Patrimoni Bibliogràfic sitgetà

Sovint parlem de patrimoni quan esmentem tot allò vinculat amb l’art o bé allò que resulta bell o valuós: béns mobles, mobiliari, peces de decoració, quadres… per citar exemples. La nostra vila s’ha vist beneficiada en els darrers tres segles d’una situació privilegiada pel que fa el patrimoni artístic i cultural.

Si parlem de col·leccions d’art, ens hem de situar en qualsevol dels museus sitgetans –el Cau Ferrat, el Maricel, el Romàntic o la Fundació Stämpfli– i en la recent reobertura del Cau Ferrat i el Museu de Maricel, gestionats pel Consorci del Patrimoni de Sitges. Un ens que, des de 1995, ha sabut apropar autòctons i visitants als museus sitgetans i ha treballat per la gestió, conservació i divulgació de les seves col·leccions artístiques.

Si a finals del segle XIX –que és quan Rusiñol va arribar a Sitges– hi tenien lloc les celebrades Festes Modernistes, impregnant la nostra vila d’un aire bohemi del qual ja no es tornaria a desprendre mai més, a principis del segle XX arribaria, de la mà de Ramon Casas, el seu mecenes, Charles Deering, enamorant-se també dels antics racons del barri vell. Aquí va ser on, de seguida, es va fer construir el seu palau d’estiu –el Palau de Maricel–, acompanyat de Miquel Utrillo i Morlius, encarregat de tota la tasca administrativa i constructiva de l’edifici.

Deering, multimilionari nord-americà, va venir a Sitges, on va quedar encantat fins a tal punt que va encarregar a Utrillo la construcció de Maricel allà on hi havia l’antic hospital i el barri de Sant Joan, barri vell de cases de pescadors. Maricel serviria per acollir les col·leccions d’art de Deering –sobretot, d’art hispà– i comptaria amb salons sumptuaris per a espais de lleure i contemplació, com el claustre i les terrasses. Per desavinences amb Utrillo, Deering es va endur tota la seva col·lecció d’art, però conservant la propietat dels seus edificis que, anys més tard, van ser llogats per la Junta de Museus (1932) i, posteriorment, adquirits per l’Ajuntament de Sitges i per la Diputació de Barcelona. La seva col·lecció d’art –que el 1921 s’emportaria als Estats Units– incloïa quadres de Velázquez, El Greco, Zurbarán, Goya, Rusiñol, Mas i Fondevila, Casas, Sunyer… i escultures de Blay, Clarà, Llimona,  Casanovas… i murals de Josep M. Sert, entre d’altres.

Per altra banda, actualment, també cal destacar la laboriositat que realitza Pere Stämpfli amb la Fundació que porta el seu nom, que treballa per a l’art contemporani d’abast internacional. Stämpfli és un reconegut artista, valorat especialment a França, Suïssa, Bèlgica i els Estats Units, i la seva obra forma part de col·leccions tant públiques com privades d’Europa, els Estats Units, Japó i Corea, havent realitzat prop de seixanta exposicions individuals i prop de 230 de col·lectives al llarg de la seva trajectòria.

Pere Stämpfli i la seva muller, Anna Maria, es van vincular a Sitges des del primer moment que hi van arribar. Es van enamorar del seu casc antic –molt especialment, del carrer d’En Bosch–, on a partir de 1977 van organitzar les primeres festes de l’esmentat carrer. Des d’aleshores, el matrimoni ha realitzat nombroses iniciatives culturals i de mecenatge, constituint finalment la Fundació Stämpfli l’any 2006.

A banda d’aquests, també hem de sumar els llegats i donacions de diverses personalitats, com ara la il·lustradora Lola Anglada, el Dr. Jesús Pérez-Rosales o la col·lecció marinera d’Emerencià Roig, per posar només tres exemples. I també hem d’esmentar les donacions de particulars que s’han fet al llarg dels anys per tal d’engrandir la Col·lecció d’Art de la Vila, que forma part del Museu de Maricel. Gràcies a tots ells, tenim al nostre abast una gran col·lecció d’art que podem gaudir als museus reformats.

