El CIM: una oportunitat daurada, com el color de la malvasia dolça de Sitges

Cada cop que s’enderroca un edifici del nostre nucli urbà, en un carrer d’urbanització anterior al segle XIX, apareix el típic dipòsit d’emmagatzematge de vi amb rajoles de color marró; una prova més que els carrers de la nostra vila acollien més d’un celler de viticultors sitgetans. Els qui ja passem la quarantena d’edat, vàrem poder gaudir l’olor de raïm premsat que desprenia el celler de Can Robert, que s’ubicava al carrer de Sant Pere, en temps de verema i intentem imaginar-nos un Sitges amb cellers escampats per tots els seus carrers, i amb aquestes olors de verema multiplicades amb escreix.

Tenir una bona part de la població dedicada a la viticultura o a l’agricultura en general, implicava tenir una societat amb uns coneixements comuns directament relacionats amb la tasca professional que els seus membres desenvolupaven. Podem afirmar que la cultura vinícola que tenien els sitgetans del passat era molt més important que els d’ara, molt més diversificats professionalment.

No és la primera vegada que ho escric, però els sitgetans actuals tenim un deute amb la Malvasia de Sitges, una varietat de raïm que ens va donar glòria en el passat, un patrimoni històric que estem obligats a conservar i a conèixer. Sens dubte que la iniciativa de l’Hospital Sant Joan Baptista, d’obrir el Centre d’Interpretació de la Malvasia de Sitges (CIM), ens ajudarà a tots, a mantenir una relació directa i estreta amb aquesta varietat tan nostra i al mateix temps a acostar-nos més sovint a l´Hospital –un dels pocs reductes agrícoles que ens queden–, les sales del Corral de la Vila han de ser un centre de difusió de la cultura del vi i un pol d’atracció per a tots, fins i tot per als nostres visitants.

A partir d’ara, els nostres vilatans, cap al mes de setembre, abans de la verema ens preguntarem com afectarà el clima que han rebut les nostres vinyes en el gust de la malvasia, aquell any, quines diferències tindrà una Malvasia de Sitges dolça de l’Hospital comparada amb d’altres de diferents cellers del Penedès, quins motius van causar la gairebé l’extinció dels seus conreus a Sitges, quants cellers vàrem tenir, i tantes altres coses que ens oferirà el CIM. Gaudim-lo!

VALENTÍ MONGAY CASTRO

Comments are closed.