Les festes commemoratives a Sitges del final de la Guerra del Francès

A Sitges, com en moltes de les viles i ciutats catalanes, la vida en els primers anys del segle XIX fou força precària. Si el 1796 s’iniciava una nova guerra declarada contra Anglaterra per part d’Espanya i França, l’endeutament progressiu de l’Estat espanyol havia frenat la fase expansiva de l’economia catalana de la segona meitat del segle XVIII. L’exportació d’aiguardents i teixits cap a Amèrica s’aturà en aquests primers anys del segle XIX i al damunt va caure la popularment anomenada Guerra del Francès el 1808, que ho paralitzà gairebé tot.

Espanya entrà en un estat de “misèria general”. A Sitges, doncs, es degué aturar la creixent exportació de vins, licors i malvasies. La població, marinera i pagesa, no va poder gaudir de la tranquil·litat massa temps, si no hagués estat per aquells sis anys d’invasió napoleònica que acabaren el 1814, fa tot just dos-cents anys. I, si bé no hi hagueren combats a la pròpia vila, sí que hi hagueren diverses estades de soldats francesos, que reclamaven o exigien els estalvis dels vilatans.

Així, doncs, la nostra vila va estar, com la resta del país, assetjada pels francesos, que entraren a Catalunya el 9 de febrer de 1808 com a conseqüència del Tractat de Fontainebleau de 1807, segons el qual Espanya i França es repartien Portugal. Sitges era un bon lloc per als desembarcaments. Eren anys d’ocupació i de por, on van ser habituals els saquejos d’hisendes, l’escassetat d’aliments i les contribucions elevades. El 6 d’agost de 1811, entraren els francesos a la població i exigiren 30.000 duros. En no ser pagats, s’emportaren set hisendats en garantia pels diners que hi mancaven, ja que només van poder reunir-ne la quantitat de 2.300.

Amb tot, entre juliol i setembre de 1813, la situació semblava indicar que la retirada de les tropes franceses era una realitat i es començaren a fer les cerimònies religioses i misses per les victòries que les armes aliades havien realitzat contra els francesos.

Una de les accions que va determinar el poble de Sitges fou el trasllat de la imatge de la Verge del Vinyet, des del seu santuari fins a l’església Parroquial. Sabem que “en el mes de mayo de 1808 viendo la villa de Sitges invadido el Reyno de España por las tropas de Napoleón, y cautivo su Rey Don Fernando VII con toda la Familia Real, elevó sus votos al Trono del Altísimo, y su Magnifico Ayuntamiento acordó hacer públicas rogativas para alcanzar la bendicion del Señor sobre la Villa y toda España, valiendose de la intercesion de la Santísima Virgen, á cuyo fin determinó trasladar la Imagen de la Virgen del Viñet de su Capilla á la Iglesia Parroquial”.

A Sitges, el 25 de març de 1814, tres dies després de passar el rei la frontera de França, a l’església Parroquial es cantaren les lletanies majors “per lo bon camí del rei Ferran”.

 

LA PROCESSÓ DEL VINYET DE 1814

El passat mes de maig va tenir lloc el 200 aniversari d’una de les processons més antigues i ben documentades de què podem disposar. Es publicà un llibret, molt ben redactat i amb tota mena de detall de les celebracions que hi hagueren a Sitges els dies 14, 15 i 16 de maig de 1814. La processó, deduïm, es dugué a terme per l’antic camí fondo i se celebrà el dia 15 d’aquest mes. Consistí en el trasllat de la imatge de la Verge del Vinyet des de l’església Parroquial, on des de 1808 estigué resguardada, fins al santuari del Vinyet, ubicant-la d’aquesta manera en el seu emplaçament original.

La publicació que tenim a mans és un facsímil editat el 1929, imprès amb molta cura a la impremta de L’Eco de Sitges a partir d’un exemplar original de Cristòfol Rovirosa. Afortunadament, comptem amb una edició original dipositada a l’Arxiu Històric de Sitges.