Tot aquest llegat està directament vinculat amb una bona part del fons patrimonial i bibliogràfic que actualment té la Biblioteca Santiago Rusiñol. A l’Arxiu Històric de Sitges ens trobem amb documentació de tipus administratiu (que genera l’Ajuntament de Sitges) i patrimonial, ja que acull tota una sèrie de fons vinculats directament –i estrictament– a la vila de Sitges i el seu terme municipal. La seva línia de treball continua essent la mateixa de quan es va crear: treball de classificació, ordenació, catalogació i inventari; intent d’ampliació dels fons referents a Sitges, sigui quina sigui la seva procedència; i difusió i potenciació al màxim de la riquesa i coneixement dels fons documentals de la vila de Sitges. Alguns del llegats i arxius patrimonials són Artur Carbonell i Carbonell, Josep Carbonell i Gener, Josep Vidal i Vidal, Antoni Català i Vidal, Amell de la Muntanya, Pau Farret i Raventós, José de Zamora, Ramon Planes, Francesc Moreu i Oliver, Jaume Sunyer i Juncosa, i Manel Torrens, entre altres particulars diversos.

PATRIMONI BIBLIOGRÀFIC A LA BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL

El tema que ens ocupa està directament vinculat amb la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol, actualment tancada per les obres de remodelació i millora. Unes obres molt esperades i que suposaran la posada al dia d’aquesta institució de la cultura i de la literatura, amb prop de 80 anys d’història.

El seu fons, que detallarem tot seguit, ha estat consultat per investigadors i estudiants. Un fons que, tot i que en un primer moment va estar mancat de mitjans, ha sabut posar-se al dia pel que fa a mitjans de consulta electrònica i de reprografia, amb una part important del fons patrimonial disponible en suport digital.

És per això que detallem el que ben aviat es podrà consultar a la Biblioteca Santiago Rusiñol. Hem de tenir en compte que a Sitges disposem d’un fons de col·lecció local molt ben proveït, amb tot allò publicat referent a la població i àmbit penedesenc. Col·lecció que va iniciar Lolita Mirabent, que va ser directora de la biblioteca fins el 1990 i que va plantejar dita secció, la qual ha anat creixent al llarg de tots aquests anys. Per tant, farem una breu relació del llegat bibliogràfic que ens ha arribat a partir d’aquesta col·lecció i de les donacions de les diferents personalitats del món de la cultura i de les arts que han estat cedides a la biblioteca.

Primerament, ens endinsarem a la que va ser la primera biblioteca sitgetana com a servei públic, ubicada en una planta de les dependències de l’Ajuntament, amb Gaietà Benaprès i Mestre com a primer bibliotecari i nascuda d’una donació de Víctor Balaguer. Molts dels exemplars eren duplicats que l’autor i historiador tenia a la seva Biblioteca-Museu de Vilanova i la Geltrú. Tanmateix, aquesta biblioteca no va reeixir, però alguns dels seus primers llibres encara es troben en el fons inicial.

Santiago Rusiñol, per altra banda, havia promès la donació de dos milers de llibres per a la futura biblioteca de Sitges. Promesa que mostra la generositat de Rusiñol i la voluntat de contribuir al progrés cultural de la vila, a través de l’estima i valoració dels llibres.

La mort del sitgetà Emerencià Roig i Raventós –un dels primers investigadors de la nostra marina vuitcentista, de la pesca a Catalunya i del nostre vocabulari mariner–, el mes de febrer de 1935, va significar la donació de les seves col·leccions d’embarcacions en miniatura, llibres i dibuixos relacionats amb la marina a la nostra vila, així com una part de la seva biblioteca i llibres de marineria, que va disposar el seu germà Josep Roig i Raventós i que van anar directament a la Biblioteca.

