Les festes sitgetanes abans i després de la Guerra Civil (I)

Aquests darrers mesos es complien 80 anys que, un cop perduda la batalla de l’Ebre a mitjans de novembre de 1938, les tropes franquistes avançaven ràpidament per tota Catalunya en una ofensiva final que es traduiria, en poc temps, en el final de la Guerra Civil.

Això suposava la fi a un període bèl.lic de gairebé tres anys, però no a la difícil situació que vivia la població, iniciant-se una costosa postguerra. Des d’aquesta perspectiva, exposar com recupera la societat sitgetana la celebració de les seves festes principals seria un greu error, donat que durant el període de la II República, a Sitges es van patir moltes dificultats per poder celebrar les seves festes tradicionals. Per tant, conèixer els successos del 1931 al 1936 és el que aportarà llum per entendre com es van recuperar les celebracions posteriorment.

L’inici de la Segona República Espanyola

El 12 d’abril de 1931, la societat espanyola estava convocada a unes eleccions municipals, que suposaven de fons un plebiscit sobre la figura d’Alfons XIII. Els resultats van ser aclaparadors, imposant-se les candidatures republicanes en 41 de les 50 capitals de província, proclamant-se la II República espanyola el 14 d’abril i Alfons XIII marxant a l’exili. S’establia un govern provisional fins al 9 de desembre, quan es va aprovar la constitució i el dia 15 s’aprovava el primer govern.

A diferència de les capitals de província, a la majoria de poblacions petites havien guanyat les candidatures monàrquiques, o si més no, no declarades republicanes. Sitges no en va ser una excepció i va guanyar de forma contundent la formació Reconstrucció Sitgetana, encapçalada per Josep Planas i Robert. Però amb la proclamació de la República, el president Francesc Macià, instà a totes les poblacions a manifestar-se’n clarament favorables, de manera que el mateix 14 d’abril, un comitè revolucionari local requeria al Ple que es fessin càrrec de l’Alcaldia els candidats republicans i socialistes presentats en les darreres eleccions. Passant a ser alcalde Josep Costa i Canal (a qui Isidor Cartró havia superat amb més del doble de vots en el districte segon).

Les eleccions municipals s’havien celebrat pocs dies després de Setmana Santa, de manera que la primera festivitat sitgetana celebrada dins de la II República seria la de Corpus, i també la primera que es veuria afectada.

La República i el govern provisional aprovaren la llibertat de culte i la voluntarietat de l’ensenyament religiós, i la santa Seu comunicà a tots els bisbes que respectessin i obeïssin els nous poders constituïts. Així i tot, durant el mes de maig es van produir incidents locals i moviments anticlericals, amb crema de convents. Una altra decisió dels legisladors de la República, que va produir una greu crisi dins del mateix govern provisional, fou la dissolució d’algun orde religiós, com els jesuïtes, fet que, quan es va discutir aquest punt de la constitució, va provocar la mobilització de les institucions catòliques.

Un gest eclesiàstic per a mostrar la posició favorable de l’església vers la República, fou demanar que les congregacions religioses hissessin la bandera republicana i catalana el dia de Corpus, el 4 de juny.

La laïcitat de la II República no implicava la prohibició de les processons pels carrers però sí que implicava l’aprovació dels governs locals, i en el cas de negativa, aconseguir un permís de jerarquia superior. Aquest fet, juntament amb els posicionaments anticlericals que ressorgien, provocarà tibantors i especialment confrontació amb la societat civil, en impedir-se la celebració de les tradicions locals, i en aquest cas Sitges, en serà un bon exemple.

