Els gegants moros d’en Querol i els gegants nous

HOS 23 AGOST 1912 INAUGURACIÓ DE L’HOSPITAL DE SANT JOAN BTA

Els gegants moros d’en Querol i els gegants nous (actuals gegants centenaris) van coincidir en el temps durant més de 20 anys. Però fins avui en dia, es desconeixia com havia sigut aquest període i exactament en quins moments una parella o l’altra havien participat en les festivitats sitgetanes: Corpus i Festa Major.

L’estudi de totes les dades referents a les sortides dels gegants per Corpus (amb la forta influència d’aquesta festa en la història dels gegants), juntament amb la correcta datació de les fotografies de l’època, ha permès descobrir tota una part desconeguda de la història dels nostres gegants.

Els gegants moros d’en Querol
En l’impàs entre les dues guerres carlines (1833-1839 i 1846-1849), a Sitges, els germans Joan i Joaquim de Querol i Cabanyes construeixen els que es coneixeran com a gegants moros d’en Querol, que regalaran al municipi de Sitges. Aquests gegants, amb un cost de 6.446 rals de bilió, tenien aparença morisca, fet habitual a l’època. Concretament, a mitjans del s. XIX, diversos gegants de poblacions catalanes, en el moment de canviar o renovar la indumentària ho feien per una d’estil morisc (un exemple proper eren els gegants grossos de Vilanova, passant d’anar vestits com a nobles de l’edat mitjana a l’estil morisc el 1857).

Durant la Festa Major de 1845 s’estrenaran a Sitges els gegants moros d’en Querol i a partir d’aquesta data encapçalaran les processons de Corpus i la seva octava, la Festa Major i també algunes altres festivitats com la corresponent a la festa del Vinyet.

Des de la seva estrena, també es va iniciar a Sitges el que seria fins avui en dia, la primera sortida dels gegants de l’any: la de la vigília de Corpus. Aquest és un dels molts detalls del fort vincle entre els gegants amb la festa del Corpus, ja que fins a mitjans del segle XX, els gegants realitzaven per Corpus la sortida de vigília, matinal, acompanyant les autoritats a Ofici, sortida d’Ofici i processó. Després de finalitzar la processó, acompanyaven les autoritats fins a l’Ajuntament on es feia el refresc de Corpus, fet que va propiciar l’inici del que coneixem actualment com la ballada final, que ja es documenta per Corpus el 1944 i, que nou anys després, es realitzaria també per Festa Major.

Aquest paral·lelisme entre les dues festes (Corpus i Festa Major) marcarà també en el calendari unes pautes per als gegants. En ésser la primera sortida per Corpus suposarà que l’estat dels gegants o problemes que puguin tenir implicaran diverses actuacions d’urgència abans d’arribar a Festa Major.

Els gegants nous
Una d’aquestes actuacions d’urgència succeeix el 1897, on després de la sortida de Corpus (els gegants moros ja tenien més de 50 anys), es decideix al Ple Municipal del 20 de juny crear una “comissió femenina” que s’encarregui de la restauració dels gegants per Festa Major. Després de reunir els diners, la comissió acaba decidint crear uns nous gegants en lloc de reparar els vells, i el 22 d’agost del 1897 arriben a Sitges els que serien els gegants nous (coneguts actualment com a gegants cristians o de la Vila).

El poc temps emprat en la seva construcció va suposar algunes crítiques pel seu aspecte, especialment per la geganta. El vestuari seria totalment diferent de l’estil morisc, i vestirien com a reis medievals, estil recuperat també a gran part de poblacions (novament Vilanova serveix com a exemple, ja que els seus gegants grossos, el 1887 també havien retornat al vestuari d’estil medieval).

El pes també va suposar algunes dificultats per als geganters que havien guanyat la subhasta i estaven acostumats als gegants vells, però amb l’ajuda d’alguns sitgetans es van completar les sortides (aquesta va ser doncs la primera Festa Major en què no van participar els gegants moros d’en Querol).

