Plaça castellera per tradició i voluntat pròpia

Ara fa vint anys, quan es va estrenar la Colla Jove de Castellers de Sitges, la vila tancava un breu parèntesi de cinc anys sense activitat castellera pròpia. Entre la desaparició dels Castellers de Sitges i la creació de la nova colla van passar cinc anys de sequera, només coberts parcialment pels pilars que va fer, a la Sortida d’Ofici de Santa Tecla, l’Escola de Castells de l’Agrupació de Balls Populars –que seria la llavor de la nova colla que començaria a assajar dos anys després–i les actuacions comercials que la Colla Vella dels Xiquets de Valls va realitzar a la Ribera, davant del Calipolis, l’estiu del 92.

Entre els propòsits que es va marcar la nova colla hi havia el de situar Sitges com una plaça castellera de nivell, que fos escenari d’actuacions d’interès per al conjunt del món casteller. Per als joves que van pilotar els inicis de la colla resultava fonamental que el nom de Sitges figurés amb un pes propi en l’emergent panorama casteller del moment per a garantir el futur i continuï tat de la flamant colla i, al mateix temps, aportar dimensió castellera al poble.

Eren moments en què es debatia si Sitges es podia considerar “plaça castellera”, entenent aquest qualificatiu com a signe de pedigrí. Els qui defensaven aquesta condició esgrimien com a arguments la tradició castellera de la vila (l’actuació més antiga documentada es remunta al 1884), el fet de tenir colla pròpia (quan es van crear els Castellers de Sitges, el 1971, només hi havia colles a sis poblacions catalanes) i la inequívoca integració (territorial i cultural) de Sitges dins el Penedès. Per contra, els qui consideraven que Sitges no era terra pròpiament castellera apuntaven la manca de suport a les pinyes, fossin locals o convidades, com a mostra d’aquesta pretesa desafecció. I, certament, a les places penedesenques amb més solera, com Vilafranca o el Vendrell, les mans dels aficionats a les pinyes són considerables, però també resulta evident que al mateix Valls o en altres poblacions de primer nivell, com Tarragona o l’Arboç, el públic prefereix mirar-s’ho des de fora que no pas ser al rovell de l’ou.

Vint anys després, aquest debat està plenament superat –o substituït per altres com la necessitat de reunir més gent a la colla per a consolidar el projecte– gràcies, d’una banda, a la trajectòria de la Jove, que l’ha permès tastar els castells de 8 i descarregar els més difícils de la gamma alta de 7 i, d’una altra, al paper que ha tingut Sitges com a seu d’actuacions castelleres de nivell.

Avui en dia, la nostra vila té un cartell i un pes propi en el calendari casteller. L’obstinació de la Jove per dibuixar una programació estable que es dotés d’actuacions amb les millors colles ha resultat clau en aquesta fita. Ara fa vint anys, pensar que el Cap de la Vila pogués veure un castell de 9 podia semblar quimèric (el 1992 només s’havien fet castells de 9, al segle XX, a Valls, Tarragona, Vilafranca, el Vendrell i la Bisbal). I, entre aquella temporada de 1993 i la que acabem de tancar, les dades ens mostren que Sitges ha vist 22 castells de 9, a més de vint 5de8, nou 4de8 amb l’agulla, un 7de8 i dotze pilars de 7 amb folre.

La clau d’aquests resultats ha estat la presència constant de les dues colles que han liderat el panorama casteller en aquests vint anys: els Castellers de Vilafranca –com a colla capdavantera indiscutible– i els Minyons de Terrassa, que en aquest temps han obert un grapat de portes. Dels 95 castells superiors a la torre de 8 amb folre que s’han alçat a Sitges, 77 porten el color verd o malva.

Els responsables de la Jove de Sitges van tenir molt clar des dels inicis que, per a fer possible que Sitges veiés castells de 9, calia aliar-se amb les colles punteres. Per aquest motiu, van implantar acords amb els verds i els Minyons per a que incloguessin Sitges en els seus respectius calendaris anuals. La relació amb totes dues colles va ser intensa ja des dels inicis i s’ha mantingut fins l’actualitat.