Així, una setmana abans de Corpus, en la sessió del Ple de l’Ajuntament s’acordava que les autoritats no assistirien a les funcions religioses, ni que tampoc es costejaria la sortida dels gegants, permetent la seva cessió si algú es feia càrrec del cost.1 Als setmanaris s’anunciava la celebració amb tots els actes habituals (ofici, catifes, processó,…), però a darrere hora la Processó de Corpus seria la primera perjudiaca en no poder sortir del temple, anunciant l’autoritat eclesiàstica que “apenada por el rumor de que se pretendia amenazar con irreverencias y con ataques si la procesión recorría calles y plazas, decidió, en vista de las indicaciones recibidas de la alcaldía, suprimir el culto público”.2

Els dos setmanaris sitgetans del moment (Eco de Sitges i Baluard de Sitges, que cal recordar eren antagonistes en els seus posicionaments polítics), fan una dura crítica de la decisió, evidenciant el sentiment d’oposició dels sitgetans davant de la mesura. Els gegants doncs, no van sortir per la vigília, el dia de Corpus molts balcons van lluir els tradicionals domassos amb motiu de protesta, i la concurrència a les funcions religioses va ser molt destacada. Com que els sitgetans ja tenien collides les flors per fer les catifes, les van portar a l’església i van confeccionar-hi les catifes, trepitjant-les el pas de la Processó quan avançava per l’interior del temple.

Per la festivitat del Vinyet es va mantenir el programa habitual, que en tenir els diversos actes religiosos de vigília i dia de la festa dins del Santuari, no suposaven més conflicte que la no participació del consistori en cap d’ells. Els actes populars com el castell de focs de la vigília al Baluard o les ballades durant tota la tarda es van mantenir.

A principis de juliol, l’Ajuntament decidia que no organitzaria els actes de la Festa Major, convocant a diverses entitats a què se’n fessin càrrec a partir d’una certa dotació econòmica municipal. No es rep resposta i el consistori acorda una setmana després, que si ningú se’n fa càrrec no es celebrarà la Festa Major. En la següent sessió de l’Ajuntament s’anuncia que la Societat d’Atracció de Forasters organitzarà els actes tradicionals de la festa.

El consistori novament no assisteix a cap acte religiós i que, a diferència de Corpus, acabi sortint la processó pels carrers provocarà que la següent sessió de l’Ajuntament sigui definitòria per les festes sitgetanes. Des del setmanari el Baluard de Sitges, es tractava la sortida de la Processó de Sant Bartomeu molt concorreguda i amb més de 300 atxes acompanyant el Sant com a un plebiscit envers les tradicions sitgetanes que s’hauria “guanyat”, destacant, fins i tot, els aplaudiments que realitzava el públic en passar el tabernacle amb el Sant i les posteriors relíquies.

Els regidors republicans i socialistes no ho van veure de la mateixa manera sinó com una provocació, que va suposar que els regidors S.Vidal, J.Santaló i P.Curtiada presentessin la següent proposició al Ple: “Per la experiència assolida en virtut de la celebració de la processó del passat dia 24, en la qual es produiren incidents, que serien de doldre, si, la cordura i el civisme dels ciutadans que no simpatitzen amb aquests actes d’ostentació del fanatisme religiós, no hagués privat de respondrer a tals provocacions, es prohibeixi d’una manera absoluta tota manifestació d’aquesta naturalesa que no es faci dintre el clos de la jurisdicció eclesiàstica, mentres i tant no hi hagi lleis aprobades que regulin d’una manera clara i concreta la celebració dels esmentats actes.” 3 Amb aquesta aprovació, Sitges passava a no poder celebrar cap més processó pels carrers, a no ser que el Governador Civil ho aprovés revocant aquest acord.

Com a darrer detall, cal destacar també la incidència en el simbolisme festiu que tindran les corrents polítiques, tant abans com després de la guerra. Utilitzant especialment la figura del gegant, que deixarà de portar la corona (donat que representa un rei medieval, a l’estil de Jaume I) simbologia que s’associa políticament a la monarquia derrocada i passarà a portar un mocador o el cap simplement descobert.

La Festivitat de Santa Tecla no es veurà gens afectada, ja que des del 1919 que l’únic acte que es celebrava era l’ofici religiós, i per tant es continuarà celebrant. Anteriorment al 1919, la celebració comptava amb l’ofici i una processó, que era eminentment religiosa, ja que la participació de balls populars era només esporàdica i per part de balls infantils (especialment de bastons). La celebració de l’ofici religiós com a únic acte, es mantindrà fins que s’iniciï la Guerra Civil.

1932

Després de les disputes de l’any anterior, el posicionament del govern municipal és molt clar i, per tant, no es celebraran processons al carrer per cap festivitat.

