Les pintures murals de l’Hospital Sant Joan Baptista

A la tardor del 1915, els administradors de l’Hospital de Sant Joan Baptista li van encarregar a Agustí Ferrer i Pino dues obres: una per a la capella d’aquesta entitat, amb el tema: “l’Aparició de Sant Joan Baptista al rei Herodes i Salomé”, i posteriorment l’altre encàrrec destinat a l’escala principal, donant continuïtat al mateix tema bíblic; “La Dansa de Salomé davant del cap de Sant Joan Baptista”. El discurs pictòric de tot el conjunt era el següent: en l’aniversari d’Herodes, la filla d’Herodías, Salomé, va sortir a ballar davant dels convidats, i va agradar tant a Herodes, que aquest, sota els efectes de l’embriaguesa de la festa va prometre de donar-li qualsevol cosa que demanés, inclòs fins la meitat del seu regne. Ella, llavors, aconsellada per la seva mare, Herodías, li va dir a Herodes: “Dóna’m en una safata el cap de Joan el Baptista”.                                                             

N’Agustí Ferrer començà a pintar el primer encàrrec, a la capella, l’11 de novembre del 1915, segons El Eco de Sitges del 14 de novembre del 1915, núm. 1.539, i cap  a finals d’aquest mes, ja estava bastant avançada la pintura mural, fa esmena aquest setmanari local del 28 de novembre, núm. 1.541. Pel que fa referència a la pintura mural de l’escala principal, cita El Eco de Sitges, del 30 de gener del 1916, núm. 1.550, que aquesta fou acabada cap a la darrera setmana de gener del 1916, les opinions d’aquest  setmanari foren molt favorables. La tècnica emprada en les dues obres fou el tremp de cola. Les pintures de l’Hospital de Sant Joan Baptista són un clar referent de l’època simbolista per la temàtica en concret, Salomé és un personatge clau d’aquest període utilitzat per gran part dels artistes d’aquest moviment artístic, és un element representatiu de la sensualitat, la dona fatal, aquesta temàtica és utilitzada pel contingut religiós en moltes representacions d’aquest període. Aquestes dues obres són de gran càrrega simbolista, apreciem els detalls de cada escena, els personatges, la riquesa de les vestidures, les joies, la lluentor de les teles, els metalls, que junt amb la gamma cromàtica es transforma tot plegat en un ambient quimèric, per la qual cosa les de l’Hospital de Sant Joan Baptista, contenen l’essència pura d’aquest ric període. Salomé, també és representada en diverses obres d’Agustí Ferrer en altres tipus de suports i variades tècniques artístiques, algunes d’aquestes foren exposades en sales d’art d’aquesta època, tanmateix, cal citar, que una d’aquestes fou localitzada a la seva casa taller del carrer Sant Joan, i també els esbossos de la capella i de l’escala principal de l’Hospital de Sant Joan Baptista –dibuixos al llapis sobre paper– de 22 x 32cms i 32 x 22cms respectivament.

L’exotisme i  l’art egipci foren l’origen de les seves inspiracions simbolistes, fins i tot utilitzà el símbol del déu egipci Horus, es tracta d’un disc solar alat, el qual representa el sol naixent, en oposició al seu pare Osiris, el sol crepuscular. En algunes obres, la seva signatura està dins d’aquest disc solar alat, amb les inicials AFP, com és el cas de les de l’Hospital, tanmateix tenim referències d’aquest disc solar alat en la primera pàgina del catàleg de l’exposició en el Salón Mateu, a Madrid, l’abril del 1918. La signatura amb les inicials fou utilitzada duran el període entre el 1910 al 1925, aproximadament.

El moviment simbolista pictòric, i l’obra d’Agustí Ferrer i Pino.

Les característiques principals del moviment simbolista pictòric són les següents: l’objectiu dels pintors simbolistes és captar el món dels somnis, i de les fantasies, utilitzant tot uns elements identificatius de símbols per les seves interpretacions, interessa l’ocultisme, l’espiritualitat, el misticisme, l’estat d’ànim del pintor és fonamental per demostrar pictòricament les emocions d’aquella situació en concret, amb interpretacions personals que crea un ambient màgic, irreal, amb tota una sèrie de temes i personatges identificatius, es pretén sortir de la realitat per entrar en el món del inconscient; la figura femenina posseeix una gran sensualitat i escenifica a la dona fatal, per la qual cosa es representen dones exuberants i perverses amb riques robes acompanyades de joies i complements espectaculars, la dona adopta diverses formes de sirena d’esfinx  o  bé de personatge alat, acompanyada de personatges mitològics. Salomé fou sens dubte un personatge històric identificatiu del moviment simbolista. La temàtica religiosa té un interès especial, moltes obres d’aquest període tenen contingut religiós i representen escenes bíbliques, pictòricament el simbolisme es caracteritza per una riquesa ornamental i cromàtica, és una pintura molt decorativa. El  precursors de la pintura simbolista europea foren: els francesos, Gustave Moreau, junt amb Odilon Redon, el txec, Karel Vitezlav Masek, i l’austríac, Wilhem List, dins de l’àmbit nacional destaquem a Hermenegild Anglada Camarassa, i en Federico Beltrán Massés.

