Revistes de promoció turística de Sitges

Sitges s’endinsà, ja des de les primeres dècades del segle XX, a treure profit d’un nou sector econòmic: el turisme. Ben aviat, hi va haver iniciatives de particulars que es proposaren promoure el creixement de zones residencials o crear una publicació que fos un producte comercial que cercava com a compradors els visitants i els membres de la colònia estiuenca que s’havia anat establint a Sitges. Poc després, ja amb la participació d’associacions privades  i institucions públiques, es va veure l’interès que tenia la creació de publicacions dedicades a captar nous turistes i residents per la via de divulgar les qualitats de la vila i els serveis que aquesta podia oferir.

A l’opuscle 100 anys de premsa sitgetana 1877-1977 ja s’hi esmenten algunes publicacions de promoció turística de Sitges, però cal dir que, per sort, la tasca duta a terme de forma continuada des de la Biblioteca Santiago Rusiñol i  l’Arxiu Històric ha permès, mercès a les donacions de ciutadans, anar recollint al llarg dels anys exemplars solts de publicacions que, tot i ser ingressos puntuals i excepcionals, s’han anat acumulant i han permès que ara estiguin a disposició dels investigadors uns impresos que a voltes només eren coneguts pel nom o fins i tot se’n desconeixia l’existència. Per aquest motiu, és positiu fer-ne una relació en aquest article.

Poques poblacions poden oferir un catàleg de publicacions amb l’antiguitat, volum i -molt sovint- qualitat com el que pot oferir Sitges. Cosa que certifica les iniciatives capdavanteres que s’hi han esdevingut.

L’interès documental i informatiu d’aquestes publicacions és d’incalculable valor: esdevenen una font bàsica per a la història del turisme, el comerç, la cultura i la societat de Sitges, i aporten dades bàsiques per a qualsevol estudi que es faci sobre el segle XX a la vila. L’únic objectiu d’aquest  article és donar-les a conèixer al públic en general, però no ens podem estar de remarcar que una sumària  revisió  fa evident que s’hi reflecteix l’evolució del turisme i les circumstàncies per les quals ha passat el nostre país. S’hi palesa el pas d’un turisme per a les minoritàries elits econòmicament privilegiades a un turisme de masses. I com d’un turisme d’avantguarda, culte i cosmopolita es va evolucionar, sota el franquisme, a un turisme de toros, flamenc, paella i sol. Queden reflectits a les publicacions aquí llistades els grans canvis socials, culturals, de mobilitat, mentalitat  i econòmics  que s’han esdevingut fins als anys 60 del segle XX.

Publicacions

‘Terramar’ (27’2 x 21’5 cm) Va ser una revista que va aparèixer entre el maig del 1919 i el juny del 1920 en nou entregues. Tenia com a objectiu donar a conèixer i impulsar tot el complex urbanístic de la ciutat-jardí de Terramar, fent-ho amb un contingut de gran riquesa cultural fruit de la voluntat del seu promotor, Francesc Armengol, i del realitzador de la publicació, Josep Carbonell i Gener.

‘Butlletí de Forasters’ (31’5 x 21’8 cm) Publicació de la revista Terramar, del 13 de setembre de 1919. Plec de quatre pàgines impreses a L’Eco amb una relació dels qui estiuejaren a Sitges aquell any i uns articles sobre la Festa Major i altres de referents a la urbanització de Terramar, que era el que es proposaven promoure.

‘Sitges Paraíso de Cataluña’ (21’3 x 13’5 cm) “Libro de propaganda sitgetana” de 82 pàgines amb textos literaris de Celso Fernández editats en ocasió de la Festa Major de 1927, amb la inclusió del programa d’actes, els horaris de ferrocarrils i nombrosos anuncis de les activitats comercials locals. El seu autor tenia en projecte una revista que hauria rebut el nom de La atracción de Sitges.

Platja d’Or Magazine’ (21 x 27’5 cm) Revista de promoció turística de Sitges. Un primer número de 40 pàgines va aparèixer l’estiu del 1933 amb format apaisat. En coneixem un tercer i quart números apareguts el juny i la tardor del 1934 amb format 26’8 x 21’5 cm. Conté articles en castellà, francès, alemany i català. Els textos tracten de moda femenina en tots els seus vessants: pentinats, barrets, banyadors o vestuari en general; dels esports d’elit com l’automobilisme, el golf, el tennis i la natació; de la presència a la vila d’artistes de cinema o d’esportistes de renom (Max Shmeling, D. Fairbanks); del Casino Platja d’Or i els  hotels; de la millora en l’abastament d’aigua de Sitges; així com de cinema o de l’art de la fotografia. Estava dirigida per J. M. del Cueto i era propietat d’A. Nadal, persona que tenia una agència de viatges i de lloguer de cases amoblades. Per iniciativa d’aquest darrer, s’edità amb grafisme i disseny innovador en castellà i anglès un opuscle de 24 pàgines (19 x 14 cm) d’informació de Sitges ben il·lustrat i amb la relació de comerços que hi col·laboraven.