El títol: Relación de las Fiestas que la villa de Sitges en los dias 14, 15, y 16 de Mayo del Año 1814 dedicó á la Santisima Virgen Maria, con motivo de la traslación de la prodigiosa Imagen del Viñet de la Iglesia Parroquial de dicha Villa à su propia Capilla. Siendo administradores los Señores: Miguel Febrer, y Manuel Seriol. Custodio de dicha Capilla el Reberendo Josef Casacubierta Presbitero. Barcelona : Imprenta de Rubió, en la calle de la Librería año 1814.

Per diversos motius, i segons es desprèn del text original, el temps en què la imatge de la Verge del Vinyet va estar a la Parròquia es realitzaren diverses processons pels carrers de la vila, com la que hi va haver el 1809 per tal d’evitar malalties contagioses que havien causat mortaldat a Tarragona; o la que hi va haver el 1810, quan havia afligit una sequera important.

Ja el dia primer, el 14 de maig, començà la festa, la qual va consistir en la celebració d’un solemne Ofici amb música de la capella de Vilafranca i sermó en acció de gràcies que predicà el R. D. Josef Féu, Presbitero, vicari de la vila. A la tarda, un cop cantades les Vísperas amb la major solemnitat i ajuda de la mateixa música, es va fer una solemne processó que no es va poder acabar, ja que una pluja la va interrompre i, precipitadament, es retornà a la Parròquia.

Durant la nit, es realitzaren il·luminacions per tots els barris de la vila. Els carrers foren adornats de “primorosas enramadas”, que formaven airosos arcs i altres figures, semblant talment un jardí.

Arribats al dia 15, tingué lloc la processó, que en aquesta ocasió fou ben lluïda i on s’esmenta que l’obrien “los gigantes, la tarasca y los bayles” que, com ja sabem, ara per ara és la primera referència a Sitges d’uns gegants. I que probablement eren sitgetans, tot i que desconeixem si aquests foren construïts expressament per a tal esdeveniment. Altra cosa són la tarasca, que podria ser un drac o un altre tipus de bèstia, i los bayles –en plural–, cosa que ens fa pensar que n’hi havia més d’un, sense fer altra descripció. Com veiem en el text, els balls i entremesos acostumaven a no tenir gaire importància dins del seguici; no així la part religiosa, explicada amb tota mena de detalls: “Venían despues las banderas de las Cofradias: una porcion de antorchas: las Reliquias de los Santos Patronos San Bartolomé y Santa Tecla en un rico Relicario de plata, sobre un Tabernaculo: seguia otra partida de antorchas, quatro niños vestidos con alba, con una corona de flores que cantaban el himno Ave maris stella: un pendoncito de tafetan blanco orleado de oro, y el nombre de Maria en medio, tambien de oro que llevaban unos niños de siete años: seguian en medio de una multitud de antorchas otros niños vestidos rica y primorosamente de Angeles que llevaban la Letania de la Virgen en geroglificos. Despues quince niñas de seis á siete años vestidas de blanco, con manto de tafetan azul ricamente adornadas, y con cirios en las manos, y cerraba este paso otro pendoncito asimismo de tafetan blanco y oro, con quatro cordones y borlas de oro, que llevaban cinco niñas que figuraban el dulce nombre de Maria, y cada una de ellas trahia una letra de este santísimo nombre, de plata en un escudito de razo azul”.

“Venia otra multitud de antorchas, interpolados los Coros de música, despues el Clero en gran número del seglar y regular asi de la Villa, como de forasteros que habian venido para acompañar la Santa Imagen, y cantaban el Ave maris stella alternando con la música. Una porcion de antorchas de las Cofradias la precedian é iluminaban. Aparecia la Santa Imagen baxo palio que se hizo nuevo, y llevaban sus varas seis de los Señores del Ayuntamiento. Estaba colocada en un magestuoso Tabernaculo compuesto de un ataud de raso carmesi con una cenefa de canalé blanco guarnecido de un flueco de oro brillante; se levantaba una hermosa peaña que finalizaba en un grupo de Angeles entre nubes, y servia de trono á la Santa Imagen. Quatro Sacerdotes vestidos de sobrepelliz sostenian el ataud asidos de otros tantos cordones con borlas de oro; y dos niños vestidos de Angeles tenian la falda del ataud detrás del qual iban antorchas de las Cofradias, y despues el gremial, y por fin cerraba la procession el señor Alcalde con el resto de los Señores Regidores”.