L’època més creativa i rica d’Agustí Ferrer, segons la meva opinió, és sens dubte l’època simbolista, que abraça del 1913 fins a començaments dels anys trenta aproximadament, durant aquest període moltes d’aquestes obres simbolistes són executades en murs i sostres i també en altres tipus de suports, entre aquestes destaquem en altres indrets; Salou, Xalet Voramar, també conegut per xalet Bonet, construït el 1918, per l’arquitecte Domènec Sugranyes, és un exemple del modernisme tardà, la decoració pictòrica de murs i sostres fou encarregada a en Agustí Ferrer el 1919, la principal temàtica fou: la sortida del rei Jaume I de les platges de Salou cap a la conquesta de Mallorca, en els espais interiors també hi han altres escenes històriques inclòs de temàtica egípcia. Destaquen a Barcelona, en el Palau de la Música Catalana, en el qual representa una escena al·legòrica a la llegenda d’Orfeu; músic encantador de feres, personatge de la mitologia grega. En referència a aquests darrers encàrrecs ens adonem un procés evolutiu del simbolisme amb elements representatius de caire hel·lenístic això es produeix entrat en els anys 20, però paral·lelament l’obra exposada en diverses sales d’art continua amb les directius simbolistes de temàtica egípcia i de l’antiga Mesopotàmia, com és el cas de les dues obres exposades a la Sala Reig, a Barcelona del 25 de gener al 9 de febrer del 1918, Dansa suprema i Fris de l’heroi. Aquesta última també participà a les exposicions del Salón Mateu, a Madrid, de l’1 al 10 d’abril d’aquest mateix any, i a la Galeria Malmedé, a Barcelona, del 7 al 25 de març del 1925. Actualment pertanyen des de maig del 2007 a la Col·lecció d’Art de la vila de Sitges per donació de la filla d’aquest artista, la senyora Teresa Ferrer i Oliver.

Durant els anys anteriorment citats, en Agustí Ferrer realitzà les obres de més capacitat creadora i qualitat artística de la seva trajectòria professional.

BIBLIOGRAFIA:

Caparrós Masegosa, Lola. Prerafaelismo, simbolismo y decadentismo en la pintura española de fin de siglo. Universidad de Granada, 1999. Monografica de arte y arqueologia núm. 45.

Coll i Mirabent, Isabel. Agustí  Ferrer Pino, exposició retrospectiva 8 al 24 de març del 2008. GES quadern  núm. 55.

Jansana i Ferrer, Josep. Dues obres simbolistes de Ferrer Pino s’incorporen a la Col·lecció d’Art de la Vila de Sitges. Quaderns de Patrimoni del Garraf, núm. 7, novembre del 2007, p. 9 i 10.

Jansana i Ferrer, Josep. “La calaixera d’Agustí Ferrer Pino”. La Palla, núm. 32, agost del 2005,  p. 59 i 60. Publicació de la Societat Recreativa El Retiro.

Ilustración Ibérica: Revista Iberoamericana, 15 d’agost del 1923. Número dedicat a Sitges, hi ha un article escrit per n’Agustí Ferrer. Publicació d’àmbit cultural.

Ilustración Ibérica: Revista Iberoamericana, març del 1924, número especial, p.19, hi ha un article escrit per en Agustí Ferrer, titulat “Arte”. Publicació d´àmbit cultural.

La Esfera, números: 36, 54, 144 i 320. En aquests números hi han publicades obres simbolistes d’Agustí Ferrer. Revista il·lustrada d’àmbit cultural del 1914 al 1931.

FONS DOCUMENTALS:

Biblioteca del Museu Nacional d’Art de Catalunya

Arxiu Històric de Sitges

Arxiu de l’autor

Josep Jansana i Ferrer

JOSEP JANSANA I FERRER

Comments are closed.