Noves mirades a la festa de sempre

Tenen entre 25 i 30 anys, conviuen amb les xarxes socials i molts d’ells estan vinculats al món del sector audiovisual. Treballen amb normalitat amb càmeres amb diferents tipus d’enregistraments, veuen pel·lícules amb 3D i perceben la qualitat d’una imatge HD. I són de Sitges. I s’han volgut mirar la Festa Major amb els seus paràmetres. Tots aquests factors coincideixen amb noms com els de Xavier Salmerón, Jordi Aumatell, Víctor Bregante o Xavi Trilla. Formen part d’una generació de sitgetans que s’han educat i han conviscut amb aparells i eines difícils d’imaginar per la generació dels seus pares. I ells han volgut fer servir tot això per deixar un llegat en forma de mirada pròpia a la Festa Major. És el documental Sitges. Sentiment de festa, gravat a la Festa Major del 2013 i estrenat enguany.

Xavier Salmerón, en qualitat de president de l’Agrupació de Balls Populars, però sense desentendre’s del seu treball en publicitat i comunicació, va ser l’encarregat de mesclar-ho tot per acabar tirant endavant el documental de la Festa Major. Salmerón comenta que “sempre que volíem explicar a algú de fora de Sitges com és la nostra Festa Major, no trobàvem el material que buscàvem. Sí que hi havia fotografies, retransmissions de Maricel Televisió o vídeos fets amb mòbil, però nosaltres no buscàvem exactament això”. I així és com es van posar a treballar per crear aquest producte: “No volíem un documental amb tota la informació de la festa, perquè ja hi ha llibres i altres formats que ho expliquen. Volíem captar i transmetre com es viu la nostra festa”, assegura Salmerón, que afegeix que “avui vivim la festa d’una manera diferent a com la podien viure fa uns anys. Avui ens posem sota el foc, anem a totes les sortides, a tots els balls, fem samarretes i ens volem sentir partíceps de la festa”.

Sota aquest prisma, amb aquest enfocament, aquesta generació al voltant dels 25-30 anys ha volgut plasmar la seva mirada de la Festa Major. És el seu llegat a la festa: “Abans, la Festa Major potser es vivia amb més solemnitat, però emocionalment crec que igual que ara. La diferència potser està en què abans era una vivència més individual, mentre que ara hi ha col·lectius, sobretot joves, que no reprimeixen el sentiment que viuen i es volen implicar i sentir-se part activa de la Festa Major”, indica Salmerón, que ha fet de productor executiu d’aquest treball.

La direcció ha estat compartida entre Jordi Aumatell, Xavi Trilla i Víctor Bregante, que han treballat amb càmeres que pretenien buscar aquests moments més personals i íntims. Amb una càmera lenta s’han volgut captar detalls al voltant del foc i execucions concretes dels balls populars (salts dels balladors, per exemple).

Amb la càmera aèria, a vista d’ocell, s’han obtingut imatges inèdites de la festa, que han servit per contextualitzar, però també per donar espectacularitat als plans. Víctor Bregante, director d’art i codirector del documental, es mostra entusiasmat per alguns plans concrets: “En un moment, la càmera aèria ens ensenya els gegants a la seva alçada, s’hi acosta i s’hi apropa tant que sembla que hi vagi a xocar! Aquestes són les imatges que volíem veure, per anar més enllà del que veiem quan som uns espectadors a peu de carrer”.

Aquesta recerca d’imatges diferents va fer pensar en un altre tipus de càmeres subjectives, instal·lades en punts particulars, com la cua de l’Àliga, el front d’un graller o el pal del Ball de Gitanes. Per Xavier Salmerón, “hi ha càmeres que ja es fan servir molt en certs esports i ens vam preguntar  per què no fer-les servir a la Festa Major. I ens han donat unes imatges molt bones”. És de la mateixa opinió que Víctor Bregante, que tenia clar que “no volíem les càmeres habituals de reportatge i per això vam triar aquestes càmeres de fotografia que et donen una òptica molt més cinematogràfica”.

Bregante afegeix que “les càmeres han complert les expectatives. Han plasmat la visió que nosaltres tenim de la festa i que volíem que tingués el documental”. La desena de càmeres que van fer servir han generat el material d’una desena de festes majors, per la qual cosa la feina de selecció i edició ha estat feixuga. En aquest procés, però, ha primat la voluntat de l’espectacularitat, les ganes de mostrar una Festa Major diferent, viscuda intensament, però amb respecte per la tradició i els tempos de la festa. En aquest sentit, Bregante analitza que “el rodatge del documental era un enregistrament no controlat, on passen coses i on no es pot repetir. Per tant, a vegades hem tingut la sort de tenir un pla molt bo de la càmera aèria perquè ha arribat a temps al lloc on volíem, però d’altres vegades no ho hem aconseguit. Depeníem de l’habilitat i rapidesa dels operadors de càmera”. És el risc i, al mateix temps, la màgia d’una festa viscuda en directe.

La mirada sobre la Festa Major també ha tingut capítols trencadors, com la presentació del tràiler sense incloure cap composició musical de la festa. La seva mirada sobre la Festa requeria una música que no trobaven entre les hores de gravació i no van tenir contemplacions: “En dos minuts, que és el que dura el tràiler, algunes músiques de gralla quedaven curtes i altres donaven un ritme massa lent”, comenta Salmerón, que assegura que “havia de ser un so modern, amb el ritme que teníem al cap” i per això van comprar una composició que els va donar el punt d’emoció, intensitat, rapidesa i intriga que buscaven del tràiler. Aquesta música sense gralles, però amb un ritme precís de tensió, també buscava afavorir la circulació per Internet i les xarxes socials del tràiler: va aixecar l’expectativa que es buscava.

Ara bé, el documental sí que respecta bona part dels sons de la festa. I és que, malgrat la mirada d’aquests joves, amb els seus formats sobre la Festa Major, la festa és la festa. Si la tradició continua emocionant generació rere generació és que la base és ben sòlida.

Jordi Castañeda

Comments are closed.