La presència d’iconografia popular a l’obra de Ferrer Pino

Agustí Ferrer Pino és un dels pintors sitgetans de la primera meitat del s. XX que més tracta en la seva obra temes vinculats amb Sitges. En el conjunt de la seva producció hi trobem paisatges locals i mariners, retrats de sitgetans, i representacions d’escenes costumistes de platja, de pesca, de la verema i també de la cultura popular. En relació amb aquest últim aspecte, són nombroses i variades les referències iconogràfiques relacionades, per exemple, amb la Festa Major i elements lligats a la cultura tradicional i local de Sitges. Així, la presència d’iconografia popular sitgetana queda plasmada en les diverses facetes artístiques d’Agustí Ferrer.

Observem la seva predilecció per la cultura popular en les seves pintures decoratives i murals, en la seva pintura a l’oli i en els seus dibuixos i il.lustracions. Tot i això, cal esmentar en primer lloc la seva contribució al bestiari popular de Sitges, i és que no podem deslligar el nom d’Agustí Ferrer amb el del Drac. L’any 1922 Ferrer Pino rep l’encàrrec del llavors alcalde, Josep Planes i Robert, d’idear una bèstia pels balls populars de la Festa Major de la vila. Agustí Ferrer dissenya i pinta un drac anomenat Fera Foguera, que al llarg dels anys s’ha convertit en un dels símbols de la Festa Major de Sitges.

El Drac apareix per primera vegada el dia 23 a la nit de l’any 1922, després del Castell de focs, arriba per mar simbolitzant així una bèstia marina: “Acabats aquets, els timbals del Ball de Diables, les gralles de totes les danses, i les músiques que fins aquell moment tocava al peu del monument al Greco, cediren l’espai des de la Punta, on desembarcà la Fera foguera traient foc pels queixals i per la cua i rodejada d’atxes de vent i lluminàries diverses. (…) Sols la més rica fantasia podia concebí i executar un espectacle semblant . Els vius colors de la Fera-foguera i de les danses triomfaven sobre la fosca; (…) Fantàstic i poètic, aquest blau, aquest cobalt, aquest argent, aquest groc que s’amalgamaven incessantment. Connotem que’l nom d’Agustí Ferrer era per tothom pronunciat amb elogi. Autor del tapis magnífic que colga des d’avui al balcó central de la Casa de la Vila, ara rebia també alabances per l’admirable execució de la Fera Foguera, modelada i pintada per ell amb la col.laboració del fuster En Domenec Forment”.  A més de la descripció poètica i acurada de l’estrena del Drac, llegim en les últimes línies d’aquesta crònica del Baluard de Sitges com en aquella mateixa festa major Agustí Ferrer també pinta un tapís per la balconada de l’Ajuntament com a motiu decoratiu i festiu A.

Pintura mural

Durant aquestes primeres dècades de començaments del segle XX és quan Ferrer Pino porta a terme algunes de les seves principals pintures murals, com ara a la Casa Bonet  Xalet Voramar de Salou (1920), el sostre del Teatre Prado de Sitges (1923) o les decoracions al Palau Reial de Barcelona (1923).  A les pintures del  Xalet Voramar B,C, realitzades sota el prisma simbolista, hi trobem representades diverses escenes pastorals d’infants o puttis. En algunes d’aquestes, les figures es mostren ballant una de les danses tradicionals del Penedès i camp de Tarragona, el Ball dels Cercolets, vinculada amb les festes de la Verema. Observem també que no hi falta la presència del sac de gemecs i la gralla, instruments musicals que tradicionalment acompanyen El Ball dels Cercolets. En aquestes pintures, Ferrer Pino presenta un compendi de significats al.legòrics relacionats amb les tradicions populars i la idiosincràsia típica d’aquestes terres.

D’aquesta mateixa època, també podem mencionar les pintures del cambril de l’església del Vinyet realitzades l’any 1919. En l’actualitat aquestes pintures no estan a la vista, i aquest fet condiciona l’apreciació del conjunt, tot i així pensem que val la pena fer-ne menció per les al.legories que s’hi representen. Les pintures tracten el tema de l’Anunciació, que ocupa l’espai central de l’àpside i està composta per la figura de la Verge Maria i l’Àngel Gabriel. A l’esquerra i dreta d’aquest conjunt central, Ferrer Pino hi incorpora dues al.legories sitgetanes de la verema i la pesca amb un pagès i un mariner. Ens ho descriu el mateix artista: “les figures del mariner y el pagès representen l’element marítim i el terroser sitgetans presentats a la Verge per l’àngel, o induïts per ell per venerar-la i esperar les gracies […] de tempestats o de plagues i misèries o altres calamitats”.

