Qui eren els ‘cabeçuts’ macers que hi hagué a Sitges el 1922?

Fa poc més de mig any, en Nacho Benazet, amb qui comparteixo la dèria per la Festa Major, em va fer arribar un llibre sobre gegants i cabeçuts. “He pensat que t’interessaria”, va dir-me; “llegeix amb calma les pàgines 118 i 123”. El llibre en qüestió és Gigantes de Navarra de la A a la Z: historia de más de cien comparsas, escrit per Unai Lako i Aitor Calleja i publicat l’any 2010. De seguida, vaig devorar amb delit les dues pàgines recomanades. Deixí per a més endavant una lectura més reposada de la resta de l’obra. La sorpresa fou agradable: un llibre sobre el fet geganter a Navarra parlava dels cabeçuts de Sitges estrenats el 1922.

Festa Major de 1922, l’estrena

Segons ha quedat recollit al Baluard de Sitges del 26 d’agost d’aquell any (número 1.083), en un acte celebrat durant la Festa Major a l’entrada de la Casa de la Vila, foren batejats quatre cabeçuts: en Patufet, en Cavaller Bernat i les figures de dos ancians, el Senyor Bartomeu i la Senyora Tecla. Van ser apadrinats per Isabel Canals i de Casacuberta i el seu germà Joan, aleshores infants. El padrí va llegir un breu text, publicat al número del Baluard abans mencionat, en el qual esmentava que, d’aquells sis cabeçuts, quatre eren els primers propis de la vila i els altres dos havien vingut a acompanyar-los.

Qui eren i d’on venien aquells acompanyants forasters? En una de les fotografies que il·lustren aquest article, datada el 1922, es poden veure al centre els quatre cabeçuts sitgetans estrenats i els acompanyants forasters a cadascun dels extrems. Aquesta mateixa fotografia apareix publicada al llibre de Lako i Calleja, concretament al capítol dedicat als gegants i cabeçuts de la ciutat de Pamplona. Per què? Perquè aquests acompanyants eren la reproducció de dos cabeçuts pamplonesos, els kilikis Napoleón i Patata.

Els ‘kilikis’ de Pamplona

Segons els estudiosos, l’origen dels kilikis se situa al segle XVI. Aleshores eren coneguts amb el nom de gigantillos. No fou fins a mitjans del segle XIX quan se’ls passa a anomenar cabezudos. L’origen de la paraula kiliki és desconegut. Alguns autors apunten que prové del terme basc kili-kili, que significa embriaguesa, ebri. El grup està format per sis cabeçuts que comparteixen els fets de dur un tricorni per barret i de portar una vara d’espuma amb la qual colpegen el públic. Cadascun té el seu propi nom: Coletas, Barbas, Patata, Napoleón, Caravinagre i Berrugón. Hi ha un setè kikili, Ribero, incorporat molts anys després, el 1977.

Benet Escaler, el constructor

L’Ajuntament de Pamplona acordà encarregar les figures de dos dels kilikis de la ciutat, Napoleón i Patata, a un artesà de Barcelona: Benet Escaler i Ullastre. Escaler, sastre de professió, tot i haver nascut a Torelló, va viure a Vilafranca del Penedès, on es casà amb Paula Milà. El 1881, la família es traslladà a Barcelona on ell va obrir una sastreria de complements teatrals. Uns anys més tard, empès per la seva afició per l’escultura, es va fer càrrec del taller El Ingenio, situat al carrer Rauric. Aquest establiment, des de mitjans dels segle XIX, es dedicava a la confecció d’imatgeria religiosa. Escaler canvià l’activitat del negoci, el qual passà a dedicar-se a la construcció de gegants, cabeçuts i altres figures. Benet Escaler està considerat l’introductor de la tècnica del cartró-pedra a Catalunya, després d’haver-la coneguda a l’Exposició Universal de París. En aquest taller també hi van treballar els seus fills Lambert i Arcadi.

Unes figures que passen a ser de sèrie

Pels voltants de 1912, com introduïa abans, l’Ajuntament de Pamplona va fer arribar a Benet Escaler la documentació i les fotografies necessàries perquè aquest construís uns cabeçuts el màxim de similars possible als que hi havia anteriorment a la ciutat, coneguts amb els noms de Napoleón i Patata. Un cop enllestits i lliurats, Escaler, per aprofitar els motlles, va incorporar les dues figures al seu catàleg de venda, convertint-les en peces de sèrie.

Ben aviat, diferents localitats es van interessar per elles. Hi ha els casos de Mataró i de Lluchmajor (Mallorca). Maó (Menorca) i Sitges també ho van fer, però només les haurien llogat.

El 1922, igual que Sitges, Mataró va estrenar tres cabeçuts: un Patufet i dos Macers. Els segons van sortir del motlle dels kilikis de Pamplona. Actualment, encara continuen en actiu i són coneguts amb els noms de Macer Seriós (Napoleón) i de Macer Rialler (Patata). En el cas de Lluchmajor, a la primera fotografia que existeix dels gegants i els cabeçuts de la localitat, datada entre 1916 i 1920, s’hi poden veure dues noves còpies dels cabeçuts pamplonesos. Igual que a Mataró, se’ls va considerar com a macers. Amb el pas dels anys, han anat canviant de noms: Patges, Comptes, Criats, Soldats i, fins i tot, Guàrdies Civils.

La localitat menorquina de Maó no adquirí les còpies de Pamplona, sinó que les va llogar. Hi ha una fotografia de 1929 en la qual es poden veure dos gegants i quatre cabeçuts, entre els quals hi ha la reproducció dels pamplonesos. Aquest grup de gegants i cabeçuts no pertanyia a l’Ajuntament; fou llogat a la Casa Paquita, una empresa de Barcelona de venda i lloguer de figures festives, gestionada per Antonio López. En aquella ocasió, els cabeçuts representaven dos soldats. El 1922, Sitges hauria llogat, doncs, aquest dos cabeçuts, còpia dels kilikis  de Pamplona, per a acompanyar els adquirits per a la vila.

Comments are closed.