Innocentada local

Que, ben mirat, també va ser intermunicipal, donat l’emplaçament del monument que en fou, diguem-ne, subjecte passiu. Punt d’unió de dos termes municipals.

El 27 de desembre de 2001 retornàvem a Sitges per la carretera de Ribes a mitja tarda. En aquelles dates, tot i que el refranyer diu que per Nadal, un pas de pardal, referint-se a l’allargament del temps de llum solar: la tarda és curta, però encara poguérem veure a plena llum com algú maniobrava envoltant la Creu de Ribes.

Se n’estava coent una. Aparcar el cotxe i aparellar la càmera fotogràfica valia la pena per ser dels primers a gaudir del bon humor crític d’aquell grupet de sitgetans amants de les tradicions… i dels signes d’identitat de la vila. La Creu i el seu entorn feien pena. Deixadesa total. Quan arribàrem la feina ja era feta, no calia el meu ajut, que hauria estat decidit. Si la tarda del 27 ja és plenament apte per a les llufes, l’endemà, la diada dels Sants Innocents, és la culminació de les maniobres enganyadores que, diguem-ho també, no han de ser pertorbadores de la bona convivència veïnal. Doncs, a hora foscant, l’innocentada quedava servida!   

Però serà interesant saber com anava tot plegat. Eren mitja dotzena de vilatans –amb el que en podríem dir una logística adequada– que van muntar a l’entorn del fust de la Creu una mena de corralet amb quatre tanques, lligades i travades entre elles, formant un quadre que delimitaven. Talment que pogués semblar una actuació oficial. I el cartell fronter reblava el clau.

“Generalifat” per “Generalitat”, si hom ho llegia correcta-ment ja delatava la jocosa –i crítica– intencionalitat. L’import del cost de les obres no era pas discutible, se n’han vistes tantes de xifres difícilment contrastables a peu de carrer! Però la data donava la pista definitiva:

“Començament de les obres 28 de desembre de 2001”

A més a més, amb un traç tènue, damunt les quatre barres de l’escut s’hi dibuixava la clàssica llufa de paper.

La paradeta va durar força temps, tot i que no sé quan va  ser retirada, òbviament no pas pels que l’havien instal·la-lat. Sí que vaig ser informat que es feien inspeccions oculars amb desplaçaments expressos per constatar la seva permanència. Puc assegurar que, pel cap baix, tinguérem un parell de mesos de llufa.

Hem dit que la Creu i el seu entorn estaven del tot descurats. En podem veure imatges acompanyant aquest relat. Algú ja ho havia denunciat públicament en comentaris a L’Eco, però no s’aconseguia ni tan sols la neteja de l’espai més proper.

En l’acte cultural que anyalment és part de la Festa Major de Campdàsens, el diumenge 2 de juliol de l’any 2000, es va fer en el pregó un requeriment públic a les institucions que podien fer-ho possible, en pro de la restauració de la Creu de Ribes.

Posteriorment a aquest fet, els Amics del Garraf –un diumenge d’aquell mateix mes, voluntàriament i sense demanar cap llicència– van netejar d’argelaguers i esbarzerars la mateixa peanya i el perímetre més proper a aquest monument, que té el valor afegit d’haver estat preservat, fet trossos, per un sitgetà que els va ocultar després d’una incívica destrucció el 1936.

També, membres de la junta d’aquesta entitat van fer diverses gestions personals prop de la Regidoria de Cultura interessant-se per aquest afer. Trametent-hi també alguna comunicació escrita.

Podríem dir que el colofó va arribar a principis de 2006 quan, després d’haver estat desmuntada i restaurada la Creu, i havent-se també rehabilitat els petris graons de la peanya, ja feia goig de veure.

El cronista es reafirma en la creença que les innocentades ben fetes són una cosa molt seriosa.

Jordi Surià

Comments are closed.