Sitges: terra de moscatells

Els cultius de la malvasia i el moscatell estan estretament lligats a la història de Sitges i avui dia, mercès al llegat dels Llopis de Casades a l’Hospital de Sant Joan, continuen essent uns referents simbòlics, ecològics, culturals i gustatius de la vila.

Per aquests motius vam fer una recerca sobre les diverses marques i cases que l’elaboraren a Sitges.  Tot just la vam iniciar a banda d’adonar-nos que la malvasia havia esdevingut una primerenca i històrica denominació d’origen i que una etiqueta de malvasia de Sitges, concretament la dels Dalmau de Can Falç de Mar, deu ser quasi segurament la primera de Catalunya i de les més antigues a nivell internacional, ens va sorprendre immediatament que foren més nombroses les famílies sitgetanes que produïren i comercialitzaren moscatell, que no pas malvasia, exhibint palesament la denominació d’origen Sitges. Hem pogut documentar que foren tantes les cases elaboradores de moscatell sobretot a la fi del XIX i fins a mitjans del XX que sense exagerar podríem parlar; tot fent-nos nostra una frase que encapçala un díptic publicitari de la marca de moscatell Robert: Sitges, terra de moscatells. 

De fet ja Josep Soler i Cartró a la seva Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal esmenta només 11 productors de malvasia mentre que en pot relacionar fins a 37 de moscatell. Val a dir que fins a l’estat de recerca actual no està documentat que tots ells tinguessin marca pròpia. Mercès als reculls públics d’etiquetes i ampolles que hi ha a l’Arxiu Històric de Sitges i a la Biblioteca Santiago Rusiñol, i a la col.lecció del Museu Virtual del Vi de Sitges penjat a internet pels Mongay del restaurant la Salseta, anem coneixent  cada cop més la diversitat i marques de moscatells de Sitges. 

El present article l’hem il.lustrat  amb les etiquetes inèdites de l’Arxiu Històric o que coneixem per recerques realitzades i que no consten a les altres dues col.leccions. Val a dir que sortosament famílies com els Ferret o marques com la Robert han fet donació de documentació a l’Arxiu Històric per a permetre les recerques dels investigadors en el camp de la producció vitivinícola i sobre qualsevol altre aspecte de la història de Sitges. Les donacions de fons documentals patrimonials com la dels Font de Querol, o la dels Amell, i la de comerciants com els Puig o els Sardà, també aporten dades sobre l’evolució de la vitivinicultura i de l’exportació de malvasies, moscatell i vins cap a Amèrica.

En l’opuscle que recull les etiquetes de l’exposició Els cognoms de la malvasia, que es va fer a la biblioteca i que va ser editat el 2013 per la Comissió del Centenari de l’Hospital de Sant Joan Baptista de Sitges, malgrat el seu títol s’hi recullen 39 imatges relatives a moscatell i per contra només 31 referents a malvasia. A les imatges del Museu virtual del vi de Sitges hi apareixen 41 entrades per moscatell i 36 per malvasia. Així doncs podem verificar que malgrat que la malvasia ha esdevingut un referent de Sitges perquè era un producte de llarga tradició històrica, de luxe, i d’exclusiva elaboració en comptades poblacions, el moscatell ha de ser inclòs amb lletres majúscules a la història de la vitivinicultura de Sitges  pel seu notable pes en la producció i comercialització sobretot cap a Amèrica a les acaballes del s. XIX i primera meitat del XX.

Si bé són força nombroses les imatges que hem aconseguit aplegar per a il.lustrar aquest recull hem de tenir en compte que per a mantenir el criteri de ser inèdites per una banda no n’hi ha de les importants cases Catasús, Llopart o Miró, ni tampoc per altra banda de la marca A.S. Vidal, ni dels colliters com Bofill, Magrans, Puig de Galup , Ribes o  Vidal i Quadres, i d’altres dels quals no tenim constància d’etiquetes pròpies per a embotellar, encara que sí que sabem que a voltes s’anunciaven amb el seu nom propi.

No sabem quan s’introduí el cultiu del moscatell a Sitges. És molt probable que part de les vinyes de vi blanc que consten als cadastres del s. XVIII ja hi fossin dedicades, però és ben clar que la seva època daurada pel que fa a volum de producció i distribució és a finals del s. XIX i principis del XX, quan se’n difongué el consum al país i es distribuí als mercats americans.

Es fa evident que si al principi només algunes famílies d’hisendats en produïen, l’impuls de la producció i comercialització del moscatell s’esdevé quan al llarg del s. XIX retornen els americanos, inverteixen en l’adquisició de vinyes i, fruit dels seus coneixements dels mercats ultramarins, veuen les oportunitats de reeixir en l’embotellat i exportació del moscatell. El moscatell no tenia la distinció ni el preu de la malvasia, però també era preuat i més popular, el seu cultiu i elaboració no era tan costosa ni requeria tant de temps.

El gran nombre de sitgetans establerts a Cuba i Puerto Rico disposaven d’una xarxa d’establiments comercials que absorbia bona part de la producció local de moscatell. A manca de dades fefaents hem de suposar que Amèrica era un mercat molt probablement més important que el del país.  Els productors de moscatell es van presentar a les exposicions universals com a mecanisme per a aconseguir distincions, i val a dir que foren nombroses les medalles i diplomes que van ser concedits als seus vins. Molt sovint veiem medalles reproduïdes en les etiquetes com a reclam publicitari i mostra de prestigi de les marques.

La societat va anar canviant i amb ella també els gustos, els consums i les modes. Cap als anys 30 es generalitzen vermuts i altres licors alcohòlics i la dolçor del moscatell va veient cada cop més restringit el seu mercat. La guerra del 1936-1939, el conflicte agrari que l’envolta i la precarietat econòmica dels anys 40 van causar un abans i un després en la continuïtat de les marques sitgetanes. Cal tenir en compte que en tractar-se d’empreses familiars estaven molt sotmeses a les circumstàncies que afectessin el seu limitat nombre de membres. En publicar-se el 1952 la guia Gyma de Sitges ja només s’hi esmenten dos exportadors: els Robert i els Catasús, dos elaboradors i vuit vinyaters.

Si ja havia estat freqüent l’ús de postals, cartells, calendaris i ampolles de disseny com a reclams publicitaris la casa Robert destacà en la tant pels dissenys publicitaris i dels recipients continents del moscatell com pels continguts literaris i culturals dels textos.

El Sitges de la vitivinicultura de mercat i dels americanos va donar pas al Sitges industrial, turístic i urbanitzador.  Els espais dedicats a la vinya són actualment molt escassos però són fonamentals per al manteniment d’un paisatge i una sostenibilitat de la natura. La societat es transforma i globalitza, i el marc a tenir en compte ja no és l’estrictament municipal. La vinya, i en una molt petita part el moscatell, continuen essent un element paisatgístic, econòmic i agrícola, però ara en un àmbit comarcal.

XAVIER MIRET I MESTRE

Comments are closed.