Coses vistes

El foc té un component màgic, així ha estat des d’antic, i moltes de les celebracions tradicionals el tenen com a element bàsic. Des del punt de vista antropològic, el foc ha tingut la seva rellevància, ja que ha estat present en la vida quotidiana i festiva durant molts anys. Ara, en el segle XXI, aquest element, que ha acompanyat l’home des de la prehistòria, cada cop més queda bandejat en el seu ús quotidià i festiu. D’una banda, les reglamentacions fan que els balls de diables hagin de fer un curset per sortir al carrer; el foc a l’escenari dels pastorets també està subjecte a disposicions estrictes; i les festes de Sant Joan sitgetanes, entre la normativa i les retallades, l’any passat no van gaudir del tradicional castell de focs artificials. De l’altra, la urbanització del territori fa que la pavimentació del sòl dificulti les fogueres per Sant Joan. D’aquesta manera, el foc solsticial és, pràcticament, un record a Sitges. En la imatge, cedida amablement per la família Duran-Ferrer, es veu la foguera que es feia davant de l’ermita de Sant Sebastià a la dècada dels anys noranta del segle XX. La bellesa i misteri de les flames són un dels atractius del foc.

Miquel Marzal i Ortiz

Josep Milán i Parellada

Comments are closed.