De les ermites de Sitges

 

Si ens endinsem en els diferents períodes de la història, trobarem que al llarg dels segles es van construir tota una sèrie d’ermites i santuaris religiosos dedicats a diferents advocacions.

De quan les festivitats dels sants eren plenament celebrades amb aplecs i diades festives, ens trobem amb un conjunt de temples religiosos que ens evoquen a temps passats i que no per ser de construcció senzilla són de menor importància.

Com ja sabem, algunes d’aquestes ermites i esglésies sitgetanes, en la seva majoria, es troben en bon estat i se’n procura la seva bona conservació. En d’altres casos, tot i conservar-se les estructures principals de construcció, en l’actualitat es troben ja en un estat ruïnós, com és el cas, per exemple, de la capella de Santa Bàrbara, malauradament, en avançat estat ruïnós.

Si fem una ruta imaginària pel temps, passejant per la vila i el seu entorn en diferents èpoques, ens trobarem amb un conjunt d’elements patrimonials de caràcter religiós que caldria conservar i preservar. Amb les dades que tenim, la primera construcció de caràcter religiós fou la primitiva església parroquial. Vegem, doncs, quins són aquests edificis.

1) Església Parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla, on al llarg dels segles la seva fesomia va anar canviat fins arribar a l’actual construcció i afegits, duts a terme al llarg de tots els segles.

2) Capella de l’Hospital de Sant Joan, que fins el 1910 restava al que és avui part del Maricel de Mar. Hospital que fou fundat cap el 1321 per Bernat de Fonollar.

3) Ermita de Sant Sebastià, d’origen antiquíssim, la data de la qual també s’ignora i que en una de les parets de l’antiga capella hi havia la data de 1614. No obstant, sí que tenim dades de l’any 1513, ja que se sap que s’hi va posar una nova campana. El 1857 es decideix construir la capella actual, probablement damunt on hi havia l’antiga, i quatre anys més tard, el 1861, es beneeix amb una solemne celebració.

4) Sense abandonar el centre de la vila, ens aturem a l’edifici conegut com el Patronat, on es trobava la capella de la Verge de la Caritat del Coure, advocació donada a l’antiga capella de les concepcionistes el 1919 després d’haver-la rescatada de la seva utilització com a fàbrica de calçat i unir-la al Patronat.

5) Anant pel camí Fondo, ens trobem davant per davant amb el santuari de Nostra Senyora del Vinyet. Tot i ignorar-se la data de la seva fundació, el seu origen es perd en el temps, així com també el seu aplec, ben popular i arrelat, celebrant-se cada 5 d’agost, si bé antigament tenia lloc el 8 de setembre, dia de les Mares de Déu trobades.

6) Anant al bell mig de Miralpeix, i seguint els antics camins de pedra, ens trobem amb l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia. El document més antic data de 1611. Pel dia de Sant Marc s’hi feien aplecs i en fou destruï t el seu interior el 1936. Tot i que es conserva la teulada, l’ermita resta buida i fa relativament poc s’hi va col·locar una porta de ferro per evitar-ne l’accés. Ben a prop d’aquesta ermita també sabem de l’existència de l’ermita de Sant Onofre.

7) Ermita de Sant Onofre. Hi consta des de 1414. Baixant un xic, a tocar de la costa, entre la riera de Ribes i el camp de Golf hi havia la capella de Santa Margarida.

8) Capella de Santa Margarida, avui desapareguda i que probablement era anterior al segle XVI, a finals del XIX ja estava enrunada. A partir de les seves restes, es féu al mateix lloc la caseta d’estris del camp de golf.

9) Anant cap a la Creu de Ribes ens topem amb l’ermita de Santa Bàrbara. Enclavada a l’antiga Quadra dels Gassons, existia almenys des de 1376. L’actual capella va ser refeta i beneïda el 4 de desembre de 1858, diada del seu aplec i diada de la Santa, on tenia lloc la missa matinal, ofici i, a la tarda, novena i cant de goig. Actualment, amb la porta d’entrada tapiada, encara s’hi podien veure algunes sanefes i pintura originals a les parets laterals.

10) Ja al barri del Poble Sec ens trobem amb l’església de Sant Joan, de construcció moderna, beneïda el 1991, i la capella de l’Hospital de Sant Joan, acabada de construir el 1915, tres anys després de la inauguració de l’Hospital.

11) Anem en direcció al massís del Garraf, ja que al bell mig d’aquest s’hi troba l’església de Campdàsens. Antigament, amb el seu castell i capella, dominava al segle XIV aquella contrada. L’actual església es va construir el 1853 i es encarregar de la seva execució el sitgetà Rnd. Manuel Sans. En els anys posteriors ha tingut restauracions i obres de millora.

12) Baixant cap a Vallcarca, poc després de la Guerra Civil, es va construir l’església de Vallcarca. La seva benedicció va tenir lloc el 1941 però, malauradament, aquesta  va ser enderrocada cap als anys vuitanta del segle XX.

13) Hem baixat a Vallcarca, però ara ens toca pujar a un dels llocs més emblemàtics de Sitges, com és l’ermita de la Santíssima Trinitat. La data més antiga es remunta al 1375, i en els anys posteriors, a meitat del segle XVIII, l’ermita va ser reconstruïda. D’aleshores ençà, el seu aspecte extern ha anat evolucionant.

Bibliografia

J.S.C. “Els Temples de Sitges”. L’Eco de Sitges, 12 de gener de 1930

Mongay, Valentí. “Els aplecs de Sitges. Notes per a l’estudi de la religiositat popular a Sitges” a La Xermada, núm. 11, p. 3-12

Muntaner i Pascual, Ignasi Ma. Els noms de lloc del terme de Sitges i de les terres veïnes. Sitges, Grup d’Estudis Sitgetans, 1986

[Casanova i Giner, Mn. Santiago]. Ermita de la Trinitat. Sitges. [s.n.], [s.l.], 1992

Roig i Raventós, Emerencià. Sitges dels nostres avis. Catalonia, 1934

Soler i Cartró, Josep. Costums perduts. Quaderns de Sitges, Ajuntament de Sitges, 1995

Soler i Cartró, Josep. Geografia i Guia de la Vila de Sitges, Grup d’Estudis Sitgetans, 1980

Francesc Parra i Mestres

Comments are closed.