A l’esquerra hi ha la figura del pagès sostenint a les seves mans una representació de l’església de Sitges E. Al voltant d’aquesta figura hi apareix una sèrie d’angelets en moviment jugant amb els pàmpols de les vinyes, conreu típic de l’entorn sitgetà. A l’altra banda, a la dreta, Ferrer Pino hi representa el mariner sostenint, també,  una representació d’una barca de pescador F. En aquest cas, a la figura només l’acompanya un angelet surant sobre el que podria ser una interpretació del mar.

Pintura a l’oli

Pel que fa a la pintura a l’oli, Agustí Ferrer tracta assíduament temes locals que van des de paisatges, racons de la vila, les platges, retrats de sitgetans i evidentment temes de la cultura popular. En aquest sentit, posem especial atenció a la pintura Al.legoria de la Festa Major de l’any 1935 D; va estar exposada a l’aparador de El Siglo de Sitges, i segons podem llegir en una breu ressenya al diari Baluard de Sitges, el quadre va tindre molt èxit entre els conciutadans de Sitges: “A l’establiment El Siglo del senyor Albert Carbonell, del Cap de la Vila, hi ha exposat un magnífic quadre de l’artista sitgetà Ferré Pino, en el qual de mà mestra figura una plasmació de les danses populars en plena Festa Major. Ha estat molt elogiat tant per l’assumpte com per la semblança escaient dels principals components. (…)”.3

En aquesta obra, Ferrer Pino plasma una visió coral de tots els balls de la Festa Major, presentant una estampa amb molts detalls i personatges coneguts de l’època. Podem observar com els gegants no porten corona (estem a l’època de la República) o el baluard i la Punta estan situats com li convé al pintor, afavorint la composició i el sentit al.legòric del tema. També en primer terme veiem Pep Capelles, una coneguda figura de les festes majors de l’època que tocava el timbal i el flabiol.

Sobre aquest últim personatge, característic dels balls populars, Agustí Ferrer en realitza diversos retrats. Així, per exemple, quan llegim les cròniques que parlen de la seva obra, i ens situem a l’exposició que realitza l’any 1926 a les Galeries d’Art i Lletres que el galerista Dalmau tenia oberta a Sitges, aquestes coincideixen a ressaltar amb especial atenció un retrat de Pep Capelles envoltat pels balls populars. A la Gaseta de Vilafranca s’hi fa referència per la seva qualitat: “d’entre els quals excel.leix el del tocador de flabiol i timbal Capelles, voltat d’una visió de les danses populars, cimejada pels Apòstols de la vila. És una tela del tot reeixida i per la justesa dels tons i la vera expressió de la imatge, hom l’aparella amb les més acabades de Zuloaga.”4;  i al diari La Punta en destaca el sentit simbòlic que representa la imatge: “la tan característica efigie del popular Capellas tocando el flaviol y el tamborino, con su rojo clavel a la oreja, y envuelto por el abigarrado torbellino de los típicos bailes de nuesta Fiesta Mayor, como en una apoteosis; todo esto nos hace considerar esta pintura, más que como un efigie individual, como la simbolización plàstica de nuestra Sitges tradicional”.5

Dibuixos i il·lustracions

Seguint amb la temàtica de la Festa Major, a l’agost de l’any 1926 es van publicar tres il.lustracions al.legòriques als balls populars a la revista l’Amic de les Arts, titulades: L’Abanderat del ball de bastons, El ball de bastons i Els cercolets G.