Antoni de Semir –conegut per haver estat directiu de la firma Roche i que formava part de la colònia estiuenca– va donar la seva biblioteca i així ho va fer la seva vídua, Amèlia de Togores, que en va facilitar el seu lliurament. Va ser col·leccionista de llibres d’art, de clàssics francesos, italians, anglesos i peninsulars. Així, doncs, s’inaugurava la sala Semir, situada al costat del pati de la biblioteca i, des de l’any 1995, al costat de la Sala Lolita Mirabent.

A finals dels anys setanta, la biblioteca va rebre una donació molt particular: la de la biblioteca de la il·lustradora nascuda a Tiana, Lola Anglada  i Sarriera, que va ser adquirida per la Diputació de Barcelona i destinada a Sitges per voluntat expressa de l’artista. La Biblioteca de Lola Anglada consta d’una bona part de llibres de finals del segle XIX, amb enquadernacions d’època i també alguns del segle XVIII, així com altres bons llibres de la joventut de l’artista.

El mes de juny de 1981 es va inaugurar la Sala Utrillo, al segon pis de l’edifici de la biblioteca, que conté la col·lecció de llibres i de documentació de Miquel Utrillo i Morlius, que va ser adquirida per l’Ajuntament de Sitges al seu fill, Miquel Utrillo i Vidal. Juntament amb el fons de llibres –alguns d’ells, primeres edicions d’autors molt remarcables i, bona part d’ells, amb dedicatòries i autògrafs molts interessants–, cal destacar l’aspecte documental, format per documentació familiar, un interessant epistolari, una bona col·lecció fotogràfica sobre l’antic Palau de Maricel i altra documentació sobre Utrillo i Rusiñol. La inauguració d’aquesta nova sala marca, en la història de la biblioteca, com el final d’una primera etapa perquè, amb ella, la biblioteca va passar a ocupar gairebé íntegrament el que va ser en l’època d’esplendor de Maricel, la casa de Miquel Utrillo i Morlius.

També cal destacar la incorporació als fons de la biblioteca de tot un fons de llibres i documentació de l’advocat, submarinista i historiador Frederic Malagelada i Benaprès, que ofereix un conjunt de llibres, manuscrits, cartells i mapes sobre la vila de Sitges i de l’àrea i territori penedesenc. La biblioteca té un volum aproximat de 3.000 llibres –a més de la documentació de la família Benaprès– i tot un conjunt de publicacions periòdiques, programes i fulletons relacionats amb Sitges des de tots els seus vessants. Així, doncs, hi trobem des de manuscrits del doctor Gaietà Benaprès i Mestre, fins a documents sobre medicin i apunts diversos de la poeta Rita Benaprès i Mestre i del doctor Joan Ramon Benaprès i Palet. La part de documentació familiar, tant impresa com manuscrita, més antiga data del ssegle XVII.

Val a dir que la biblioteca també ha rebut diversos lots de procedència diversa que també han engrandit el seu fons. L’escriptor i crític literari Josep Maria Castellet també va fer donació d’alguns dels seus llibres, dedicats especialment a literatura i a les ciències socials –alguns d’ells, d’italians i francesos– i també s’han rebut diversos lots de temàtica artística, com els de Mimó-Mena o de la Galeria d’Art Foz, entre d’altres.

Per últim, podem destacar que el fons bibliogràfic de l’escriptor sitgetà Ramon Planes ha estat donat a la vila de Sitges. Juntament amb mitja dotzena de textos inèdits –en la seva majoria, obres de teatre–, la biblioteca de Planas consta de molts volums d’història de Catalunya, de la col·lecció completa de clàssics llatins i grecs publicats en versió original amb traducció al català per la Fundació Bernat Metge i del recull tots els grans autors de la literatura francesa.

Francesc Parra i Mestres 

Comments are closed.