Els antics drapaires del mar

Antigament, en gran part de les costes del nord d’Europa, hi havien unes persones que es dedicaven a la recuperació de restes procedents de naufragis degut a la certa regularitat en què es produïen: mancança de mitjans tècnics de l’època, un servei meteorològic precari, l’orografia de la costa era determinant junt amb la força destructora dels temporals de l’Atlàntic, també la fragilitat de les naus de l’època: tot plegat era la suma de molts factors per fer front a les adversitats, que segons el cas acabaven en tragèdia. Actualment a Holanda, encara hi ha aquesta tradició de recuperar restes d’objectes procedents de temporals, aquestes persones són els anomenats Jutters, en diverses poblacions de la costa holandesa disposen del seu propi museu, com és el cas de la població del nord d’Holanda, De Koog, on hi ha el Jutters Museum. També al nord d’Espanya on la força destructora dels temporals i les temudes galernes suposaven un canvi sobtat de temps, i llavors la seva predicció era  molt complicada, i el percentatge de naufragis era molt elevat. Antigament hi havien persones dedicades a la recuperació de restes i objectes de naufragis, anomenades raqueros. El significat, ir al raque, és l’acció d’anar a recollir els objectes llançats a les costes per algun naufragi. A les illes britàniques són coneguts per beachcombers.   

Feta aquesta breu introducció, ens centrem a Sitges, on han succeït diversos fets i situacions en el transcurs de molts anys, més endavant faré esmena alguns d’aquests naufragis. Els temporals i els infortunis van fer que vaixells i embarcacions sotsobressin, i les mercaderies i objectes que portaven generalment es perdien sota les aigües. Els de poc pes, segons el cas, sortien a la superfície surant, depenent del corrent marí i part d’aquests foren arrossegats cap a la costa i trobats a les platges. Recordo anys enrere, quan hi havia temporal, la costum d’anar a la platja a cercar algun objecte, la força dels temporals, concretament les llevantades, s’emporta la sorra cap a altres llocs del fons marí, això afavoreix que qualsevol cosa que quedi al descobert a prop de la platja, el rompent de les ones l’arrossega cap a aquest lloc, i amb més freqüència es troben monedes, majoritàriament d’ús actual, esporàdicament alguna de molt més antiga, tot això depenent del factor sort, i ocasionalment algun objecte de valor. Però malauradament l’ús dels detectors de metalls ha fet minvar aquests tipus de troballes. Seguidament he fet un breu recull de naufragis per causes diverses, amb localitzacions de restes i objectes que el mar va fer arribar a les platges de la vila:

*5 de gener del 1795. A causa del temporal de llevant, naufraga la fragata San Antonio de Pádua, davant de la platja de la Ribera. El dia 12 de gener, el fort corrent marí fa apropar les restes de la fragata, la qual cosa facilità la feina per desballestar-la, degut el seu estat ruïnós; les restes, les comprà en Cristóbal Ballester per 425 lliures, moneda de Barcelona, al propietari de la fragata: en Francesc Armengol.

*26 de juliol del 1865. Naufragi del vaixell Jeune Adèle, de 51 tones, el qual va salpar del port de Marsella el 20 de juliol amb destinació a Algèria, i naufragà a Sitges en l’indret de fons rocós Les Anquines. Tanmateix, li va ocasionar una via d’aigua a la bodega i  embarrancà. El vaixell quedà immobilitzat i en el transcurs de set dies, el temporal del 2 d’agost, els embats de les ones el destrossaren completament.

*16 d’octubre del 1867. El fort onatge i el corrent marí portaren cap a les roques dessota el Baluard, la goleta francesa Jeune Isabelle, que naufragà en aquest lloc. Realitzava el viatge de Marsella a València. Part de les restes d’aquest vaixell i les pertinences de la tripulació estigueren cert temps a la platja de sant Sebastià, custodiades pels carrabiners a l’espera de què el Consolat de França es fes càrrec.

*Temporal de llevant de l’11, 12 i 13 de setembre del 1894, troballa de monedes. Fort temporal de llevant el qual es cita en el setmanari local, El Eco de Sitges, del 16 de setembre, “huracà”, per la força destructora del vent i fort onatge. Cal fer esmena que, durant aquest any, les llevantades foren freqüents a les nostres platges, causant una forta erosió per la manca de sorra. La força d’aquest temporal va causar la curiositat dels sitgetans, els quals es van acostar al passeig de la Ribera per gaudir de l’espectacle de la força de la natura. Degut a l’erosió marina i al desplaçament de sorra cap a altres indrets, es van anar trobant monedes de diferents valors, entre aquestes algunes d’or i diversos objectes. Degut l’afany d’aconseguir alguna d’aquestes peces, molta gent de la vila va anar cap a la platja per cercar alguna peça de valor. Per tot plegat, l’Ajuntament va decidir posar ordre i va  fer una crida a les persones que van trobar monedes, que voluntàriament les portessin a l’Ajuntament per valorar-les i poder-les adquirir pel valor numismàtic de l’època, amb la voluntat de preservar-les i per a l’estudi del patrimoni localitzat. Es desconeix –fins al moment– si va ser  lliurada alguna d’aquestes monedes a l’Ajuntament…