Aquesta faceta d’il.lustrador es distingeix en la seva obra i normalment es focalitza en la representació d’escenes populars de Sitges. En aquest sentit, destaquem les il.lustracions que es van publicar en diferents revistes i diaris locals com La Punta, el Baluard de Sitges o l’Amic de les Arts H. Els seus dibuixos, normalment realitzats a plomí, es caracteritzen per una certa idealització de les figures i l’expressivitat del seu moviment, transmetent així l’efervescència i fruïció que generen aquests motius a Sitges. En general, aquestes il.lustracions estan treballades a partir d’una línia fina, en ocasions trencada i nerviosa, i especialment espontània i incisiva, tal i com ens recorden uns comentaris de Salvador Soler a la publicació La Nova Revista: “Sota el punt de mira de presentació artística, potser hauria  escaigut més que Agustí Ferrer, qui il.lustra la coberta, hagués descrit, amb el seu llapis incisiu, el moviments i els gestos enèrgics dels braus penedesencs”6. D’altra banda, en altres il.lustracions Ferrer Pino canvia d’intenció i dibuixa amb una línia tranquil.la que busca simplicitat, puresa i claredat. En tenim un exemple amb la il.lustració La Malvasia de Sitges (I) en la que l’efecte del plomí genera una línia més intensa, continua i ampla, i manifesta d’aquesta manera una idea senzilla i primària.

Per tancar aquesta breu revisió sobre la presència d’iconografia popular en l’obra d’Agustí Ferrer, esmentem també la ceràmica com un altre format de treball que va fer servir en alguns períodes. Per exemple,  podem assenyalar el conjunt de plats ceràmics exposats a la Galeria Dalmau l’any 1926, i que Josep Carbonell esmenta en una crítica d’aquesta exposició: “I bé, encara, les ceràmiques, aquests plats de la Mare de Déu del Vinyet, de Sant Bartomeu i Santa Tecla i figures de la Nostra Festa Major”.7

Observem doncs, com en l’obra d’Agustí Ferrer s’hi agrupen temàtiques de les tradicions i la cultura popular de Sitges, i això no deixa de ser una mostra més de la sensibilitat i la passió de l’artista envers la seva terra. Finalitzem així aquest escrit amb unes paraules atribuïdes a Ferrer Pino: “El so de les campanes de Sitges és el so de campanes més bonic que mai podràs sentir. Com aquest color de mar de Sitges no el trobaràs en lloc més. Com aquesta llum de sol batent i enlluernador. Com aquesta sorra groga de sol”.

ANTONI SANGRÀ

A. Balconada de l’Ajuntament de Sitges (anys 40) en la que s’hi aprecia el tapís pintat l’any 1922.

B.C. Pintures murals en el saló del xalet Voramar de Salou.

D. Pintura a l’oli. Al.legoria a la Festa Major. Col.lecció particular.

E.F. Detall de la pintura a la volta de l’absis de l’església del Vinyet de Sitges. Al.legoria amb pagès i Al.legoria amb pescador.

G. Dibuix a plomí d’Agustí Ferrer Pino. Els cercolets. L’Amic de les Arts. Agost de 1926.

H. Dibuix a plomí d’Agustí Ferrer Pino publicat al Baluard de Sitges. 24 d’agost de 1935.

I. Dibuix a plomí d’Agustí Ferrer Pino La Malvasia de Sitges. La Punta. 8 de gener de 1928.

1 “Festa Major”. Baluart de Sitges. 26 d’agost de 1922. Núm. 1083. Pàg. 1

2 Nota escrita per Agustí Ferrer Pino. Text transcrit i corregit de l’original.

3 “Noticies d’art”. Baluard de Sitges. 24 d’agost de 1935. Núm. 1416. Sitges. Pàg. 9.

4 Soler, Salvador. “Agustí Ferré a Sitges”. Gaseta de Vilafranca. 1 d’octubre de 1926. Núm. 17. Vilafranca. Pàg. 5

5 C.M. Exposición Agustín Ferré Pino. La Punta. 3 d’octubre de 1926. Núm. 131. Any III. Sitges. Pàg. 2.

6 Soler, Salvador. “Francesc de P. Bové: El Penedès. Folklore dels balls, danses i comparses populars”. La Nova Revista, Núm. 7, Barcelona. Juliol 1927. Pàg. 272.

7 Carbonell, Josep. “A. Ferrer a les Gals.Dalmau”. L’Amic de les Arts. 31 de desembre de 1926. Any I. Núm. 9. Sitges. Pàg. 12-13

8 Sella, Ventura. “Goig per als ulls, goig per a l’esperit”. L’Eco de Sitges. 1 de febrer de 1986. Núm. 4880. Sitges. Pàg. 27.

Comments are closed.