L’any següent havien de fer la seva primera sortida per Corpus, però el final de la guerra de Cuba suposa que el consistori decideixi que tant per Corpus com per Festa Major, únicament es realitzin les funcions religioses. Aquestes tindran en alguns casos funció de rogatives, ja que moltes famílies sitgetanes tenien alguns dels seus fills o familiars a l’illa, i ni els gegants ni altres balls, participaran a cap de les dues festivitats.

El 1899 serà doncs, la primera sortida per Corpus dels gegants nous, i probablement que no es fes cap sortida l’any anterior va possibilitar que aquell Corpus sortissin les dues parelles de gegants, vells i nous, convertint-se en l’única sortida de les dues parelles a la història.

La dècada de 1900 a 1909: els gegants nous
A partir de la Festa Major de 1899, únicament sortiran els gegants nous tant per Corpus com per Festa Major. Però la seva sortida per Corpus es veurà envoltada de polèmica durant tota aquesta dècada.

La situació econòmica de la Vila, després de finalitzar-se la guerra de Cuba, serà molt difícil (igual que a la resta de l’Estat espanyol). Aquest fet, unit a un corrent anticlerical ja iniciat a mitjans del s. XIX, suposarà que alguns partits votin en contra de què l’Ajuntament costegi la sortida dels gegants per Corpus i que les autoritats participin en l’Ofici. El 1902, el Ple vota en contra sobre el pagament dels gegants per primer cop, fet que provoca una allau de crítiques i pressió dels sitgetans, que finalment aconsegueixen l’aprovació de la sortida dels gegants, però pagant una part dels costos un grup de sitgetans.

El 1903 en canvi, els gegants no sortiran per Corpus, ja que l’Ajuntament, sense buscar la cooperació dels sitgetans, pretén pagar una quarta part del sou habitual als geganters i aquests no ho accepten. Les crítiques no es faran esperar en els dos setmanaris locals, tant per part dels sitgetans que defensen la tradició que suposa la sortida dels gegants per Corpus, com també d’algun geganter pel preu tan baix que se’ls hi pretenia pagar.

La situació suposarà fortes discussions entre l’alcalde i la resta de partits polítics. I també posa de manifest un detall important: la tasca de geganter era entesa com una feina més, on la persona que guanyava la subhasta podia aconseguir un bon jornal (del pressupost dels gegants també en sortia el pagament dels grallers).

De manera que l’any següent, amb nou alcalde, tornaran a sortir els gegants amb el posicionament clar del consistori d’assumir-ne tot el cost (però mantenint-se cada any la disputa política per part d’alguns partits).

La dècada de 1910 a 1919: la recuperació dels gegants moros d’en Querol
Arribat el Corpus de 1910, el debat sobre la sortida dels gegants recaurà en un altre tema: el mal estat dels vestits dels gegants nous. Unint-s’hi dos detalls més: tota la setmana prèvia de Corpus plou i els carrers estan completament enfangats, tornant-se a posar de manifest les dificultats per portar-los (alguns anys s’han d’anar a buscar els geganters a poblacions veïnes i els gegants han caigut sovint a terra, patint desperfectes), de manera que es decideix que no surtin els gegants pel mal temps i que el cost associat (100 pessetes) serveixi com a inici d’una subscripció popular per fer uns vestits nous, que s’estrenaran per Festa Major.

Durant el mes de juliol es concreta la comissió encarregada de recaptar diners, però finalment, i tornant a incidir en la dificultat per portar-los, es decideix que els nous vestits es facin per als gegants moros d’en Querol i no pels gegants nous. En aquella època ambdues parelles de gegants compartien espai, guardats a la biblioteca de la casa de la Vila.

Així doncs, per la Festa Major de 1910 s’estrena la nova indumentària dels gegants moros d’en Querol amb un cost de 706,75 pessetes i passarien a ésser els gegants que farien les sortides, tant de Corpus com de Festa Major, a partir d’aquell moment. Aquesta situació de sortir una parella o altra depenent de l’estat dels gegants i a quins se’n faci una reparació era habitual en poblacions amb més d’una parella de gegants (tornant a l’exemple de Vilanova, trobem la mateixa situació en diversos anys entre els gegants grossos i els gegantets).