Com veiem, la descripció està feta minuciosament amb tot detall i la processó fa el mateix curs que en el dia de les Festes del Corpus Christi. Els carrers eren plens d’innumerables gents de la vila i de forasters que havien acudit a la solemnitat de la processó.

Al final, la Santa Imatge arribà per fi al seu santuari. Amb l’església decorada i il·luminada, clamorós repic de campanes, i la suau melodia de sonores veus que entonaven el Regina Caeli. Aquesta fou col·locada al seu cambril i s’entonà el Te-Deum i els goigs del Vinyet. En tornar a la vila, es formà altre cop la processó, probablement amb els gegants al capdavant, portant sota pali les relíquies dels Sants Patrons que havien acompanyat la imatge de la Verge del Vinyet.

A la nit, es disparà una formosa torre de foc i la il·luminació dels carrers i cases fou igual a la de la nit anterior. L’endemà, dia 16, se solemnitzà una festa en el temple de la Verge del Vinyet, amb Ofici amb música i sermó que va predicar el R .P. Lector Fr. Bruno Casals, Trinitari Calçat i Ministro del Convento de Tarragona. La vila quedà gairebé deserta, ja que tot el poble es congregà de nou al Santuari del Vinyet. A la nit es repetiren focs artificials a la ribera del mar, provocant la mateixa il·luminació que en les nits anteriors. Així acabaren les festes d’aquests tres dies d’alegria i de felicitat, després de tants anys de sofriment. El text, però, acaba de la manera següent: “Aunque se ha hecho sensible la privacion de la Santa Imagen, después de seis años en que, colocada en la Iglesia Parroquial, se havian acostrumbrado á verla y obserquiarla continuamente estos vecinos, se consuelan al ver tan felizmente terminada la lucha, y conseguido el objeto por el qual se habian acogido bajo su protección, y no se les hace pesado el camino de su Templo, en el que todos los dias se presentan á visitarla, y rogarla la continuacion de sus favores, viendo premiada su constante devoción con el logro de las gracias que la pide”. (…). Si a aquests fets li sumem que en aquest mateix any 1814 es formalitzà l’alliberament del vincle que la Pia Almoina, que actuà com a propietària de la vila de Sitges i que la mantingué durant sis llargs segles (incorporant-se així a la corona), la vila de Sitges es troba, doncs, a l’inici d’una nova etapa que ja pertany a un altre episodi de la història sitgetana.

Francesc Parra

BIBLIOGRAFIA

Carbonell i Gener, Josep. Esquema històric dels sis anys napoleònics a Sitges. Sitges: Grup d’Estudis Sitgetans, 1980 (Estudis Sitgetans; 6)

Forns i Fusté, Miquel. Uns balls forasters l’any 1734. Primera referència documental dels balls populars a Sitges a La Xermada, núm. 16 (Festa Major 2000), pàgs. 3-7  Història de Sitges. IV. Època contemporània (I) 1800-1939. Sitges: Ajuntament de Sitges, 2013, pàgs. 37-45

Marzal i Ortiz, Miquel. Els Gegants. Sitges, L’Encant de la tradició. Sitges: Ajuntament de Sitges, 2001, pàgs. 89-101

Llopis i Bofill, Joan. Assaig històric sobre la vila de Sitges. Sitges: Grup d’Estudis Sitgetans, 1980 (Estudis Sitgetans; 1), pàg. 84 Relacion de las Fiestas que la villa de Sitges en los dias 14, 15, y 16 de Mayo del Año 1814 dedicó á la Santisima Virgen Maria, con motivo de la traslacion de la prodigiosa Imagen del Viñet de la Iglesia Parroquial de dicha Villa à su propia Capilla. Barcelona: Imprenta de Rubió, en la calle de la Libreria año 1814. [Arxiu Històric de Sitges]

Comments are closed.