Amb els vilafranquins, els unia la història i els vincles territorials i personals. En Ricard Baqués, abans de crear els Castellers de Sitges, havia anat a Vilafranca a fer castells, i allà és on hi va aprendre i, al mateix temps, segellar un teixit de relacions personals que van solidificar la col·laboració entre les dues colles. Els hereus de la colla de la camisa blava, la Jove, van reprendre aquest contacte i van fer de Vilafranca el destí preferit per veure actuacions i assaigs i parlar de castells. Una de les proves més evidents de com Sitges ha begut de Vilafranca en matèria de castells es troba en la manera que els dosos i els aixecadors baixen de les estructures de 3 i de 4. En el 3 (sigui de 7, 8, 9 o 10), tant els verds com els de color vi fan baixar el dos obert per la rengla esquerra i l’aixecador per la dreta, a diferència de la resta del món casteller, on tots dos baixen per la mateixa rengla per la qual han pujat. I el mateix succeeix als 4: els dosos baixen per les rengles de la dreta per la qual han pujat, equilibrant d’aquesta manera els pesos en tot el castell; mentre que a la resta de colles baixen també per on han pujat. Aquesta tàctica vilafranquina va ser adoptada des dels inicis pels Castellers de Sitges i posteriorment per la Jove de Sitges. Cap altra colla de les més de 80 que existeixen actualment les fa servir.

Amb els Minyons, les relacions també van ser molt positives des del minut zero. Els Minyons havien estat fundats per un sitgetà, Josep Anton Falcato, que de seguida va mostrar-se disposat a ajudar en el que calgués a la flamant Jove de Sitges. Gràcies a les gestions de Falcato, els terrassencs van ser la colla convidada (junt amb els Vailets de Gelida) a la primera Diada de la Colla Jove de Castellers de Sitges, el 7 de novembre de 1993. Els malves –que dues setmanes després coronarien la primera torre de 9 amb folre i manilles de la història i obririen la porta de la gamma extra– van fer un 4de8 al Cap de la Vila. Feia 18 anys que no es feia un castell de 8 a Sitges. El darrer havia estat de la Colla Vella dels Xiquets de Valls l’any 1975. Els verds el van intentar el 1988, però no el van arribar a carregar.

La presència dels Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa ha estat constant i regular aquests vint anys a Sitges. Des de fa uns anys, els verds participen a la Diada de la Colla (el darrer cap de setmana d’octubre) i els Minyons intervenen a l’exhibició de Festa Major. Això ha permès garantir castells de primer nivell a Sitges, si més no en dues de les cinc actuacions castelleres que Sitges acull cada temporada (les altres tres són Sant Jordi, Santa Tecla i la Diada del Juliol, aquesta darrera de recent implantació). Amb tot, la participació dels verds i els malves a Sitges ha variat amb els anys, ja que els Minyons també hi han actuat per la Diada i els verds ho han fet per Santa Tecla. Des del 2006, però, s’ha aconseguit estabilitzar la presència egarenca a la Festa Major i la vilafranquina a la Diada, fet que permet consolidar un calendari fixe, que aporta més prestigi a la plaça.

El primer castell de 9 va arribar el 1996 de la mà dels Castellers de Vilafranca. Va ser un 4de9 amb folre que els verds van fer a la Diada de la Colla, on la Jove va intentar sense èxit també el 4de8, tot i tenir només tres anys de vida. Dos anys abans, però, els vilafranquins van estar a dos segons de fer a Sitges el primer castell de gamma extra de la seva història. Va ser la torre de 9 amb folre i manilles, que van intentar en l’actuació organitzada per la Jove de Sitges a la Fragata i que reunia totes les colles del Penedès. El castell es va trencar quan l’enxaneta estava remuntant el dos i a punt de carregar-lo.

El primer 3de9 amb folre a Sitges va ser el 1998 per part dels Minyons, el mateix dia que els de Vilafranca coronaven el 3de10 amb folre i manilles per primer cop, construcció que els malves descarregarien la setmana després. L’any abans, els de Terrassa havien plantat la primera catedral a Sitges, mentre que el 4de8 amb l’agulla havia arribat ben matiner: a la Diada de la Colla de 1995, els de Vilafranca el van carregar al Cap de la Vila quan només en portaven dos en la seva trajectòria, alçats el mateix mes d’octubre en actuacions amb la presència de la Jove de Sitges (a Gelida i Montserrat).