Carnaval. El Carnaval, a diferència de les altres festes, no té cap component religiós que suposés debat i/o polèmica amb la II República, tot i que òbviament també depenia del calendari religiós, com la resta de festivitats. La situació del Carnaval sitgetà des de principis de la dècada de 1930, era el de ser el principal exponent de la rivalitat entre les dues entitats de la vila: el casinet de dalt (Casino Prado) i el casinet de baix (El Retiro). La festa l’articulaven les dues entitats, amb diversos balls, els programes propis de la festa… i les comparses que sortien al carrer.

El principal detall que caracteritzarà l’època de 1930 a 1936, serà que el Carnaval sitgetà s’anirà celebrant cada vegada més a dins de les entitats, havent-se perdut les rues i les comparses diürnes, i fins i tot, minvant de forma accentuada la participació en la comparsa del dimarts de Carnaval, on Prado i Retiro competien pel nombre de balladors. El 1930, es va viure la jornada més excepcional d’aquesta competició: cada entitat aplegava els seus comparsers disfressats, per sortir a desfilar i ballar pel centre del poble acompanyats de la banda de música de l’entitat. En el seu pas pel Cap de la Vila, els espectadors (i redactors dels setmanaris locals) feien el recompte del nombre de parelles de cada entitat i així es decidia quina era la guanyadora. Aquell any de forma excepcional es van superar les 400 parelles per entitat, donant per vencedor al Prado, però a partir d’aquell punt, la negativa a seguir competint va suposar que els següents anys no s’arribessin a comptabilitzar ni 100 parelles per entitat.

Per altra banda, a la premsa local es feia menció específica de la pèrdua els darrers anys de les rues i carrosses, indicant ja en aquell moment, que si es volia que la festa pogués suposar una crida turística, l’aposta hauria de ser més per les rues que per les comparses i que així les entitats competissin per qui feia les millors carrosses.

Per tant, la festa va transitar per tot aquest període sense cap més problema que la tendència a celebrar el Carnaval dins de les entitats. I el principal canvi que va suposar la II República, va ser el de replantejar les prohibicions de no celebrar balls en temps de Quaresma. El Retiro aprovava abolir aquesta mesura el 31 de gener de 1932 i el Prado, amb més polèmica entre els socis, ho feia el 6 de març de 1936.4

Setmana Santa. El 1931 es va celebrar una setmana abans de la proclamació de la II República, de manera que aquest 1932 seria la primera vegada que es prohibirien les processons de Dijous i Divendres Sant, a partir d’un breu comunicat del governador civil, en què indicava la no autorització a celebrar-les pels carrers. D’aquesta manera també es perdria la tradicional exposició, el dimecres al vespre, dels passos de Setmana Santa en els domicilis dels corresponents administradors. Únicament restaria exposada la imatge de la Mare de Déu dels Dolors, dins del domicili de la corresponent administradora, i que suposaria un lloc d’elevada concurrència sitgetana durant la tarda i nit de dimecres.

Corpus. Igual que per Setmana Santa, no hi ha permís per part del governador civil de Barcelona per celebrar la processó pels carrers. A banda de les reiterades queixes en els diversos setmanaris, l’entitat Foment de Sitges publicava un article, exposant l’èxit turístic que feia dècades que tenia la celebració del Corpus i que la no celebració era un perjudici en tots els conceptes. La junta de l’entitat indicava que s’havia reunit amb l’alcalde per aconseguir la seva col.laboració per entrevistar-se amb el governador civil i poder negociar d’obtenir el permís necessari, però que l’alcalde s’hi havia negat.

Així doncs, els gegants no van realitzar la sortida de vigília, i la celebració de la festa es va concentrar únicament en les funcions religioses, en què alguns regidors contraris a la decisió, sí que hi van participar (aquesta situació també es donà el 1931). També a mode de protesta els sitgetans seguiren endomassant els seus balcons.

Festivitat del Vinyet. La celebració es manté amb els mateixos actes (religiosos i populars) dels anys anteriors, però un cop més, una festivitat suposa un agre debat al Ple municipal. El consistori abduint que els administradors del Vinyet únicament havien convidat a l’Ajuntament als actes religiosos i no als profans, acordaven de forma taxativa la destitució dels mateixos: Josep Carbonell i Gener i Joan Arias i Vidal.

