La missa del Gall a Jafre: Una activitat de joves excursionistes als anys 50 i 60

A banda del seu vessant d’esplai de colles de jovent, de contacte amb la natura i de coneixement del territori, l’excursionisme també té un component vinculat amb les tradicions. N’és un exemple la celebració nadalenca a Jafre, que colles de joves duien a terme fa una cinquantena d’anys. Una part d’aquells joves s’havia iniciat amb el Centre Excursionista Amunt; altres eren de menys edat i s’hi afegiren. Per ordre governamental s’havia clausurat Amunt, ja que no es veia amb bons ulls un centre que no estava controlat per la Falange i que es mantenia al marge de les adhesions al règim franquista.

Les interrupcions en la possibilitat d’exercici de les llibertats en general i de les d’associació en particular que ha patit el nostre país han dificultat la continuïtat de l’excursionisme, que ja té els seus inicis a Sitges els anys 20. Els canvis generacionals i la intensitat de les transformacions de formes de vida i culturals de les darreres dècades tampoc no han facilitat una perduració al llarg del temps que permetés crear tradició en l’activitat excursionista. Malgrat tot, sí que hi ha hagut sempre uns indrets del país que la seva visita ha esdevingut tot un referent: Núria i Montserrat pel que fa al conjunt del territori del país; la Trinitat, la Creu de Sant Isidre i, fins i tot, podríem incloure Miralpeix, pel que fa al terme municipal de Sitges mateix; i el Puig de la Mola, Olèrdola, el Montgròs i Jafre en el que fa referència a la comarca. En aquesta ocasió, volem fer esment de les excursions a Jafre, ja que van arribar a tenir continuïtat en data fixa i vinculades a una diada tradicional com és la de Nadal.

A banda de ser el territori de l’actual terme d’Olivella més proper a Sitges, Jafre era un veïnat de zona d’agricultura muntanyenca que va patir un abandonament progressiu ja evident els anys 50. Van ser diversos els habitants d’aquelles cases i masies del voltant que van venir a establir-se a Sitges, cosa que reforçava la vinculació entre la vila i aquest indret del massís de Garraf. En aquella època, les cases es mantenien dempeus i una capella encara es conservava prou bé com per a fer-hi celebracions religioses. De fet, aquella humil esglesieta dedicada a la mare de Déu, centre religiós de l’antiga baronia de Jafre, arribava a donar nom al nucli, que molts coneixien com “la Capella”.

Diversos atractius feien llaminera als joves la celebració de l’anomenada missa del gall a Jafre: les ganes de fer tabola, el gust de passejar per les terres de la nostra comarca i celebrar el Nadal vora un foc de camp, en un ambient que ens recorda el dels pastors de les anunciacions del pessebre i les cançons nadalenques.

Tots els qui rememoren aquelles excursions a Jafre per Nadal esbossen un somriure i la cara se’ls il·lumina. Les anècdotes són nombrosos. I és que les caminades a les fosques pels camins, el bon menjar i –per què no dir-ho– el bon beure, el fred a l’esquena compensat amb l’escalfor de la foguera i la companyonia de tota la gent que s’hi aplegava donava per a unes vivències memorables.

Rosa Alsina, Ricard Baquès, J. A. Casanova i Giner, Jordi Farrerons, Josep Ferret i Roca, Josep Maria Matas, en Mora, Josep Ripoll i Muiño, Llorenç Serrado, Pere Serramalera, Jordi Surià i Guillaumes, Cisco Virella, en Rallo i tants altres tenen en els seus records les excursions a Jafre.

Qualsevol acte col·lectiu, per simple que sembli, i encara que ja s’hagi fet en anys anteriors, requereix una organització. Dies abans, calia anar a fer neteja a la capella, ja que ja no s’hi feia culte religiós habitualment, i s’havia de demanar la clau a la casa de la vora on la guardaven. Per a poder fer l’ofici religiós era imprescindible poder comptar amb un eclesiàstic, cosa no massa fàcil en aquella data i hores. Diversos anys s’oferí el pare escolapi Manuel Marín, que en aquells moments era el més antic de la comunitat de l’Escola Pia. Després d’ell s’oferí el pare Terrós, també escolapi. En algunes ocasions, el capellà el portà cap a Jafre la Guàrdia Civil i, en d’altres, es concertà que hi fos portat en  taxi. Calia comprar i transportar el ressopó col·lectiu i fer-hi arribar des de Can Marcer de Jafre de 4 a 6 fogots. La gent hi anava a peu i la missa es feia a les 12. En acabat, s’encenia una gran foguera on s’hi coïen botifarres que es menjaven acompanyades d’un bon pa, i al voltant de la qual la gent cantava i saltava i es feia el ressopó. Capa les 3 o les 4 de la nit s’enfilava el camí de tornada cap a Sitges.

No disposem d’instantànies de la festa; el seu caràcter nocturn ho dificulta, a banda que de càmeres fotogràfiques en tenia poca gent i encara menys els joves. N’ha quedat una escassa constància mercès al cartell que es reprodueix acompanyant aquest article, a més d’escadusseres referències a la premsa i als recordatoris que es repartien. A més d’excursionisme, diversió i devoció, també hi havia un vessant cultural que embolcallava aquella celebració. Les cançons de Nadal a voltes eren acompanyades de música de flabiol, i hi havia qui començava a esplaiar públicament la seva vena poètica amb versos que a voltes apareixien publicats als recordatoris. De Josep Ferret i Roca en coneixem uns de 1957 que reproduïm aquí:

Aquests versos ens comuniquen els sentiments i creences dels assistents a la missa del gall a Jafre i ens descriuen com es celebraven.

Als anys cinquanta i seixanta continuava una tradició iniciada des dels cercles excursionistes catalanistes primer, catòlics després, com per exemple la Federació de Joves Cristians de Catalunya, i ja en els anys quaranta continuada pels d’Amunt, gent del Patronat d’ASC i de l’Associació d’Antics Alumnes de l’Escola Pia. Els anys passaren i cada cop hi havia més dificultats per anar a un abandonat Jafre que s’anava enrunant i del qual fins i tot el cementiri fou assaltat. A Sitges mateix, hi havia altres celebracions alternatives i la festa de Nadal a Jafre quedà sols en la memòria dels qui la van viure. Els recordatoris i cartells d’aquell acte impresos a L’Eco i, fins i tot, els goigs que s’hi havien editat dècades abans donen fe de l’estreta relació de Sitges amb Jafre.

Xavier Miret i Mestre

Comments are closed.