Les revistes locals, ‘know how’ per al futur

Vivim temps de globalització. La comunicació ha canviat radicalment. Les distàncies en el planeta s’han escurçat. La mobilitat ha esdevingut un actiu mundial. La cibercultura regna en bona part de l’univers. Les informacions es succeeixen a ritme trepidant. Enmig d’aquest escenari La Xermada. Revista Municipal de Cultura Popular de Sitges arriba al seu número 50. La seva edició digital explica que “té com a objectiu contribuir a l’estudi i la divulgació del folklore, l’etnografia i les tradicions sitgetanes”. En definitiva, el focus d’aquesta publicació periòdica fundada el 1996 és el patrimoni local, especialment des del vessant immaterial.

Tampoc no és casual el fet que el seu nom evoqui l’antic cafè la Xarmada de Sitges i alhora una pràctica agrícola, la denominació de la qual és compartida per aquesta vila amb la resta de la vegueria del Penedès, el Camp de Tarragona, i les illes de Mallorca i Menorca. Ens trasllada al temps de la tertúlia de sobretaula en els cafès i les societats, on el fum dels cigars es barrejava amb les aromes a conyac, a rom o a destil·lats flirtejant amb la intensitat del tresor negre.  També ens fa viatjar cap a l’ecosistema en què la vinya, les oliveres, els ametllers i els cereals senyorejaven els camps de les contrades properes.

Però La Xermada ha anat molt més enllà de la cultura popular. En els seus 50 números podem  trobar anàlisis acurades sobre les notables transformacions socials i culturals viscudes tant a nivell local com nacional al llarg de la història, estudis sobre el patrimoni monumental, arquitectònic i bibliogràfic de la localitat, investigacions sobre el paisatge quotidià de bellesa artística o d’interès històric, o referències a personalitats destacades que han fet de Sitges el seu estudi o la seva passió.

Des del compromís amb la innovació, la qualitat i la identitat, La Xermada és una eina per contraposar-se a una homogeneïtzació o uniformització potencials derivades de la globalització. L’arrelament, el fet local, la proximitat i la història són les premisses de les quals parteix. La societat sitgetana, avesada als avatars que ha comportat el turisme des de fa dècades, no ha renunciat a comptar amb una mínima consistència local. Per això, ha cercat les eines perquè les persones puguin enfonsar les arrels i conrear-les, generant afectes, gestant fills o teixint records.

Arreu, la comunitat local pot aportar un valor afegit molt important a l’univers cultural d’una societat nacional i de la humanitat en conjunt. Aquest tret és especialment significatiu a Catalunya, un país que des dels temps medievals s’ha construït i constituït com una xarxa de ciutats que l’han vertebrat, fins al punt de configurar-ne una realitat diferencial envers a d’altres territoris i pobles de la península. A diferència del que va succeir a les terres ermes i mesetàries, aquí vam estructurar la continuïtat poblacional, humana, cultural i comercial bastint  aquests nuclis amb ànima.

Com explica Vincent Jouvé, director del Centre de Recherche sur la Lecture Littèrarie de Reims, a França, el que està arrelat en un entorn concret pot arribar a convertir-se en universal. És la relectura positiva que podem fer de la globalització, amb una bidireccionalitat que només serem capaços d’abordar i tastar si prèviament hem tingut ben present el vector de la comunitat local. Conciliar les identitats i convertir el que és local en universal és el difícil equilibri que cal preservar per fer de la globalització un mitjà de coneixement identitari. Aquesta paradoxa aparent és la que, contràriament al que es pot pensar, permet salvar la dicotomia universalisme versus localisme, reivindicant alhora la cultura i el patrimoni propis i autòctons.

La Xermada compleix aquestes finalitats, com altres publicacions existents en bona part del nostre país. Malauradament també hi ha localitats on els governs municipals eviten l’existència de mostres anàlogues i hi posen tantes traves com els és possible. Saben que, quant més gran sigui la deslocalització, a curt termini més triomfaran opcions ideològiques que no emfasitzin la identitat local i nacional. A mitjà i llarg termini els seus futurs governs municipals hauran d’afrontar els problemes derivats d’una societat poc cohesionada i en la qual els dèficits estructurals i de convivència seran majors.

Malgrat aquests escenaris municipals poc favorables, certes localitats malden per sobreposar-se als inconvenients a través d’iniciatives privades, tant empresarials com sense ànim de lucre. Així, els mitjans de comunicació locals de proximitat ha tingut la gran oportunitat de demostrar que són imprescindibles per a la bona salut dels municipis. Amb poc o gens d’espai en els mitjans generalistes és en els locals on el ciutadà troba la informació periodística propera, tant des del punt de vista de la notícia com creant opinió, brindant un coneixement de qualitat, formant els lectors i, posant en valor els continguts patrimonials necessaris per continuar afermant la comunitat immediata. En definitiva, la publicació local és un producte transversal que mostra la realitat cultural dels nostres pobles i ciutats.

En aquest sentit és clau saber que la Federació d’Associa-cions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals, creada el 2014, agrupa unes 500 publicacions digitals i en paper, catalanes i en català. També és essencial adonar-se de l’enorme capital humà altament qualificat que hi ha al darrera d’aquest conjunt de publicacions locals, tant a nivell professional com de voluntaris. Són persones que treballen i empenyen perquè cada projecte surti a llum.

Aquests processos creatius i aquests esforços individuals i comunitaris es desenvolupen en un entorn en què, agafant uns mots del poeta menorquí Pere Gomila Bassa, “el credo neoliberal imperant ha imposat la cultura de l’espectacle buit i de la imatge banal”. Per això, “la lectura és també, a part de les virtuts que posseeix, un acte de rebel·lia, d’autoafirmació, de consciència crítica i de llibertat”. Llegir és un fet social i com a tal ha de ser entès, tractat i ensenyat, ja que un denominador comú travessa les pràctiques de lectura al llarg de la història: sempre estan inserides en les relacions amb les altres persones. Aquest segell contribueix a lluitar contra individualisme egocèntric propulsat per bona part de la societat actual i caminar cap a la socialització de la comunitat local.

Per tot plegat, ens hem de felicitar que Sitges i el seu Ajuntament hagin apostat per la línia de suport a la identitat local a través d’una revista, La Xermada, que podríem etiquetar com slow periodisme. Es tracta d’una inversió de futur perquè les generacions que vindran trobin una vila que continuï sentint-se orgullosa del seu patrimoni i dels seus avantpassats, i amb aquesta motxilla plaent de coneixements i emocions sàpiguen coronar els cims exigents que Europa i el planeta els exigiran. Aquest know how esdevindrà un dels actius intangibles de les sitgetanes i sitgetans dels temps mitjanament propers.

Jordi Bertran

Comments are closed.