‘Sitges-Atracció’ (17 x 26’5 cm) Publicació Oficial de la Societat d’Atracció de Forasters de Sitges sota la direcció de Jaume Brandolí i Carbonell. El primer número és de la primavera de 1934. Els textos estan escrits en català, francès, anglès, alemany i italià. Són de to cosmopolita i propagandistes de tot allò que oferia Sitges al turista benestant. Conté un escrit de Manuel Sabater i Carbonell, que presidí 10 anys el Pavelló de Mar i fou el primer president de la Societat d’Atracció de Forasters.

‘Sitges Plage d’Or 1935’ (23 x 19’5 cm) Publicació editada per la Comissió de Festes en ocasió de la Festa Major amb el programa dels actes. 26 pàgines en català i castellà i fotografies.

‘Libro Azul’ Sitges Plage d’Or. Revista de la qual en coneixem dos números, de 62 i 70 pàgines respectivament, reunides amb una espiral de filferro. Molt ben il·lustrada i de disseny i contingut elitista i en castellà. Datable de 1935-36. El primer número conté una entrevista a Casimir Barnils, president del Casino Platja d’Or.

‘Sitges Magazine’ (27’7 x 21’7 cm) Libro de Oro de Sitges, de la primavera de 1936. Només en coneixem un sol número de 28 pàgines. N’era director Josep Maria Massó i el seu contingut és en castellà i tracta de propaganda de Sitges, vestuari femení i artistes de cinema.

‘Sitges Playa de Oro’ (21’7 x 19’3 cm) Publicaciones Nueva Era Española. Datable de 1940. 54 pàgines amb contingut d’ostentosa adhesió al régim franquista i adreçat als estiuejants “de calidad”.

‘Sitges’ (33 x 23’5 cm) Coneixem només dos números d’aquesta revista: el de 1944  (42 pàgines) porta el subtítol Playa de Oro, mentre que el de 1946 (44 pàgines) no. Les fotografies ja apareixen signades per Gassó i la portada per Lluch. Els articles de promoció de Sitges o de contingut cultural són de César González-Ruano, Miquel Utrillo i Vidal, Ramon Planes, Josep Pla i altres.

‘Sitges Playa de Oro’ (21 x 19’8 cm) Conté la programació dels actes de la Festa Major i els del Club Marítim de Sitges. En coneixem exemplars de 1945 (36 pàgines, amb la mateixa fotografia de portada que el Sitges Plage d’Or de 1935), de 1947 (40 pàgines) i de 1949. Aquests dos darrers amb una mateixa portada de l’il·lustrador Mora, de qui ja s’havien publicat dibuixos similars durant els anys 30.

Guía Turística del Fomento del Turismo de Sitges’  (23 x 16’5 cm) Publicació de 36 pàgines més les cobertes, ja amb pàgines impreses a color. Patrocinada per l’Ajuntament i el Foment del Turisme. Els textos estan en castellà, anglès, francès i alemany, i contenen adreces útils per a la vida quotidina i activitats lúdiques i serveis d’interès per als visitants.

‘Sitges’ (30’5 x 23’3 cm fins al 1968 i 27 x 20’5 cm a partir del 1969) Revista apareguda entre 1962 i 1972 amb més d’una vuitantena de pàgines de contingut cultural patrocinada per l’Ajuntament de Sitges i pel Foment del Turisme de Sitges. Era realitzada per Ediciones Subur, de Marcelo Klein i de Carreras, publicista barceloní. Cercava mantenir Sitges entre les primeres ciutats d’estiueig de l’Estat. Els articles de Ramon Planes, Rafel Casanova, Jacint Picas, Salvador Soler i Forment, Frederic Malagelada, Sempronio, Ignacio Agustí, Lorenzo Piriz-Carbonell, Sebastià Gasch, Adolfo Marsillach, Josep Maria de Sagarra, Néstor Luján, Tarín Iglesias, Joaquín Calvo Sotelo, Noel Clarasó i Josep Pla van oferir un ampli ventall de temes culturals vinculats a Sitges amb l’objectiu de fer presents tots els seus valors, patrimoni  i potencials.

Xavier Miret 

Comments are closed.