Marronada, Marronada?

Fa força temps que volia parlar-ne. Un dia per naps, l’altre per cols, ha anat passant el temps i ara, potser esperonada, sense que ell ho sàpiga, per l’article Tenca la professó, de Toni Aira, a L’Eco renovat del 21 de febrer d’enguany, he aprofitat unes hores de calma casolana per parlar-ne. I em preguntareu: parlar de què? Ara us ho explico.

Tot va començar la Festa Major del 2012. Tinc el costum, encara que em sàpiga de memòria tots els actes de la Festa Major, els horaris i els recorreguts (llevat del de la Bandera), llegir-me el programa de la festa. I vet aquí que anava llegint quan, a la pàgina 53, just a l’inici del text, llegeixo: “Commemoració del Centenari de l’edifici de l’Hospital”. La marronada del centenari donarà el tret de sortida […]. La cita és textual i la cursiva de la paraula és meva. Marronada, marronada? D’on carai surt aquesta paraula? No l’havia vista mai. Sí que havia sentit: “té un marrón, sempre es fot en marrons”. Però, en el sentit que es desprenia en el programa, no. Un substantiu que expressa “conjunt de”, conjunt de marrons, caldria entendre, però marró? A què es refereix? Què és un marró? Jo que encara sóc de la vella escola, vaig anar directe al DIEC i allí hi surt marro [u]: embolic, solatge del cafè ja fet, joc popular i de marró [o] color castany” i s’han acabat les entrades. Res més. Faig una nova cerca a l’Alcover-Moll  (el meu llibre de capçalera, estimat Alcover) i, si fa no fa, em surt el mateix. Marronada, inexistent. No sé per on tirar i, tossuda de mena, davant d’un mot que no he sentit mai a Sitges, i en sóc –per tant, conec Endimari; dic tenca, boi i tomata; comparo algú molt pintat amb la Cartrona; uso “en” davant els noms propis masculins, etc.–, decideixo indagar i me’n vaig a veure en Ramon Soler, de L’Eco, expresident de les comissions de Festa Major i Carnaval. En Ramon em dóna una pista: en les factures de l’empresa Igual, quan parlen dels coets d’una traca, escriuen  marrons. Això ja comença a agafar forma; si us hi fixeu, la informació lliga amb el que vàrem sentir el dissabte 25 d’agost a les 11 del matí: una forta tronada o mascletada. Però com és que s’ha fet servir aquesta paraula enguany? Per acabar de rematar la recerca, vaig anar a veure en Josep Pascual, director tècnic del celler de l’Hospital. Resulta que, abans de ser-ne, havia treballat a la Pirotècnia Igual. I ell em confirma la pista d’en Soler: als trons en diuen marrons i, per tant, si de tro en diem tronada, de marró en diem marronada. I aquell 2012, Sitges va estrenar una paraula nova en el seu programa de Festa Major.

No satisfeta amb aquest petit descobriment, m’assec davant l’ordinador i escric: marronada, marró, coet… I res. Entro a distints webs de pirotècnies, a part de la Igual, i res: el terme no surt. Segueixo a Internet i trobo en el web del PSC de Mataró un text del 9 de novembre de 2010 que diu: “l’acte va acabar amb una marronada a càrrec de la Pirotècnia Tomàs i amb una xocolatada […]”. En el dels actes de la Mercè 2013 també surt la parauleta: “[…] Mitja hora abans, a les 20h, marronada, trabucada i solemne aparició del Mascle Cabró”. Per tant, queda clar que hem incorporat una paraula nova a la parla local. Tot i que jo em pensava que era utilitzada per primera vegada a Sitges, en altres pobles també s’ha fet servir i, fins i tot, està avalada pel Termcat. Encara que no surt en el seu diccionari en línia, sí que va avalar el mot l’any 1995 en el programa Diables del Vallès Oriental. Una colla de mots de foc i festa (CNL del Vallès Oriental, Voluntariat per la Llengua). En el fulletó llegim, en l’apartat Material pirotènic: “[…] Els marrons o masclets són els trons que provoquen l’explosió més potent […]”. Per tant, marronada és una tronada o mascletada o llençada de morterets. I així acaba la recerca de la paraula en qüestió. Vet aquí! Ja tenim una paraula nova a la parla catalana. Ara caldrà veure si l’Institut d’Estudis Catalans la incorpora o no.

TRACA, MASCLET(AD)A O MARRONADA

Moltes persones saben que, com diu la dita, “cada terra fa sa guerra”, i el cas de la parla no n’és pas una excepció. La nostra comarca, junt amb les veïnes (també penedesenques) comparteix –a part del ball de bastons, l’amor als gegants i la rivalitat carnavalesca– trets lingüístics diferenciadors de l’estàndard i dels col·loquials d’altres vegueries i àmbits territorials. I és una llàstima que es perdin a causa de la uniformització escolar i dels mitjans. La parla també és un tret d’identitat –si voleu, també patrimonial– i caldria pensar de quina manera podem salvar els mots que ens són propis i genuïns, paraules que ens personalitzen. Cal deixar ben clar als ja pocs parlants que els usen que són “joies de la llengua”; no pas, com de vegades creuen, formes incorrectes. Recordaré sempre la cara de sorpresa del secretari de l’Ajuntament quan en un Ple vaig etzibar “que el poble estava ple d’endimaris”. Endimari és un dels mots més bonics del Penedès marítim. O escataret, referint-nos a un minyó o minyona entremaliat/da. O les fesoletes, volgudament femenines. O la dita “la Paula té unes mitges comprades aquí Sitges, que costen un ralet i m’arriben al genollet. I fa uns encara pocs anys, dir-se Vinyet era motiu de sorpresa per als de can Fanga: creien que era el teu cognom i ara, fins i tot, es bateja nenes d’altres contrades.

Marronada no és una paraula pròpia, ni penedesenca, ni sitgetana. Em sap greu perquè jo creia que havia fet la gran descoberta, però no passa res. En tenim d’altres i, des de fa un temps, hi ha estudiosos que les recullen i les analitzen. Per tal de fer una feina conjunta, s’ha creat la secció Parlar Penedesenc de l’Institut d’Estudis Penedesencs, la qual vam presentar l’any passat al Grup d’Estudis Sitgetans.

Vinga, doncs. Si algú sap, descobreix o té interès per aquesta identitat lingüística nostra, pot fer-nos-la saber a través del web de l’IEP (www.iepenedesencs.org). Jo, si en descobreixo alguna altra, prometo dir-vos-la.

Àngels Parés i Corretger

Comments are closed.