Aureli Capmany i Sitges

Enguany s’escau el cent-cinquantè aniversari del naixement d’Aureli Capmany (1868-1954). A més de pare de l’escriptora Maria Aurèlia Capmany, de qui també aquest any celebrem el centenari del seu naixement, Aureli és una figura important en l’estudi de la cultura popular d’arreu de Catalunya. Conegut sobretot com a estudiós dels costums catalans, i especialment de les rondalles, les cançons i les danses populars, fou autor d’una ingent tasca de recopilació i divulgació del folklore en diverses manifestacions. Capmany però, home bàsicament autodidacta, és més que un folklorista. Considerat pels seus coetanis com una persona extraordinària, fou un dels homes més populars i apreciats del seu temps a tota Catalunya. Un home, segons es deia, amb unes qualitats fora del comú. La seva tasca com a divulgador i promotor el féu recórrer el país, recollint material per impulsar la recuperació de la cultura popular, però sobretot per divulgar-la i fer despertar l’interès de la gent per la dansa i el folklore. En aquest context Capmany visità Sitges l’agost de 1921. Ho féu per a pronunciar una conferència sobre els balls que prenien part en la festa major de Sitges en aquells moments. L’acte, organitzat pel grup de joves cristians i catalanistes Pomells de Joventut, serviria per donar caliu a la molt propera Festa Major.

El 13 d’agost d’aquell 1921 el Baluart de Sitges anunciava l’acte, convidant a tothom a assistir-hi, no sense deixar anar abans una certa crítica –tan directa com actual- en relació a l’estat dels balls ja en aquells anys.

Ja no estàn vinculats a l’ànima popular; ja no són estimats com una cosa nostra, com una herència preciosa, d’insuperable eficiència per la producció d’una festa verament sentida pel poble.

No més s’atén al seu aspecte pintoresc o interessat; el soroll que fa i els diners que costa. Aixís va degenerant cada any, i aquest lent afebliment ès una pèrdua per Sitges i per Catalunya. Puix són coses aquestes que no tenen substitució. (…)

Cal estimar-les com s’havien estimat abans, com les estimen i admiren els crítics i els estudiosos de l’art genuí de la terra, i fer tot lo possible per que perdurin vivificant amb el seu noble encís, els intims sentiments del poble, i li donguin verament la sensació de festa que endevades cerca en divertiments exòtics que omplenen els cartells, però no l’ànima popular. No pot estimar-les qui les contempla com una nota de color. Cal saber la seva història, la seva significació, el valor del seu ritme, de la seva mímica, de la seva música.(…)

La conferència es realitzà el 15 d’agost del 1921 al Patronat, dividida en dues parts: Generalitats i Els balls actuals a Sitges. Féu la presentació en Miquel Utrillo. Malgrat no tenir el text concret de la conferència, Juan Puig i Mestre, membre destacat en aquells moments del Pomells de Joventut en féu una mena de resum, que publicà la setmana següent, el 20 d’agost, al mateix Baluart de Sitges.

Un text que ens permet afirmar, que malgrat la conferència de Capmany no féu aportacions especialment rellevants al coneixement del folklore local –degué tenir un caràcter més aproximatiu i divulgador–, demostra, això si, l’interès que aixecaven aquelles manifestacions culturals sitgetanes entre els entesos. Un interès que anys després, el 1946, tornaria a concretar-se amb la visita de Joan Amades a la Festa Major de Sitges.

Foto: Retrat d’Aureli Capmany

JORDI MILÀ

Comments are closed.