Festa Major. Al mes de juliol, des d’Alcaldia s’adjudicava l’organització de la festa a les entitats d’Atracció de Forasters i Foment de Sitges, indicant que pel que feia a la processó i altres actes religiosos al carrer, acceptarien el que diguessin les autoritats superiors. A poques setmanes per Festa Major, el governador civil de Barcelona autoritzava tots els actes, també les processons al carrer, publicant-se el programa d’actes habitual fins al moment. El permís revocava l’aprovació de finals d’agost de 1931, segons la qual no se celebrarien més processons religioses pels carrers de Sitges, de manera que a una setmana per Festa Major, els regidors S.Vidal i P.Curtiada (que havien proposat l’anterior prohibició) demanaven d’urgència que “la Alcaldia gestione de la Comisión de la Fiesta Mayor, la supresión de toda clase de actos religiosos públicos, requeriéndola para que en todo caso, usando de sus atribuciones, los prohiba”.5

La proposició s’aprovà, únicament votant en contra el regidor Marcet (qui participava en les funcions religioses de totes les festivitats sitgetanes i se l’havia reprovat per fer-ho), de manera que a una setmana per la Festa Major, l’Atracció de Forasters i Foment de Sitges anunciaven que si no es podien celebrar tots els actes tradicionals, renunciaven a l’organització de la festa, retornant les donacions recollides les darreres setmanes.

L’Alcaldia doncs, organitzava una Festa Major on no hi hauria la sortida de vigília dels balls acompanyant els tabernacles de Sant Bartomeu i Santa Tecla fins a la Parròquia, a la matinal es prohibia la sortida de la bandera gremial de Sant Bartomeu i la processó en honor a Sant Bartomeu no es realitzaria. En substitució dels actes, a l’hora de l’Ofici es realitzaren ballades de sardanes al Passeig, que en finalitzar-se donaven el tret de sortida a una cercavila fins a l’Ajuntament per saludar a les autoritats, i a la tarda en lloc de la processó es repetiria la mateixa cercavila de balls populars des de l’Ajuntament fins a la fragata, moment en què s’encendria un petit castell de focs.

La situació desembocà en un nou debat al Ple, on es llegia la carta de renúncia de les entitats d’Atracció de Forasters i Foment de Sitges, i s’acordava que la mesura era vista amb disconformitat i disgust per part del consistori, consignant en canvi que el “Bloc Obrer i Camperol, junto con otras sociedades obreras, aplaudieron fuera prohibida la Procesión de la Fiesta Mayor”.6

1933

Aquest any per primera vegada en molts anys, els balls populars no realitzaran cap sortida a Sitges.

Setmana Santa. La prèvia a la Setmana Santa va donar certa polèmica arreu, ja que l’aniversari de la proclamació de la II República, dia que es feien diversitat de celebracions segons decidien les autoritats locals, coincidia amb el Divendres Sant, un dia en aquell temps d’absolut recolliment, reserva i fins i tot silenci. Davant d’aquesta polaritat, el govern central ordenava que no es fessin festes de cap mena, anul.lant-se el programa de festes que preparava l’Ajuntament sitgetà.

Novament, Dijous i Divendres Sant no es van realitzar processons i per tant tampoc es van exposar els passos als domicilis dels administradors la tarda/nit de dimecres. Amb l’excepció de la imatge de la Mare de Déu dels Dolors, que novament va ser molt visitada pels sitgetans i que ostentava el permís del governador civil. Tot i això, el posterior trasllat de la imatge fins a l’església seria nou motiu de queixa en el ple de l’Ajuntament. El regidor P. Curtiada indicava que el trasllat suposava una manifestació religiosa, demanant que els permisos es puntualitzessin més abans de ser acordats (alcaldia havia donat permís al trasllat en la sessió anterior).

Corpus: Per tercer any, la festivitat del Corpus quedava reduïda a les funcions religioses i processó per dins del temple. Mantenint-se la tradició i protesta de seguir endomassant els balcons i continuant les queixes per la situació en els dos setmanaris locals. Concretament, Josep Soler i Cartró, fundador de l’Eco de Sitges, juntament amb un escrit de crítica, exposava com era la celebració del Corpus de la seva joventut, el Corpus Vuitcentista de mitjans del segle XIX, i que malgrat les prohibicions, els sitgetans aconseguirien mantenir fins a l’actualitat.