Altres fets, durant el segle XX: *Incendi i naufragi del bergantí Joaquina, el 24 de setembre del 1913. El seu darrer viatge va salpar de Sant Carles de la Ràpita el dia 23, amb rumb cap a Cette (França). Portava una càrrega de voga en les seves bodegues, el succés es produí a unes quantes milles de la costa, entre Vilanova i Sitges, el matí del dimecres dia 24 –cap a les onze hores–, es va produir un incendi, tanmateix, la tripulació intentà sufocar-ho, sense èxit, llençant per la borda part dels fardells de voga. Ràpidament es va estendre cap al velam i arboradura consumint els elements de fusta. El Joaquina es cremà durant dos dies, consumint la càrrega de voga i tot el material combustible que hi havia a bord. Els tripulants del Joaquina aconseguiren salvar-se en els bots d’aquest vaixell, recuperant tant sols els documents del bergantí. L’Ajudantia de Marina decidí remolcar el Joaquina cap a aigües que no fossin perilloses per a la navegació, portant-lo enfront de l’antic escorxador de la Vila, que llavors estava situat en l’indret anomenat La caseta d’en Birosa, darrere del Club de Mar. L’armador del Joaquina, en Sebastián Llopart, es presentà al lloc per fer una valoració de les pèrdues i poder recuperar els materials aprofitables, coure, llautó, ferro, etc. També hi eren presents els propietaris, en José Enseñat i en Miguel Pous, juntament amb el patró Antonio Bosch. Transcorregut un any del  sinistre, l’Ajudant de Marina donà ordres perquè es retirin de la platja part de les últimes restes desballestades que quedaven d’aquest bergantí. El que va quedar del Joaquina reposa a set metres de profunditat, davant del Club de Mar, sota de moltes capes de sorra del fons marí.

*Durant el conflicte bèl·lic de la Primera Guerra Mundial, a les costes del litoral català es produïren diversos atacs de submarins alemanys. En patiren les conseqüències no tan sols els vaixells dels països aliats, també alguns de bandera espanyola. Espanya fou un país neutral, però per comerciar i proveir de material als dos bàndols, alguns vaixells foren objectiu per part del temut submarí alemany, l’U-34. Els diaris de l’època publicaren diverses notícies referents a aquestes troballes, una d’elles, la del 18 de maig del 1917, on cita que en aigües properes al port de Barcelona suraven bocois i fardells, els quals foren arrossegats per les corrents marines. Part d’aquestes mercaderies foren recuperades per vaixells que estaven pendents de qualsevol enfonsament. Sitges no va quedar al marge, també es produïren diverses troballes, en el setmanari local, El Eco de Sitges, del 20 de maig del 1917, fa esmena d’un d’aquests fets: “Las embarcaciones de pesca de esta costa han sacado a la playa siete barriles de una sustancia oleoginosa y uno de los carabineros ha encontrado un saco de 60 kilos de parafina, cuyos hallazgos se suponen procedentes de buques torpedeados”. Dies enrere fou torpedinat el vapor Carmen, a dotze milles de la costa del Garraf fent rumb de València a Cette. Possiblement, part d’aquesta mercaderia es la que es va localitzar a les nostres platges.

*Vaixell embarrancat a Vallcarca. Temporal del 30 de gener del 1963, el mercant Nuestra Señora del Carmen, matrícula de Bilbao, de 3.400 tones, és arrossegat pel fort onatge de llevant cap a les roques dels penya-segats del costat de la bocana del port de Vallcarca, en intentar salpar a mar obert quan començava a minvar el temporal i ocasionant-li importants vies d’aigua. La tripulació va aconseguir abandonar el vaixell. Degut a les considerables avaries, es decideix l’estiu d’aquest mateix any desballestar-lo en aquest mateix port, pels greus desperfectes causats.

En el transcurs dels anys, els temporals han anat perdent la regularitat i força que antigament es produïen. Tot això és conseqüència de la construcció dels espigons i ports en gran part del litoral català. També han modificat les corrents marines, afectant a les aportacions de sorra a les platges. Malauradament, cal afegir, quan es produeix un temporal o fort onatge, la gran quantitat de residus plàstics que són desplaçats cap a les platges, ocasionat un greu perjudici en l’entorn marí, són les troballes del segle XXI.

Josep Jansana i Ferrer

Comments are closed.