El canvi d’indumentària dels gegants moros es pot observar en les fotografies adjuntes. La geganta és la que pateix un canvi més rellevant tant de vestuari com de pentinat (incorporant una espècie de turbant que li cobreix els cabells), el gegant també canvia les seves robes, però mantenint la línia anterior, al cap hi portarà un mocador i se li afegeix una espasa de tall morisc a la cintura.

El pagament per portar els gegants també canviarà, donada la menor dificultat per portar-los, de manera que a les subhastes hi hauran moltes més ofertes i les quantitats seran per menys de la meitat que pels gegants nous, tant per Corpus com per Festa Major. També es redueixen els costos de pentinar els gegants, que realitzava durant tots aquests anys Bonaventura Mestre Bertran. El detall de tots aquests imports es poden consultar en els quadres adjunts.

Els gegants vells (moros d’en Querol) també participaran en la inauguració de l’Hospital de Sant Joan per la Festa Major de 1912, com es mostra a la imatge. Aquesta fotografia es creia com la darrera dels gegants moros, però l’estudi detallat de la resta d’imatges ha descartat que això fos així, tenint moltes imatges posteriors a aquesta data.

La datació fotogràfica, juntament amb el detall de costos, permet corroborar que els gegants moros segueixen realitzant totes les sortides des del 1910 fins al 1918. Entremig trobem que per la Festa Major del 1915 pateixen una lleugera variació en el seu vestuari. Un cop més torna a ésser després de veure’ls per Corpus que es decideix arranjar-los abans de Festa Major, així el gegant moro deixarà de portar l’espasa i se li canviarà el mocador que li cobreix el cap, igual que a la geganta mora. Els canvis els realitzarà novament la modista Dolors Puig i el perruquer Bonaventura Mestre, amb un cost en conjunt de 20 pessetes, afegides al pressupost habitual.

El detall d’aquests canvis es pot veure clarament amb les fotografies, comparant-les també, amb un dibuix que es publicava al setmanari Baluart de Sitges el novembre de 1913, on es mostren clarament com eren els gegants moros entre la festa Major de 1910 i el Corpus de 1915.

Tot i les lleugeres millores del vestuari, els gegants rebien certes crítiques en les publicacions sitgetanes, a més a més d’anar patint diverses caigudes i inconvenients. Per la matinal de la Festa Major de 1917, el gegant pateix una forta caiguda que li deixa la cara bastant desfigurada. El 1918, abans de Corpus, se’n farà una reparació menor, amb consideració d’imprevist, per un import de 9,45 pessetes. Aquell any, es celebrava la primera Exposició de Clavells al Pavelló de Mar i donat que pel mal temps s’havia endarrerit el certamen, es va decidir celebrar-lo el mateix dijous de Corpus, per aprofitar el dia festiu i així els gegants podien acompanyar a la comitiva d’autoritats des de l’ajuntament fins al Pavelló de Mar.

La darrera sortida que realitzen els gegants vells, serà o bé el Corpus o la Festa Major de 1919. Aquesta situació és deduïble pels imports associats a portar-los, ja que José Carbonell havia guanyat diverses de les subhastes per portar els gegants vells tant per Festa Major (1916 i 1917) com per Corpus (1916), i el 1919 torna a guanyar la subhasta per Festa Major. L’import per fer-ho és de 135 pessetes, però de forma excepcional l’Ajuntament haurà de complementar, posteriorment, aquest import amb 30 pessetes més a pagar a Mariano Milà. Això possibilita que o ve des de l’alcaldia s’encomana que es portin els gegants nous (més adients a l’estil de l’època que s’iniciava) o un nou contratemps en alguna sortida de Festa Major amb els gegants vells va implicar de treure els nous. El que s’evidencia és que novament per la dificultat de portar-los s’ha de buscar algun sitgetà que ho pugui realitzar i per això es fa un pagament “para completar el gasto de la salida de los Gigantes en la Fiesta Mayor de este año”.

Aquest import addicional es pagarà a Mariano Milà, que era el germà petit de Josep Milà i Mirabent, el qual posteriorment seria un dels geganters icònics de Sitges, portant els gegants de forma continuada fins al 1955 i conegut pel sobrenom de Pepito del mas d’en Lliri.