Festivitat del Vinyet. Amb nous administradors, la festa manté la seva estructura popular i religiosa habitual.

Festa Major. L’Ajuntament torna a oferir l’organització de la festa a l’entitat Atracció de Forasters, però aquesta declina directament l’oferta. Probablement sabent que la voluntat era de retirar tots els actes religiosos i tradicionals del carrer. L’Ajuntament organitzà la Festa Major i com s’esmentava no hi haurà cap acte públic tradicional ni religiós, de manera que no hi haurà cap sortida ni cercavila, i per tant els balls populars tampoc prendran part en la festa. Aquesta decisió va suposar noves queixes en els setmanaris sitgetans, tot i la voluntat de l’Ajuntament de substituir novament els actes prohibits per altres de nous, com esdeveniments esportius, diversitat d’actes en les societats, ballades de sardanes o el castell de focs.

1934

El 14 de gener de 1934 hi hagué noves eleccions municipals a Catalunya, i a Sitges es presentaren dues candidatures, Concòrdia Sitgetana, relleu de l’anterior Reconstrucció Sitgetana, i la coalició Republicano-Socialista. El diumenge de les eleccions va haver-hi certes disputes a moltes poblacions, inclosa Sitges, on es van trencar algunes urnes, obligant a repetir les votacions.7 Tot i això, i de la mateixa manera que en les anteriors eleccions (tot i no haver exercit el càrrec), va imposar-se clarament la candidatura de Concòrdia Sitgetana.  Aquest nou consistori, encapçalat per l’alcalde, Salvador Olivella, suposaria un canvi en la posició de l’Ajuntament respecte de les festes sitgetanes.

Setmana Santa. No s’aconsegueix el permís per poder realitzar les processons de Dijous i Divendres Sant, per tant només s’exposa la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. Aquesta vegada però, el consistori torna a assistir als actes religiosos.

Corpus. Tampoc s’aconsegueix el permís per celebrar la Processó pels carrers de Sitges, es mantenen però els domassos i l’alcalde i regidors participen a l’Ofici i resta de funcions religioses de la festa.

Festivitat del Vinyet. Igual que per Setmana Santa i Corpus, la festa compta amb la participació del Consistori i manté la seva estructura popular i religiosa habitual.

Festa Major. L’Ajuntament torna a oferir l’organització de la festa a les entitats d’Atracció de Forasters i Foment de Sitges. El canvi de consistori i voluntat envers les celebracions tradicionals probablement precipita que després de dos anys n’acceptin l’organització. A més, des de la Parròquia es fan totes les gestions per aconseguir que es pogués realitzar la Processó pel carrer amb les figures dels Sants patrons i les relíquies. Però tot i haver aconseguit el permís per part del governador civil de Barcelona, posteriorment l’acabarà revocant, fet que des del Baluard de Sitges s’apuntarà a que l’esquerra sitgetana pugui tenir relació amb aquest canvi de criteri.8

Per tant, el que s’intentarà és recuperar al màxim tota l’estructura tradicional de la festa: sortida de les dues del migdia, cercavila de la vigília portant la bandera de Sitges a l’Ajuntament, matinal, Ofici (amb la participació de les autoritats civils), sortida d’ofici, llevant de taula, i a la tarda una nova cercavila que retornarà la bandera de Sitges a l’oficina d’Atracció de Forasters al Passeig de la Ribera. La recuperació dels balls populars suposarà que es crei una nova sortida, la posterior al castell de focs de la vigília, mantenint-se fins al dia d’avui.

1935

La revolució d’octubre del 1934, iniciada amb una vaga general el 5 d’octubre, desembocava l’endemà a la tarda en el que serien coneguts com els fets del 6 d’octubre. Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, proclamava l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola. La resposta de l’Estat, que ja estava repel.lint les diverses revoltes (amb l’excepció d’Astúries, on els combats van allargar-se fins a 15 dies, superant-se el miler de morts), va ser declarar l’estat de guerra i activar la intervenció de l’exèrcit, que amb poques hores controlava la situació (provocant però, més de 40 morts) i es detenia tot el govern de la Generalitat, alcalde de Barcelona, altres polítics, mossos i guàrdies d’assalt, que quedarien arrestats en els vaixells Uruguai i Ciutat de Cadis, ancorats al Port de Barcelona i reconvertits en presó.

