De Sitges al món

Entrevista a Cecília i Mercè Arnau Camps, sobre els espectacles teatrals dirigits per Jofre Vilà i els viatges amb el grup de Coros y Danzas.

En uns dies plujosos i fredosos com aquests dies de tardor, ve de gust escoltar vivències i records d’uns temps passats, però que es reviuen permanentment en el present. La Cecília i la Mercè Arnau Camps, bessones del carrer de l’Aigua i nascudes l’any 1926, n’han vist de tots colors. Aquesta vegada recordem amb elles i amb la companyia d’una de les seves amigues, la Teresa Lorenz Costea, algunes de les seves vivències i experiències amb el grup sitgetà de noies i més tard, nois, que durant una colla d’anys, participaren en aquell Coros y Danzas amb nombroses actuacions tant al nostre país com a l’estranger. I veurem que era força especial participar-hi, ja que en aquells anys, el fet de viatjar, i molt més a l’estranger, no era pas com és ara.

El període que ens ocupa i que ells van participar, passa per aproximadament de l’any 1946 al 1964. Són, per tant, quinze anys plens de viatges, descobriments, assajos i actuacions de danses i balls populars sitgetans.

A vostès, com és que els hi va picar el cuquet participar en els balls tradicionals i el teatre?

(Mercè) Vaig participar en un espectacle de l’Artur Carbonell, mig per casualitat, però feia de bulto, no tenia cap paper principal.

 I com van iniciar-se amb el grup de Coros y Danzas?

La Remei Casanova i Giner i la Maria Teresa Rodríguez van ser les iniciadores de fer balls tradicionals a Sitges. En aquells anys, devia ser mitjans dels anys quaranta, volien ajuntar noies per fer una bona colla. Nosaltres ens vam afegir després.

Com que no podíem participar a la Festa Major de Sitges, com ja és sabut els integrants dels balls sempre havien estat homes, nosaltres podíem fer el mateix, però o bé fora de Sitges, o be al damunt d’un escenari.

I també participaren en alguna obra al Teatre Prado amb en Jofre Vilà?

Vam participar en alguns espectacles on actuàvem amb en Joan Serra. A l’Artur Carbonell el va sorprendre que féssim teatre amb en Jofre, fins i tot ens anomenava “les Girls d’en Jofre”. Molta gent es pensava que parlàvem un anglès perfecte, però no cantàvem pas nosaltres, era un tocadiscs. En un dels espectacles en què vam participar, al davant de l’escenari, a cada cantó hi havia dos fanalets, i enmig de la funció, vam aparèixer nosaltres, de dins… a la gent la va sorprendre! Fèiem espectacles musicals, però teatre de text no en fèiem.

Tornant als Coros y Danzas, qui us dirigia?

(Cecília) Recordo que els primers anys ens dirigia en Josep (Pep) Ventura, que venia de Barcelona, era, com en dèiem, el nostre instructor. Després ens va dirigir en Rafael Marcet, Francesc Fontanals. Encara recordo que en aquells anys ens deien “en Fontanals i sus muchachas“. També ens va dirigir en Josep Cabré i els darrers anys que hi vam ser nosaltres, en Jofre Vilà.

Assajàvem en diferents llocs, allà on en aquell moment hi havia lloc per fer-ho, com al Patronat del carrer Sant Gaudenci, el que es deia també Teatre Vell, a la seu de la Falange, al carrer Sant Bartomeu o al Sindicat del carrer Illa de Cuba.

Recordeu qui formava part d’aquell grup, almenys els anys en què vau participar?

Entre altres, la Maria Ransanz, la Tello i Loli Borrell, Pepita i Carme Soler, de l’Eco, Tecla Briva, Dolors Llopis, Teresa Capdet, Lourdes Coll, Carmina Roig, Maria Montane, Rosa Valls, Teresa Lorenz, Anita Valls, Dolors Lujan, Cecília i Mercè Arnau…

En aquells anys vau tenir l’oportunitat de fer nombrosos viatges, en una època en què no era el costum fer-ho. Vau fer moltes actuacions a l’estranger?

Entre altres llocs, vam anar a París, a Roma, a Brussel.les… a Nova York nosaltres no. Vam plegar just abans d’aquell viatge. En aquells anys cinquanta i principis dels seixanta, podíem viatjar quan molt poca gent ho feia. A París, vam actuar al Théatre National du Palais de Chillot, coincidint amb un tal Coronel W. de Basil que dirigia ballets russos. Allà quan tocava ballar grups espanyols, en alguna actuació aparegueren manifestants estudiants i exiliats antifeixistes en contra del règim polític que representaven els Coros y Danzas, amb pancartes i tot. Eren fets i situacions que aquí evidentment no es veien.

També vam fer alguns viatges a Madrid, a les Canàries… fèiem força coneixences i fèiem amistat amb altres noies d’altres pobles i ciutats que els agradava la dansa. A totes les noies ens agradava ballar i era una bonica ocasió per fer-ho. Fins i tot vam fer amistat amb una cantant canària molt famosa, la Maria Mérida, que va estar a Sitges més d’una vegada. Amb tot, mai vam viatjar en avió, ja que era un mitjà car i com que érem moltes noies, era habitual viatjar en tren. Eren moltes hores però ens ho passàvem molt bé! És el que té la joventut!

Quins balls populars representàveu? Tot just no fa massa s’ha incorporat a la Moixiganga, una noia. Vosaltres la fèieu íntegrament per noies.

Fèiem el Ball de bastons, la Moixiganga, algunes vegades fins i tot el Ball de diables, amb foc i tot. Com que no hi estàvem acostumades al foc, teníem por que se’ns cremés la roba, i anàvem amb cura per no cremar-nos. La Moixiganga, tota interpretada per noies, la vam fer a molts llocs de Catalunya i Espanya. Al principi la representaven un grup de noies de Lleida més quatre sitgetanes, entre elles, nosaltres. També vam representar La “Llegenda del Vinyet”, però en poques ocasions. Amb els Coros y Danzas també guanyàvem premis.

Podríem estar conversant amb elles moltes més hores, perquè no hi ha dubte que les germanes Cecília i Mercè, tenen moltes experiències i vivències per recordar. Que sigui per molts anys!

FRANCESC PARRA

Comments are closed.