció literària catalana, des de Maragall fins a Carner. De mica en mica es va anar apropant al món literari d’aquell Noucentisme que brollava. Les seves amistats amb el seu cosí, en Magí Albert Cassanyes i el fill del seu patró, en Salvador Marsal van ajudar a familiaritzar-se amb aquell món cultural, ell, que ja tenia una personalitat bellugadissa i inquieta.

Amb gran esforç i tenacitat, Joan Puig i Mestre, el 1927 funda La Puntual, de títol ben russinyolià. Queda palès que el senyor Puig va ser un home de caràcter,  doncs va poder tirar endavant l’empresa gràcies a la venda de la casa paterna. A més de servir als seus clients els impresos comercials i publicitaris, realitzava des de factures i fulls de comanda, passant per targetes de visita o de programes, especialment els del Casino Prado Suburense. Va disposar de la màquina plana Marinoni, amb la qual va poder publicar alguns setmanaris locals, com ara la Gaseta de Sitges, La Punta i finalment el Baluard de Sitges, setmanari que si bé es va fundar l’any 1901, ell el continua a partir de 1930, just després de la fi de la dictadura de Primo de Rivera i que publica al servei de les seves idees catalanistes i culturals, i que fins l’any 1936, en va ser el redactor principal i director.

En aquells anys difícils de la dictadura, el senyor Puig no va poder desenvolupar aquella activitat periodística i cultural que havia iniciat ja a mitjans dels anys vint i trenta, amb la seva Puntual primer i el seu Baluard de Sitges després. Ell, com a tants d’altres, la Guerra Civil els va fer emmudir i tota la il·lusió i esperança es va esberlar.

Amb el trencament de la Guerra Civil, la impremta Puig va ser temporalment confiscada i es publica, des de les cooperatives, sindicats i col·lectivitzacions, pamflets i propagandes republicanes.

Malgrat tot, en anys posteriors, va ser impulsor de l’Agrupació Fotogràfica de Sitges (Sitges Foto Film), essent un dels seus capdavanters, i en els darrers anys va ser membre de la consultiva del Casino Prado, soci de Joventuts Musicals i un dels socis fundadors del Grup d’Estudis Sitgetans,

Sempre va estar relacionat amb els intel·lectuals sitgetans, els quals protagonitzarien algunes de les millors iniciatives culturals de vila, sobretot abans de la guerra, amb Salvador Soler i Forment, Ramon Planes i Izabal o Josep Maria Massip.

Les seves filles encara se’n recorden de la botiga del carrer de Sant Francesc, el popular Can Puig, que era com s’anomenava, on el recordaven com una persona molt endinsada a la seva feina i amb les idees molt clares, i també amb una de les dependentes, l’Olga Mestres, quan, de manera continuada, es posaven a relligar revistes i llibres, tasca que va dur a terme els darrers anys de la seva vida, i on es conversava de mil i un temes, de com anava el país, de les coses que succeïen de Sitges, i tantes i tantes anècdotes.

Els seus treballs d’impressor tenen una pulcritud i també un segell propi, amb un aire de qualitat i de factura moderna que encara avui dia es pot apreciar. La seva feina queda reflectida en els centenars de treballs que han quedat conservats en targetes, programes, opuscles, i com hem dit abans, setmanaris de caràcter local…

Per assolir un bon cop d’efecte, aquesta simplificació en el disseny, marcadament diferent als giravolts i formes gràcils del modernisme, es contraposaven amb el grafisme, típic dels anys trenta, més a prop de les arts avantguardistes, amb dibuixos i colors i elements tipogràfics de gran qualitat.

D’entre les seves filigranes, va editar un llibret de 56 pàgines amb el títol de Memòria dels diversos actes que varen tenir lloc durant els dies 17, 18, 19 i 20 de novembre de l’any 1927 amb motiu de les “Noces d’or” del Casino Prado Suburense.

Llegim com feia publicitat del seu negoci: “És la impremta el lligam més ferm de la civilització. És la impremta qui més ha contribuït al progrés del món. És la impremta, en les seves diverses expressions d’estils, el reflex de l’art en el decurs del temps. Es pot prescindir dels impressors? No. Cal aprofitar els avantatges de la impremta. Cap industrial ni comercial ha d’oblidar tan poderós auxiliar. Serviu-vos de la impremta i feu que els vostres impresos portin el segell de l’època en que vivim.”

Comments are closed.