1920: el darrer canvi de gegants
El 1919 serà el darrer cop que surten els gegants moros d’en Querol, que quedaran desmuntats dins de l’Ajuntament. Així doncs, pel Corpus de 1920 tornen a sortir els gegants nous, i apareixen novament les crítiques que ja s’apuntaven pel Corpus de 1910: la renovació dels vestits dels gegants. Alguns sitgetans es van dirigir al Consistori perquè autoritzés una subscripció per arreglar-los: “deseosos de que todo luzca en consonancia con la evolución de progreso de la población, y desean se renueve el vestuario de los Jigantes”.

En el ple en què s’aprova la creació de la comissió per als nous vestits, també es fa un esment a què no s’havia aprovat al ple la sortida dels gegants per Corpus (fet que havia propiciat molta disputa política durant anys), l’alcalde Bonaventura Julià Masó ho aclareix indicant que “se trata de un gasto presupuestado; que, desde varios años, cuida la Alcaldia de contratar semejante festejo y que, por su parte, no quería arrastrar la responsabilidad de que los amantes locales de la tradición echaran de menos los Jigantes en la solemnidad de Corpus Christi”. Tancant-se d’aquesta manera gairebé 20 anys de polèmica pel pagament de la sortida.

Per la Festa Major de 1920, els gegants apareixen amb vestits renovats i la subhasta recupera els imports de principis de segle quan també sortien els gegants nous, guanyant-la Mariano Milà i Mirabent  per un import de 250 pessetes (cal recordar que el 1918, amb els gegants vells, es pagaven 105 pessetes). L’import corresponent a pentinar els gegants també s’incrementa a partir d’aquesta data.

La recuperació dels gegants nous també suposarà que reapareguin els problemes per portar-los. El 1921 a Mariano Milà li havia tocat realitzar el reemplaçament militar espanyol, dins de la llarga guerra del Marroc, d’on no va retornar fins a mitjans de setembre del 1922, de manera que l’Ajuntament, tot i els esforços realitzats per trobar geganters sitgetans, va haver d’anar a buscar-los novament a poblacions veïnes. Concretament, la subhasta de 1921 la guanya Silvestre Mestre, un conegut geganter vilanoví amb una llarga experiència portant els gegants grossos de Vilanova,  d’alçada i pes semblants als de Sitges.

Aquesta situació es resoldrà a partir del 1923, en què el germà de Mariano Milà, Josep Milà i Mirabent (Pepito del mas d’en Lliri) serà l’encarregat de portar els gegants per Corpus de 1923 i posteriorment també guanyarà la subhasta dels gegants per Festa Major. Convertint-se a partir d’aquest moment en un dels geganters habituals fins a mitjans de segle XX.

Què va passar amb els gegants moros d’en Querol?
La parella de gegants quedà desmuntada a l’Ajuntament i com que la retirada era definitiva, els va adquirir Josep Robert i Soler entre 1920 i 1922. Josep Robert, farmacèutic conegut per la patent del Phosphorrenal Robert, entre d’altres, i que tenia una especial sensibilitat per les tradicions sitgetanes, mor el 1922, i la seva esposa el 1924, quedant el seu únic fill, Josep Robert i Mestre, orfe als 17 anys. Sembla que els gegants moros van estar un llarg temps guardats en un dels magatzems familiars al carrer Sant Pere.

Posteriorment Josep Robert, que havia sigut cordonista de la Festa Major de 1928, podria haver decidit portar els gegants moros a Valls, per fer-los restaurar i oferir-los novament al poble de Sitges. Però la reparació dels gegants hauria coincidit en el temps amb l’inici de la guerra civil, moment en què Josep Robert marxà amb la seva família. De manera que podria haver deixat la parella de gegants en una finca adquirida el darrer terç del segle XIX pel seu avi, Agustí Mestre i Robert: el mas del Llibreter, a les Borges del Camp. Posteriorment, es perdrà el rastre de la parella de gegants.

Resolta la història dels darrers anys en actiu dels gegants moros d’en Querol, quedaria per aprofundir si es van arribar a poder reparar i després van quedar guardats al mas del Llibreter, i si avui en dia, hi ha alguna possibilitat que encara es conservin.

Eduard Tomás Sanahuja

Comments are closed.