D’entre totes les actuacions celebrades al Cap de la Vila, n’hi ha una que destaca especialment: és la que van fer els Castellers de Vilafranca a la Diada de la Colla del 2007, on van plantar el 4de9 amb folre i agulla, la torre de 9 amb folre i manilles, el 3de9 amb folre i el pilar de 7 amb folre. El 2011 van coronar el 5de9 amb folre i dos anys abans havien intentat el titànic 4de9 sense folre.

I les colles de Valls? En aquests vint anys, les dues colles dels Xiquets de Valls han trepitjat Sitges onze vegades en total. La Joves ho ha fet nou cops i la Vella dos, però els vermells incomprensiblement mai no han passat a Sitges del 3de8. Els rosats, en canvi, van fer l’any 2008 el 5de8, el 4de8 amb l’agulla i el pilar de 6.

La colla que ha actuat més cops a Sitges ha estat la dels Castellers de Sants, formació que manté una estreta relació d’amistat amb la colla local. Els de Sants –que evidencien com en cap altre cas l’espectacular creixement actual dels castells i que són un model a seguir– són fixes dos cops l’any a Sitges: generalment per Sant Jordi i la Diada de la Colla, i sempre tenen en les actuacions a Sitges (especialment la d’octubre) una de les grans cites del seu calendari. Enguany, han fet la seva millor exhibició al Cap de la Vila: 5de8, 4de8 amb l’agulla, 3de8 i pilar de 7 amb folre. Tota la resta de colles que han fet castells de 9 han trepitjat també el Cap de la Vila en diferents ocasions: Jove de Tarragona, Capgrossos de Mataró, Xiquets de Tarragona, Castellers de Barcelona, Xiquets de Reus, Castellers de Terrassa i Castellers de la Vila de Gràcia. Totes llevat d’una, que no ho ha fet mai: els Bordegassos de Vilanova, si bé ha actuat en altres espais de la vila.

Altres formacions que han sovintejat el Cap de la Vila i que han contribuït a portar-li prestigi casteller són els Nens del Vendrell o els Xicots de Vilafranca. En total, quaranta colles han actuat a Sitges en els darrers vint anys.

La primera actuació va ser el 1884

La primera actuació castellera documentada a Sitges data del 1884. Va ser la Colla Nova de Valls, que va actuar a la Festa Major. Els castells, en aquells moments, vivien un període de glòria absoluta. Feia tres anys que s’havia vist el primer 4de9 sense folre i només un que s’havia completat el 5de9 amb folre, el darrer que es veuria descarregat fins que la Colla Vella no el va tornar a completar l’any 1996. Aprofitant aquesta actuació del 24 d’agost, els administradors de la Festa Major de Vilafranca van desplaçar-se a Sitges per tancar la contractació de la Nova i portar-los a Sant Fèlix sis dies després.

Des de finals del segle XIX, la presència dels castells a Sitges per Festa Major va ser regular, tot i que intermitent. Els anys 1888 i 1900 hi va tornar a haver castells, segons les dades aportades per Francesc Berbegal. Els castells també es van poder veure a Sitges el 1919, una de les temporades més negres de la història dels castells, que en aquells anys vivien una profunda crisi que en va amenaçar la seva continuïtat. D’aquell 1919 –any que el sabadellenc Francesc Armengol inicia la urbanització de Terramar– només hi ha comptabilitzades mitja dotzena d’actuacions a tot Catalunya, entre les quals la que es va viure a Sitges.

A començament dels anys trenta, quan la Renaixença castellera reinicia l’activitat, Sitges es guanya una presència estable al mapa casteller, gràcies a la presència dels recentment apareguts Nens del Vendrell. El 1935 qui hi actua és la Colla Nova de Valls, la millor colla de l’època, que va carregar a Sitges el 4de8. Aquesta fita té una importància notable en la història dels castells, ja que des que es van recuperar els castells de 8, l’any 1932, fins la Guerra Civil, només es van fer 25 castells d’aquest nivell, un dels quals va ser a Sitges.

L’activitat castellera va adquirir un relleu significatiu als anys cinquanta, quan els castells es van mantenir fixes al calendari de Festa Major, i va tenir continuï tat als seixanta. Els Nens del Vendrell era la colla preferida per la Comissió de Festa Major, si bé en ocasions hi van venir les de Valls o els flamants Castellers de Vilafranca.

El 1971, amb l’aparició dels Castellers de Sitges, s’obre un nou capítol en la castellística local, que, llevat del parèntesi de finals del vuitanta i començament dels noranta, encara continua.

Santi Terraza

Comments are closed.