Aquesta situació suposarà una profunda repressió per part de l’estat espanyol, que suspendrà de forma indefinida l’autonomia de Catalunya, de manera que la Generalitat passarà a quedar intervinguda i controlada pel govern espanyol que nomenarà a un governador general de Catalunya. Més de cent ajuntaments governats per ERC (no era el cas de Sitges) es dissoldran i el governador nomenarà nous consistoris amb polítics locals de partits de dreta. La Llei de Contractes del Conreu fou derogada, impulsant-se més d’un miler de judicis contra rabassers i parcers, desnonant-los de les terres. I es realitzen centenars de detencions, que juntament amb la resta de l’estat, suposen xifres de milers de detinguts a conseqüència de la revolta.

Tota aquesta complexa situació i el canvi en les cúpules de poder, suposarà una variació en les resolucions de les peticions sitgetanes per celebrar les festivitats al carrer, principalment perquè a diferència del 1934, no es produiran segones respostes revocant els primers permisos concedits, i des de l’alcaldia, hi haurà una decidida voluntat de mantenir les tradicions sitgetanes.

Setmana Santa. S’aconsegueix, igual que el 1934, la corresponent autorització i a diferència de l’any anterior, no es rep cap notificació d’última hora revocant el permís. Per tant, després de tres anys es tornava a celebrar la Setmana Santa pels carrers. Això va suposar que dimecres a la tarda, els sitgetans anessin a veure l’exposició de tots els passos, onze en total, en els portals de les cases dels administradors, recuperant-se un pas (a partir de la seva restauració) que no sortia des del 1916. Dijous i divendres es van celebrar les corresponents processons.

Corpus. En la sessió de l’Ajuntament del 8 de juny (dues setmanes abans de Corpus) es llegeix un comunicat del delegat governatiu autoritzant la Processó de Corpus. D’aquesta manera, el Ple acorda que surtin els gegants com és tradicional costejant-ne la despesa. La festa després de quatre anys recuperava tots els seus actes, començant per la sortida dels gegants la vigília, la confecció de les catifes: “alfombrado con verdadero derroche de flores las calles del curso de la tradicional procesión”,9 els altars al llarg del recorregut i finalment el pas de la Processó pels carrers de Sitges. Els dos setmanaris fan especial menció de l’important nombre de visitants i estiuejants que van venir a Sitges per veure la celebració.

Destaca, com en el cas de Setmana Santa, la incorporació d’un nou detall a la celebració. La instal.lació de diversos ou com balla, ja es documenta a Sitges en el darrer quart del segle XIX, però per primera vegada se n’instal.la un en els jardins de l’estàtua del Doctor Robert.10

Festivitat del Vinyet. Celebració habitual però amb més magnificència, gràcies a obtenir més donatius tant de sitgetans com dels estiuejants de la colònia. Es fa especial menció dels castells de focs, tant del que es realitzava a la vigília en la zona de la fragata i la platja, com el del dia del Vinyet a la zona del Santuari.

Festa Major. També s’aconsegueix l’autorització per realitzar les processons i novament l’Atracció de Forasters i Foment de Sitges en seran els organitzadors. La festa recuperarà tota la seva estructura tradicional, amb la processó cívica transportant els tabernacles i imatges dels dos patrons, la matinal amb la participació de la bandera gremial de Sant Bartomeu i finalment sortint la Processó de Sant Bartomeu, amb els balls populars i resta d’elements religiosos incloses les relíquies dels Sants patrons i cloent el seguici les autoritats civils.

Igual que va passar les anteriors festes, la novetat per Festa Major serà la recuperació del ball de les gitanes que no es representava des del 1925 i que Ràdio Barcelona retransmetrà el pas de la Processó de Sant Bartomeu en directe.

Cal fer esment que recuperada la participació dels gegants en les dues festes habituals, Corpus i Festa Major, també ho és el seu aspecte. Tornant a portar la corresponent corona i detalls habituals de finals de la dècada de 1920, com les fulles de llaurer o olivera a la mà esquerra (la de l’espasa).

1936

El 16 de febrer es celebraven les terceres eleccions generals des de la constitució de la II República. Després del període conegut com a bienni negre, amb un govern de dretes que havia revocat gran part de les reformes aprovades en la primera etapa de la II República (fets que van incrementar la crisi i agreujar la situació política espanyola), guanyava l’anomenat Front Popular (una coalició electoral d’esquerres), que sense realitzar-se la segona volta de les eleccions, formava govern el 19 de febrer de 1936.

La situació política encara es complicaria més, després que un cop coneguda la victòria del Front Popular, estigués a punt de donar-se un cop d’estat a partir del moviment de diversos generals, entre ells Francisco Franco. L’intent de cop d’estat no va estar prou secundat, posicionant-se en contra generals com els que dirigien la Guàrdia Civil o la policia, de manera que una de les primeres decisions del nou govern fou allunyar dels centres de poder els generals amb posicionaments més antirepublicans, entre els quals Franco, que es destinaria a les Canàries.

Amb la victòria del Front Popular, un important canvi esdevenia a Catalunya, ja que prèviament s’havia acordat l’amnistia dels presos polítics empresonats pels fets d’octubre de 1934, entre els quals hi havia el govern de la Generalitat, amb el president Companys al capdavant, i diversos polítics i alcaldes d’ajuntaments catalans. L’1 de març es restituïa el govern de la Generalitat, amb un conegut discurs de Lluís Companys després de ser confirmat pel Parlament com a president. De la mateixa manera, les poblacions amb ajuntaments d’ERC que s’havien suspès i modificat el consistori, per exemple Barcelona, Tarragona… tornaven a ser restituïts amb els corresponents polítics i alcaldes (aquest no seria el cas de Sitges en no haver estat suspés).

El govern espanyol, seguidament, reprenia la tasca reformista aturada i revocada en perdre les eleccions de 1933, però les posicions ja totalment contraposades de molts estrats de la societat (per exemple dels jornalers envers els propietaris de terres de conreu agrari) suposaria una inestabilitat política i social constant arreu de l’Estat espanyol. A partir del mes d’abril, les notícies d’un possible i imminent intent de cop d’estat encara implicava més tensió i inseguretat en l’ambient.

Aquesta situació també es percebrà en la manera en què els setmanaris sitgetans assumiran que després d’un any, 1935, on s’havien recuperat tots els actes tradicionals de les festes sitgetanes es tornin a prohibir o simplement no sigui aconsellable de celebrar-los pel carrer. Passant de les dures crítiques dels anys 1931 a 1934, a una certa resignació per la complexa situació que es viu.

Setmana Santa. Es torna a no permetre les processons fora del temple, però sabent la voluntat de l’Ajuntament de Sitges en què es celebressin, no es pot discernir quina és la resposta concreta del governador civil o si es va fer la corresponent petició. Indicant El Baluard una setmana abans que “a desgrat de que enguany la Setmana Santa no es celebri en actes a la via pública, degut a les delicades circumstàncies que atravesa el nostre país”.11

Corpus. Va ser la darrera festa que es va celebrar abans de l’inici de la guerra civil. Com per Setmana Santa, la prohibició de les processons al carrer no sembla l’únic argument perquè s’acabi celebrant a l’interior del temple, ni tampoc es denota que s’hagi fet cap petició a les autoritats per celebrar-la pel carrer (com recordem, s’havia celebrat amb tots els seus actes el 1935, després de quatre anys de prohibicions).

Concretament els dos setmanaris fan referència específica a la gravetat de la situació i a la falta de llibertat per poder celebrar la festa pels carrers. El Baluard del 7 de juny indicava: “Enguany no sortirà per la via pública degut a les actuals circumstàncies, la tradicional processó de Corpus, tan bella i tan popular a Sitges, ço que lamenta la gran majoria de sitgetans”.

Tot i això, la festa es va celebrar seguint l’estructura dels anteriors anys de prohibicions: amb l’Ofici, al que assistiren les autoritats civils, processó per dins del temple, pendonista i cordonistes de la Minerva,… un cop més amb molta concurrència. L’Eco del 14 de juny ho explicava així: “La conmemoración de la Eucaristía, instituida en los tiempos apostólicos, celebróse en nuestra Villa con la solemnidad que las turbulencias de nuestros dias obligan a ver en el interior del Santuario, como en las primitivas persecuciones oraban los neófitos en las catacumbas romanas”.

Un mes després, el doble assassinat a Madrid (primer, del tinent i militant socialista José Castillo i com a rèplica, del cap de l’oposició conservadora, José Calvo Sotelo) accelerava l’inici del cop d’estat, que fracassat parcialment derivaria en la guerra civil. Un període bèl.lic i conflictiu molt dur pels sitgetans, on evidentment no es va celebrar cap festivitat.

Cal recordar que un cop derrotats a Barcelona els militars revoltats, i per tant derrotat l’intent de cop d’estat a Catalunya, es conformava el Comitè Central de Milícies Antifexistes de Catalunya, que exerciria com a òrgan de govern real de Catalunya fins a finals de setembre. El mateix dia que es creava, 21 de juliol, arribaven a Sitges les milícies revolucionàries, que prenien el control de l’Ajuntament, creant el Comité de Defensa de Sitges i iniciaven una persecució i destrucció dels símbols religiosos, buidant l’església parroquial de tots els seus elements i passant a utilitzar-la com a magatzem.12 La Guerra Civil finalitzaria pels sitgetans el 22 de gener de 1939, fa poc més de 80 anys, amb l’entrada de les tropes franquistes a Sitges, passant a partir de l’1 d’abril, amb el final de la guerra, cap a una dura postguerra i l’inici d’una dictadura que també incidiria de forma rellevant en les festes i tradicions sitgetanes.

EDUARD TOMÀS SANAHUJA

Notes:

1 El Eco de Sitges. 31 de maig de 1931

2 El Eco de Sitges. 7 de juny de 1931

3 Baluard de Sitges. 6 de setembre de 1931

4 Forns i Fusté, Miquel. Fer-me-la pots, pensar-me-la puc. Els carnavals dels anys vint i trenta. 1923-1936. [Cinc Mirades al Carnaval de Sitges. Segles XV-XX. Diversos Autors.] Societat Recreativa El Retiro. Sitges, 2000.

5 El Eco de Sitges. 21 d’agost de 1932

6 El Eco de Sitges. 28 d’agost de 1932

7 El Eco de Sitges. 28 de gener de 1934

8 El Baluard De Sitges. 2 de setembre de 1934

9 El Eco de Sitges. 23 de juny de 1935

10 Tomàs Sanahuja, Eduard. Corpus: La Festa. Història i evolució del Corpus de Sitges (1360-2017). Ajuntament de Sitges/GES. 2017. p.173

11 Baluard de Sitges. 5 d’abril de 1936

12Fontanals, Blai. La destrucció de l’Art Sacre Sitgetà. Memòries de Jaume Daví i Mañosa. Ajuntament de Sitges, 2018

Pel conjunt de la recerca s’han utilitzat tots els números del Baluard de Sitges i l’Eco de Sitges, des del 1930 al 1936. I la següent bibliografia específica:

Diversos Autors. Cinc Mirades al Carnaval de Sitges. Segles XV-XX. Societat Recreativa El Retiro. Sitges, 2000

Fontanals, Blai. La destrucció de l’Art Sacre Sitgetà. Memòries de Jaume Daví i Mañosa. Ajuntament de Sitges, 2018

Forns i Fusté, Miquel. Actes oficials fets i anècdotes de la Festa Major de Sitges 1853-1996. GES. Sitges, 1999

Forns i Fusté, Miquel. Santa Tecla Vaivens de la Festa Major Petita de Sitges. núm.30. GES. Sitges, 2004

Rocha i Serra, Joan Josep. La Festa Major de Sitges. Sitges. GES. 2007

Tomàs Sanahuja, Eduard. Corpus: La Festa. Història i evolució del Corpus de Sitges (1360-2017). Ajuntament de Sitges/GES. 2017

Comments are closed.